Com trobar el complement directe
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,46 KB
TEST EXERCICIS
3.1.1. Àngel Guimerà va ser un candidat recurrent al Nobel. 3.1.2. Van veure la mare animada, tot i que acabava de sortir d’una operació. 3.1.3. Deixem de costat aquesta estrafolària concepció. 3.1.4. És evident que designa la llengua de l’Estat. 3.1.5. Fixem-nos en aquest servilisme.
ATRIBUT, PREDICATIU, COMPLEMENT DIRECTE, SUBJECTE, COMPLEMENT DE RVERBAL
3.1.1. El nivell educatiu, diuen, ha baixat, però ara tothom té uns estudis bàsics. 3.1.2. Encara no sap si podrà venir amb nosaltres de viatge. 3.1.3. Si no dormen, poden tenir problemes de concentració. 3.1.4. Farà tot i més perquè hi hagi un bon ambient. 3.1.5. Va picar a la porta, es va desesperar.
ORA.COORDINADA ADVERSATIVA, OR.SUBORD.SUBSTANTIVA (CD DEL VERB DE LA PROP. PRINCIPAL), ORA.SUBORD.ADVERBIAL CONDICIONAL, ORA.SUBORDINADA ADVERBIAL DE FINALITAT, ORA.COMPOSTA JUXTAPOSADA.
3.1.1. A nosaltres ens solien assignar les habitacions de l’altell. 3.1.2. Em va agafar el desfici d’anar per feina. I aviat es va presentar l’ocasió. 3.1.3. Jo l’havia engrescat a agafar la trompeta i ingressar a la Canigó per comprometre’l.
3.1.4. Jo l’havia engrescat a agafar la trompeta i ingressar a la Canigó per comprometre’l i acabar amb els conflictes veïnals quan jo tocava el piano fins massa tard. 3.1.5. Era un murri vitalista que, contra els fums que solen gastar els músics joves, reconei-xia amb humor les seves discretes habilitats.
COMPLEMENT INDIRECTE, CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ COPULATIVA, COMPLEMENT DE RGVERBAL, ORA.SUBORDINADA ADVERBIAL DE TEMPS, ORA.SUBORDINADA ADJECTIVA DE RELATIU (ESPECIFICATIVA).
3.1.1. No em convenceràs, per més que insisteixis. 3.1.2. No s’hi acostuma, al nou barri. 3.1.3. Van arribar desenes de cops a porteria i no van fer gol, aquells davanters. 3.1.4. Si t’ho pregunten, explica’ls la veritat. 3.1.5. Els organitzadors estan satisfets que el conferenciant va omplir la sala.
COMPLEMENT DIRECTE, COMPLEMENT RVERBAL, COMPL.CIRCUMSTANCIAL, ORA.SUBORDINADA ADVERBIAL CONDICIONAL, ORA.SUBORDINADA SUBSTANTIVA DE COMPLEMENT DE L'ADJECTIU.
3.1.1. No els compris pas en aquella carnisseria, els palpissos! 3.1.2. Gairebé no hi sent de cap orella, és sord com una perola. 3.1.3. Parla de cultura i no en té ni idea. 3.1.4. Fa Déu minuts ha passat un tren i d’aquí a cinc, en passarà un altre. 3.1.5. Insisteix en el que ja havia defensat fa un temps: n’està molt convençut.
COMPLEMENT DIRECTE, PRONOM DEL VERB PRONOMINAL, COMPLEMENT REGVERBAL, SUBJECTE, ORA.SUB.SUBSTANTIVA DE RELATIU (COMPLEM DE REGVERBAL)
3.1.1. No els explicaré res. 3.1.2. La crisi, l’estan patint especialment els sectors més febles. 3.1.3. Aquest mes no hi ha hagut cap manifestació. 3.1.4. Mira si n’és, de graciosa, que tothom se la mira. 3.1.5. Confien massa que no plourà, i potser hauran de suspendre l’acte.
COMPLEMENT INDIRECTE, SUBJECTE, PRONOM DEL VERB PRONOMINAL, ATRIBUT, ORA.SUBORDI. SUBSTANTIVA DE COMPL DE REGVERBAL.
