Túnels de Cultiu: Guia Completa

Cobertes Plàstiques

1. Zones mediterrànies: Polietilè (PE) de 150 galgues per a túnels baixos de h = 30-50 cm i A = 40-60 cm (primers estadis de cultiu).

2. Zones més fredes o per a cultius amb més requeriments de temperatura: PE de 200-300 galgues. A Huelva, per a la maduixa.

3. Navarra (zona més freda): 400-600 galgues.

Estructures

• Com a estructura, s'utilitzen arcs semicirculars d'amplada variable, normalment amb un diàmetre entre 0,5-2 m.
• El més utilitzat és el filferro o ferro galvanitzat, rodons i amb calibre de 4-6 mm. Antigament: vímet, canyes.
• Els arquets es separen entre si aproximadament 0,75-1 m.
• Els ancoratges i tensors tensen la làmina de plàstic sobre els arcs del túnel, a més a més de servir per a ventilar els túnels i deixar la làmina de plàstic a l'alçada desitjada. Materials utilitzats: corda, ràfia de plàstic, filferro galvanitzat, pinces.

Característiques dels Materials de Coberta

Efecte tèrmic o termicitat

La major o menor termicitat d'un film dependrà de:

1. Tipus de plàstic: hi ha materials plàstics (PVC) que mantenen millor la temperatura nocturna dins del túnel (millor efecte hivernacle) (opacitat a les radiacions infraroges d'ona llarga).
2. Volum del túnel: com més grans són les dimensions del túnel, més gran serà el volum tancat i és més fàcil poder actuar sobre la temperatura.
3. Gruix del film: com més gruix, més efecte tèrmic del plàstic.

Duració

• La duració dels plàstics de coberta és un factor poc important per a aquesta aplicació, per la qual cosa la gran majoria dels mateixos no incorporen cap additiu estabilitzant o els tenen en petites quantitats.
• El plàstic es trenca per a ventilar fent perforacions, i això fa complicada la seva reutilització en la propera campanya.
• Si no es perforen, es necessita molta mà d'obra per a recollir, netejar i emmagatzemar el plàstic. Millor renovar!
• Si s'opta per reutilitzar-los, cal emmagatzemar-los en un lloc cobert, on no arribi la radiació solar (degradació).

Efecte anti-goteig

Quan augmenta la humitat relativa (HR), apareixen gotes d'aigua en la cara interna del film, donant lloc a:

1. Menor transmissió de la radiació solar.
2. Menor rendiment de les collites.
3. Aparició de malalties criptogàmiques.

L'etilè vinil acetat (EVA) i el PE poden dur incorporats additius que actuen sobre la tensió superficial del plàstic, evitant la formació de gotes i transformant-les en una pel·lícula d'aigua, que s'elimina pels laterals (sobrant per a regar).

Sistemes d'Instal·lació i Ventilació

• La col·locació dels petits túnels al nostre país sol ser manual.
• En primer lloc, i a la distància convinguda, es situen els arquets, i després es desplega la làmina de plàstic mirant de subjectar-la, sobre els arcs, per a evitar la seva ruptura per efectes del vent.
• També existeix la possibilitat de mecanitzar aquesta operació, però això no resulta massa freqüent.
• Resulta bastant usual que en determinats cultius s'associï l'encoixinat amb l'ús de túnels.

Tasques prèvies a la instal·lació del túnel

• Desinfecció del sòl amb productes químics o solarització.
• Realització del cavalló o apilament de la terra.
• Instal·lació del sistema de reg (degoteig, exsudació,...). Pot anar per dins del túnel (goteig, sòl arenós, poc cabal d'aigua) o per fora (molt cabal, sòls argilosos).
• Instal·lació d'encoixinat, si s'escau.

Instal·lació del túnel

1. Instal·lar els arcs a 1,5-2 m de distància entre ells, i enterrats 25-30 cm. Els arcs dels extrems van inclinats cap a l'exterior, si no, cauran.
2. Sembra o trasplantament, si no s'ha realitzat abans.
3. Col·locació del film, tensant-lo amb filferro, ràfia de plàstic o corda. S'inicia per un extrem, fixant o soterrant el film, i des d'aquí es continua al llarg i sobre els arcs.