Trobadors valencians

L'Edat Mitjana→ és el període de la història d'Europa que va des del segle V quan cau l’Imperi ROMà d’Occident fins al Segle XV quan s’inicia el Renaixement.
Context de l'Edat Mitjana→ Punt de vista social:
Piramide social estricta→ imposible ascender o descendre de clase social.
Feudalisme→  sistema on s'utilitzava el vassallatge on hi havien pactes de fidelitat entre el senyor i el seu servent. Ajuda i serveis a canvi de protecció.
Cavalleria→ gent que pertanyien a la noblesa i eren creients, procedien de clases nobles que s'havien quedat sense herencia.
Les primeres ciutats Burgs→ on es dedicaven al comerç, d’aquí venen els Burgesos. La burgesia a partir del Segle XIII va començar a aportar riquesa i novetats a la societat.

Punt de vista cultural:

llengües vulgars→ van néixer al segle VIII i es van començar a utilitzar a l'escriptura a partir del segles XII i XIII.
Teocentrisme→ tot girava al voltant del déu, l'església i la religió. La major part de la literatura i l’art medieval era religiosa.
Literatura era didáctica i moralizadora→ pretenia entretenir i també ensenyar. Introducció de l'alta cultura als monestirs i es va expandir per moltes corts. Utilitzaven el la cultura popular la poesia tradicional i joglaresca de manera oral.
Imitaven l’art i la literatura d’uns models artístics i literaris sense cap pretensió d'originalitas. Els primers textos escrits en català es van trobar a l'església d’Organyà. 
Forum Iudicum→ Homilies d’Organyà→

Trobadors i gèneres més importants→

La literatura trobadoresca estava escrit en Occità/ Provençal/ llengua d'Oc, va néixer a França a Occitània a finals del Segle XI fins al Segle XIII.

Com era la literatura trobadoresca→

Estaba escrit en provençal (dialecte de l'occità, llengua pròpia d'Occitània). Era culte perquè estava molt ben escrita, amb molt vocabulari. Era una poesía lírica, es a dir cantada que estava acompanyada de música.
Profana, és a dir no paralava de temes d’amors impossibles, l’ament fúnebre o l’escarni (es ficant amb algú). El provençal es va convertir en una llengua literari de gran prestigi ja que tots els trobadors la van aceptar i utilitzar. Els trobadors eren uns poetes de la cort que componien i cantaven la poesia culta en provençal per un públic a la cort. Els joglars eren qui escolten la poesia que recitaven els trobadors i interpretaven composicions dells. 
Temes de la literatura trobadoresca→ L’amor cortès o cançó:
tenia uns temes principals, patrons i recursos formals fixats. Idealització de la dona: Cantaven a una dona idealitzada (noble, casada i teina les millors qualitats). Als poemes s’utilitzaven pseudònims perquè no se’les reconeixes. Personatges: tot es un amor platònic (triangle amorós). Els personatges que apareixen son:
trobador, la dama (esposa del senyor), marit enganyat, espies del marit. Actitud de vassallatge:
L’actitud del trobador cap a la dona era de suplici i de voluntat, com els vassalls als senyors feudals (pacte de vassajatge). El trobador està disposat a fer el que calgui per aconseguir-la.

Sofriment

L’objectiu de conseguir a la dona podia arribar al sofriment i dolor, fins i tot la mort i si s'aconsegueix pot arribar a la joia més completa.

Els gèneres trobadorescos:

L’amor cortès s’expressava en cançons però la poesia dels trobadors també abastava altres temàtiques.

Sirventès

Son poemes de caire moralitzador. Podia ser d'atac personal o de de defensa o atac a un país o una política determinada. Es deia així perquè se servia de la música d’un poema ja conegut.

Plany

Lament per la mort d’un personatge, una poema parlant dels fets de la seva vida.

Debat poètic:

discussió entre 2 trobadors.

Pastirel.La:

dialec Amorós entre un trobador i una pastora.

Alba

Narració de la separació de dos amans després de passat la nit junts.

Viadera

S’inspira en la cançó popular (breus estrofes de dos versos, cadascun amb la seva rima).

