Tsars, Otomans i Aliances Pre-Primera Guerra Mundial

Tsar Alexandre II

Rei absolut, però afavoreix i comença un procés d'industrialització amb el transport (ferrocarril). Intenta donar educació al poble, però el 95% és analfabet. Malgrat les mesures de repressió, mor assassinat.

Tsar Alexandre III

Puja al poder Alexandre III (Tsar 2): Absolutista, vol unir-se a Europa, però ell és un rei absolut i Europa s'està democratitzant; aquesta contradicció no la resoldran mai. Continua la industrialització creant el Transsiberià (un tren que travessa Rússia amb una part de luxe). L'ensenyament és controlat de manera absoluta. Fa un mecenatge a les arts, artistes i científics. Crea la policia secreta anomenada Okhrana.

Tsar Nicolau II

Nicolau II (Tsar 3 i l'últim): Dinastia Romanov. Política russificadora, va d'esquena a Europa, li és igual. Vol fer-se gran i plantar cara a Europa. Així, Rússia no tindria una Revolució Industrial i es va empobrir molt més. Fa la guerra al Japó per prendre-li influència a la Xina (Guerra Russo-Japonesa): fracàs per a Rússia. Entra a la Primera Guerra Mundial amb el propòsit d'enriquir-se i obtenir colònies. Molts russos moren a la guerra i decideixen sortir-ne, però li fan pagar els desperfectes i s'empobreix encara més. El poble esclata, es forma una guerra civil, i Nicolau II i tota la seva família són afusellats.

Imperi Turc o Otomà

Gran i antic, amb diversitat ètnica i dues religions principals: musulmana (majoria) i cristiana. Això provoca problemes. El Soldà té dues categories: és el cap polític i també el Califa (cap religiós), unint política i religió. Les lleis es basen en l'Alcorà. Es considera que els cristians són un problema. Els Joves Turcs (JİT) donen un cop d'estat que triomfa. Turquia en pocs anys s'occidentalitza i es converteix en un estat democràtic. Hi ha un contra-cop d'estat per tornar a la monarquia, que triomfa. La monarquia absoluta es recolza en extremistes religiosos. Un altre cop d'estat dels Joves Turcs. Els dos líders d'Occident són Alemanya i el Regne Unit. Turquia es posiciona al costat de la primera (Alemanya), amb les conseqüències que això tindrà a les dues guerres mundials.

Relacions Internacionals Prèvies a la I Guerra Mundial

Totes les potències volen colònies. Otto von Bismarck vol organitzar Europa per evitar una guerra per les colònies. Bismarck crea un sistema d'aliances amb 3 objectius:

• 1. Aïllar França.
• 2. Que Alemanya sigui la mediadora entre Rússia i l'Imperi Austrohongarès (Alemanya controla els dos imperis).
• 3. Mantenir la Pau Armada: una cursa d'armament que consistia en la fabricació massiva d'armes. A més, es va crear una ideologia ultranacionalista (odi a l'estranger).

Sistema d'Aliances de Bismarck

Es crea la Triple Aliança, formada per:

• Alemanya (líder).
• Austrohongria (seguidora d'Alemanya).
• Itàlia (indecisa).

Altres Aliances i Canvis

1. Triple Entesa: Liderada per França i Rússia, esperaven un tercer membre que no apareix inicialment.
2. Lliga dels Tres Emperadors: Aliança prèvia entre Alemanya, Austrohongria i Rússia per mantenir l'equilibri.
3. Dimissió de Bismarck: No s'entén amb Guillem II, qui és partidari del colonialisme. La Triple Aliança queda formada per Alemanya i Austrohongria (Itàlia se'n va). La Triple Entesa es consolida amb França i Rússia. Rússia es decanta pel bàndol francès. Es forma l'Entesa Cordial entre França i el Regne Unit.