Trobadors valencians

1. Context històric, social i cultural de l’Edat Mitjana

1.1. Naixement de les llengües ROMàniques

• Les llengües ROMàniques apareixen cap al segle
VIII.
• Provenen del llatí vulgar, és a dir, el llatí que parlava la gent normal, no els savis.
• Cada territori va transformar el llatí a la seva manera: d’aquí surten el català, el castellà, l’occità, el francès, etc.
• Els primers textos escrits en romanç apareixen entre els segles IX i XI.
• Els primers textos catalans són del Segle XII.

1.3. Burgesia i creixement de les ciutats

• A partir del Segle XII apareix la burgesia (comerciants, artesans).
• Les ciutats creixen molt per culpa del comerç.
• La burgesia cada vegada té més poder econòmic i social.

1.4.Feudalisme

• Sistema econòmic i social basat en el vassallatge.
• El senyor feudal dona terres al vassall.
• El vassall li Déu fidelitat, serveis i ajuda militar.
• Els camperols treballen les terres del senyor.

Recordatori: el feudalisme és relació de dependència personal, no un contracte modern.

1.5. Cavalleria

• La cavalleria és l’estament militar noble.
• Valors principals: honor, coratge, lleialtat i fidelitat.
• Són ideals que després surten molt a la literatura trobadoresca.

1.6. Comtes, reis i Corona d’Aragó

• A la frontera sud hi havia Al-Àndalus.
• Els comtats catalans es van anar independitzant dels francs.
• El 1137 es forma la Corona d’Aragó (matrimoni Ramón Berenguer IV + Peronella d’Aragó).

Expansió (segles XIII–XIV)

– Mallorca (1229, Jaume I)
– València (1238, Jaume I)
– Sicília (1282, Pere II)
– Sardenya (1323, Jaume II)
– Ducats d’Atenes i Neopàtria (1380, Pere III)

Recorda: la Corona d’Aragó era un Imperi mediterrani.

1.7. Teocentrisme

• “Teocentrisme” vol dir que Déu és al centre de tot.
• La religió domina la política, la cultura, la ciència i l’art.

• La vida pública i privada es guia per normes religioses.

1.8. Art

• Art ROMànic (s. X–XII): senzill, sobri, espiritual.
• Art gòtic (des de mitjan Segle XII): més alt, lluminós, decorat.

2. La poesia trobadoresca

2.1. Què és?

• Primera literatura escrita en llengua ROMànica (occità).
• Neix al sud de França (Occitània) a finals del Segle XI.
• És poesia cantada, acompanyada de música.
• Tema principal:
L’amor cortès.
• És poesia culta, no popular.
• No és religiosa: és profana.

Recorda: els trobadors escriuen en occità, no en català, perquè era la llengua prestigiosa.

2.2. Per què els catalans escrivien en occità?

• Occità era la llengua de prestigi literari.
• Era com avui escriure en anglès.
• Les corts catalanes imitaven la moda cultural occitana.
• Més tard, alguns autors ja escriuen en català (Segle XIV).

2.3. Els trobadors i les trobairitz

• Trobador: poeta home que compon música i poesia d’amor cortès.
• Trobairitz: dona noble que també escriu poesia amorosa (poc habitual).

Trobadors catalans destacats

1. Guillem de Berguedà
   – Escriu cançons satíriques i amoroses.
   – Molt agressiu amb els enemics.
   

2. Guillem de Cabestany
   – Famosa llegenda del “cor menjat”.
   

3. Cerverí de Girona
   – Un dels més prolífics.
   – Molt humor, jocs de paraules.
   

Trobairitz destacades

– Comtessa de Dia
– Clara d’Anduza

Característiques: llenguatge més directe, situacions quotidianes, menys metàfores.

3. Gèneres de la lírica trobadoresca

3.1. Gèneres principals

• Cançó: poesia amorosa sobre l’amor cortès.
• Sirventès: poema moral o satíric. Pot atacar un enemic.
• Plany: lament per una mort.
• Tensó: debat poètic entre dos trobadors.
• Pastorel·la:
trobador parla amb una pastora.
• Alba: separació d’amants a l’alba.
• Viadera: inspirada en cançó popular; versos molt curts.

3.2. Característiques formals

• Cobla: estrofa normalment de 8 versos.
– Cobles unisonants: rimes iguals en totes les estrofes.
– Cobles singulars: rimes canvien.
• Tornada: estrofa final de 4 versos adreçada a la dama o destinatari.
• Rima: consonant.
• Mètrica: heptasíl·labs (7 síl·labes) o octosíl·labs (8), isosil·làbics (mateix nombre de síl·labes sempre).

Exemple de compte sil·làbic (7 síl·labes):
“A-mo-ros so-c jo” = 4 sons
Cal aplicar les normes mètriques (sinalefa, etc.).