Els principals trobadors catalans

Els principals van ser Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

Les dones trovadores (Trobairitz)

Hi havien algunes dones que també feien el mateix paper que els trobadors, feien de autores pero elles utilitzen un llenguatge més sensual i directe.

Ramón LLull→ s. XIII i mor s.XIV:

Era un autor filòsof, místic i missioner que utilitzava la literatura per a cristianizar i en convertir i educar a la fe cristiana.  La seva intenció era crear un corpus ideològic amb finalitat didàctica i demostrativa. El primer autor que va començar a escriure en llengua catalana narrativa o poesia i tots els autors el va haver de prendre com a referent. Va ser el primer autor no anònim que va escriu en llengua catalana sobre temes humanístics i científics. Ho va fer perquè li interessava arribar a un públic ampli i només ho aconseguiría amb la pròpia llengua, el català Va escriure molts llibres (280 llibres) que tractaven de temes teològics (sobre Déu), didàctics o morals.

Obres destacades:

Llibre d’Evast e Blanquerna, Fèlix o llibre de meravelles, Vida coetània, Llibre de l’orde de cavalleria, Llibre del gentil e dels tres savis, Arbre de la ciència.

Vida

Va fer vida a la cort fins els 13 anys quan se li va aparèixer 5 vegades la figura de Jesucrist crucificat.
A partir d'això va dedicar la seva vida a convèncer els infidels (sobretot musulas) de l'existència del Déu cristíà. Aquesta idea el va portar a viatjar per la Mediterrània, a aprendre l'àrab per a dur millor a terme la tasca evangelitzador. El van portar a escriure en català perquè el seu missatge pogués ser entes per el públic i explicar-lis a les universitats més prestigioses de l'època.
Els tres objectius en que va concretar Llull: convertir els infidels al cristianisme. Fundar escoles i monestirs on els missioners estudiesin teologia i llengües. Escriure llibres que servien per demostrar que la religión cristiana era veritat. Per demostrar-ho va idear l’Ars (un mètode de tipus combinatori que servia per sistematizar el pensament per arribar a conclusions racionalment segures). 

L’Èpica i la cròniques: Èpica→

Narració dels fets heroics i goloriosos d’una nació a través d’uns herois emblemàtics reals o imaginaris. Per exemple: El Cantar de Mio Cid a Castella. Es produeix en el peridoe que va desde el regnat de Jaume I el conqueridor fins al de Pere el Cerimoniós, van ser autors de dues de les 4 cronique. Quan la corona d'Aragó es va expandir per la mediterrània als segles XIII i XIV va tenir un moment de euforia en tots els àmbits i es va produir una literatura èpica que celebraba les gestes del moment:

Cançons de gesta:

En català no hi havien moltes pero apareixen alguns fragments a les 4 grans cròniques. Els textos més propers a la lírica catalana son aquestes cròniques que explicaven el moment d'explorador de la corona. 
Autors→ Jaume I→
La seva crònica es diu El llibre dels Feits, narra de forma autobiogràfica els seus records personals (sobretot les conquestes de València i Mallorca), aquesta crònica no va ser escrita per ell pero la va dictar. Té una intenció didàctica, llenguatge viu i providencialisme.

Bernat Desclot→

 No se sap molt sobre l’autor perquè escrivia sota un pseudònim, la seva crònica parla del regnat de Pere II el gran, de qui va ser contemporani.
Ramón Muntaner→ va escriure la crònica més coneguda, explica un llarg període històric, desde el naixement de Jaume I fins a la coronació d’Alfons. Es distingeix de les altres croniques per què explica experiències dels almogàvers i es el més entusiasta i el menys imparcial dels 4 escriptors.
Pere el Cerimoniós→ para del seu propi regnat i del del seu pare. Se centre mes en les intrigues de l'acord que no pas en l'heroisme.
cròniques→ El sentiment monàrquic i patriotic envers la corona catalanoaragonesa. Intencionalitat política de justificar accions i decisions dels reis. Objectius didàctics per deixar constància d’uns fets heroics. Retraten moments històrics encara que sigui de manera subjectiva. Llenguatge viu i directe, amb trets d’oralitat.