El Tsarisme i la Revolució Russa de 1905

El Tsarisme: Un Gegant amb Peus d'Efant

El tsar Nicolau II, representant de l'antic règim, ostentava el poder absolut en un imperi endarrerit i autòcrata. La seva figura era venerada per la majoria ortodoxa, dificultant la seva destitució. L'absència d'una constitució i de parlaments impedia l'arribada d'idees revolucionàries o liberals. El tsarisme es recolzava en la burocràcia, l'Església Ortodoxa i figures com Rasputin, un monjo amb gran influència. L'economia, majoritàriament agrària, es dividia entre els mir (pagesos pobres amb terres comunals) i els kulaks (terratinents amb propietats privades). Les condicions de vida eren dures, amb baixa productivitat i tècniques poc desenvolupades.

L'Oposició al Tsarisme

A partir de 1894, l'agitació social i política va anar en augment a causa de males collites, corrupció, la derrota a la guerra russo-japonesa i l'exili de Lenin a Sibèria. L'arribada del model francès a finals del segle XIX va impulsar la industrialització, provocant un augment de la població urbana i la creació de nous problemes socials, com els baixos salaris i la inseguretat laboral.

La Revolució de 1905

El 1905, la revolta va culminar en el "Diumenge Sagnant" a Sant Petersburg, on la població va demandar millors condicions al tsar. La revolta militar del Cuirassat Potiomkin va evidenciar el descontentament amb la derrota a la guerra russo-japonesa i el maltractament militar. La resposta del tsar va ser una lleu reforma social, amb la convocatòria de la Duma i plans de reforma agrària, que van fracassar.

L'auge de les Idees Revolucionàries

Els "Feliços anys 20" van veure l'arribada d'idees occidentals i les primeres crítiques al tsarisme. L'anarquisme i el marxisme es van difondre, donant lloc a la creació de sindicats com "Terra i Llibertat" i els primers partits polítics, com el Partit Socialdemòcrata Rus, liderat per Lenin. Aquest partit es va dividir entre els bolxevics (majoria), liderats per Lenin, que defensaven una revolució radical, i els menxevics (minoria), que apostaven per una via democràtica.

La Nova Política Econòmica (NEP)

Després de la guerra civil i la inestabilitat social, el govern de Lenin va implementar la NEP, un pla econòmic que permetia el retorn de la propietat privada, la nacionalització de la indústria i l'agricultura, i una economia mixta. Aquesta política va permetre la recuperació econòmica, però va generar problemes com l'augment dels preus, la desigualtat social i l'enfrontament intern.

La Revolució Soviètica i la seva Influència

La revolució soviètica va triomfar i es va convertir en un model de referència per al proletariat europeu. No obstant això, va rebre crítiques per allunyar-se de les propostes revolucionàries inicials. La creació de la III Internacional (Komintern) a Moscou va buscar la reconversió dels partits socialistes i la ruptura amb la II Internacional.

Divisió del Socialisme

El 1920, l'aprovació de les 21 condicions va provocar una divisió entre els comunistes, que acceptaven el programa, i els socialistes, que el rebutjaven. Aquesta divisió va marcar l'evolució del comunisme, amb el leninisme com a nova ideologia que defensava l'expansió de la revolució comunista.

L'Expansió del Comunisme

Lenin i Trotski van intentar expandir el sistema als països industrialitzats. La Lliga Espartaquista a Alemanya (1919) i el govern de Bela Kun a Hongria (1920) van fracassar, donant lloc a l'auge del feixisme.

Conclusió

La Revolució Russa va ser un procés complex i multifactorial que va transformar Rússia i va tenir un impacte global. El seu llegat continua sent objecte de debat i anàlisi.