4. L’amor cortès

4.1. Què és?

• Filosofia de l’amor inventada al Segle XI.
• L’amor és una forma de perfeccionament personal.
• L’home (trobador) estima una dama noble, casada i idealitzada.
• Aquest amor és sovint impossible.
• Hi ha un codi de conducta molt estricte.

4.2. Elements principals

1. Idealització de la dama
   – Jove, bella, virtuosa, gentil.
   – Té pseudònim o “senyal” per no identificar-la.

2. Amor adúlter
   – Ella està casada.
   – Personatges típics:
   • midons (la dama)
   • gilós (marit enganyat)
   • lausengiers (espies)

3. Actitud de vassallatge
   – El trobador serveix la dama com un vassall serveix el seu senyor.
   – Fa proves per demostrar amor

4. Sofriment
   – L’amor no correspost causa dolor extrem.
   – Si ella correspon, hi ha felicitat plena.
   

5. Narrativa historiogràfica medieval

5.1. Característiques generals

• Influència del cristianisme: la història segueix el pla de Déu.
• Influència del poder polític: serveix per justificar reis i decisions.
• Combina realitat i ficció.
• Conserva memòria de reis i gestes Heróïques.

5.2. Tipus de textos historiogràfics

1. Annals i repertoris cronològics
   – Llista de fets ordenats per anys.
   

2. Historiografia universal
   – Història del món des de la Creació.
   

Cròniques
– Relat extens d’esdeveniments d’un període.
– Poden estar escrites en primera persona.

5.3. Les quatre grans cròniques catalanes

Període d’esplendor del regnat de Jaume I fins Pere el Cerimoniós.

1. Jaume I – Llibre dels fets

• És autobiogràfica.
• Explica conquesta de Mallorca i València.
• Narració viva, directa, amb nosaltres inclusiu (“nosaltres férem…”).

2. Bernat Desclot – Llibre del rei en Pere

• Més objectiu i literari.
• Explica regnat de Pere el Gran.
• És el més “novel·lesc”.

3. Ramón Muntaner – Crònica

• Militar i testimoni.
• Molt entusiasta i patriòtic.
• Explica les aventures dels almogàvers i la política mediterrània.

4. Pere el Cerimoniós – Crònica

• També autobiogràfica.
• Més formal, justificativa i política.
• Escrita per reforçar la seva imatge com a rei.

5.4. Trets comuns de les cròniques

• Exalten la Corona catalanoaragonesa.
• Tenen intencionalitat política.
• Són didàctiques (volen ensenyar).
• Mostren episodis heroics i ideals.
• Llenguatge senzill i oral.

6.1. Teocentrisme

• Déu és al centre de tot.
• L’Església controla cultura i educació.
• El cristianisme conviu amb judaisme i islam.

6.2. Objectiu de la literatura religiosa

• Difondre la doctrina cristiana.
• Ensenyar moral, valors i comportament.
• Escrita per clergues i laics cultes.

6.3. Autors principals

Francesc Eiximenis (Girona, ~1327 – Perpinyà, 1409)

• Frare franciscà.
• Escriu obres enormes sobre com ha de viure un bon cristíà.
• Obra destacada: Lo Crestià (gran enciclopèdia cristiana).
• Escriu en català pensat per públic ampli.

Arnau de Vilanova (València, ~1240 – Gènova, 1311)

• Metge i conseller de reis i papes.
• Obres de medicina i teologia.
• Algunes idees van ser condemnades per l’Església.

Sant Vicent Ferrer (València, 1350 – Bretanya, 1419)

• Predicador dominicà famósíssim.
• Feia sermons multitudinaris.
• Ús d’exclamacions, repeticions i gestos.
• S’adreçava a públic popular.

Antoní Canals (València, ~1352 – 1419)

• Traductor, teòleg i deixeble de Vicent Ferrer.
• Combina tradició clàssica i doctrina cristiana.
• Tradueix obres importants al català.

7. Ramón Llull

7.1. Vida

• Neix a Mallorca (1232).
• Vida cortesana fins als trenta anys.
• Conversió religiosa després de cinc visions de Crist.
• Decideix dedicar la vida a convertir infidels (musulmans i jueus).

7.2. Objectius de la seva missió

1. Convertir infidels al cristianisme.
   

2. Fundar escoles de missioners per aprendre llengües.
   

3. Escriure llibres que demostrin racionalment la veritat del cristianisme.
   

7.3. Obra de Llull

• Va escriure més de 280 obres.
• Va escriure en català, llatí i àrab.
• Crea el sistema de l’Art: mètode racional per demostrar veritats religioses.

Obres importants

– Llibre d’Evast e Blanquerna
– Llibre de l’Amic e Amat (meditacions curtes)

7.4. Importància de Llull

• Primer autor europeu que utilitza una llengua ROMànica (català) per parlar de ciència i filosofia.
• Creador del català literari.
• Influència enorme i duradora.