QUÈ, ELS QUÈ, DE QUÈ TEST
-Es queixen QUE el seu vol arribarà tard. -No veig cap raó PER LA QUAL ens hàgim de desesperar. -
ALS QUI els agradi el pastís de canyella, que aixequin el dit! -Sempre fa EL QUE vol. -Pensa A portar aquell vi de Porrera tan bo i aquell oli de les Borges Blanques tan gustós.
En aquesta biblioteca no hi pot haver cap altre llibre que resumeixi tan bé els aspectes socials de la zona que estudiem a ) Quin és el verb principal?
poder (pot), o bé: poder haver-hi / poder-hi haver (hi pot haver)
B ) Quina funció sintàctica fa el primer que?
Subjecte c ) Quin és l’antecedent del segon que?
zona d ) Quin és el subjecte de estudiem?
Nosaltres (subj el·líptic)
E ) Quina funció sintàctica fa el constituent els aspectes socials de la zona que estudiem?
Complement directe
Digueu que vingui la noia que vau trobar dilluns passat a l’escola perquè m’ex-pliqui què va veure
A ) Quin tipus de subordinada introdueix el primer que?
oració subordinada substantiva (de complement directe).
B ) Quin tipus de subordinada introdueix perquè?
oració subordinada adverbial final.
C ) Quina funció sintàctica fa el primer que?
cap. És una conjunció (també admissible: un relacionant).
D ) Quina funció sintàctica fa què?
complement directe de veure e ) Quins verbs de l’oració tenen el subjecte el·líptic i quin és aquest en cada cas?
Digueu (vosaltres), vau trobar (vosaltres), expliqui (la noia), veure (la noia).
EXERCICI
3.2. Senyaleu en cada apartat l’oració subordinada i digueu de quin tipus és:
A ) No saben si aprovaran
A) si aprovaran. Oració subordinada substantiva interrogativa b ) Encara que no em sembla bé, haig d’anar a treballar cada dia.
b) Encara que no em sembla bé. Oració subordinada adverbial concessiva.
C ) Els especialistes revisaran els informes si els paguen bé
c) si els paguen bé. Oració subordinada adverbial condicional d ) Els professors que havien treballat molt reberen una distinció d) que havien treballat molt. Oració subordinada adjectiva especificativa e ) Els metges van aconseguir l’augment del pressupost perquè es poguessin atendre més pacients.
e) perquè es poguessin atendre més pacients. Oració subordinada adverbial final.
3.2.Senyaleu en cada apartat de quin tipus d’oració composta es tracta:
A ) Encara no havien estalviat gaire, tanmateix ja estaven contents
a) oració composta amb una oració coordinada adversativa b ) Anar d’excursió demà no és una bona idea.
b) oració composta amb una oració subordinada substantiva d’infinitiu (que fa de subjecte)
C ) El tren va arribar tard perquè hi havia una avaria a l’estació central
c) oració composta amb una oració subordinada adverbial causal d ) Els turistes, que no eren de la Uníó Europea, havien de passar un control especial.
d) oració composta amb una oració subordinada adjectiva explicativa e ) Escoltava música mentre estudiava.
e) oració composta amb una oració subordinada adverbial temporal
CERT-FALS
Considereu el text següent i indiqueu si són certes o falses les afirmacions que hi ha a continuació:
El ministeri es va trobar desbordat en veure que hi havien representants de totes les ideologies, inclosos els comunistes. Algú ens va informar que si ens quedàvem, córreríem perill. Els periodistes ho van explicar a l’Angelats i ell els va pregar que no marxessin, atès que havia protestat per telegrama al ministre sobre aquella situació.
a ) L’oració si ens quedàvem, córreríem perill no s’ajusta a la normativa vigent. B) L’ús del verb haver-hi s’ajusta a la normativa vigent. C)El complement directe de pregar és els. D ) L’oració introduïda per atès que és una oració subordinada final. E ) L’ús de la preposició a en el complement a l’Angelats és correcte.