Els Trobadors Catalans i la Pervivència de la Poesia

Durant el regnat d’Alfons II el Cast (o el Trobador), rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, la noblesa catalana s’incorpora plenament a aquest moviment poètic.

Els cançoners que s’han conservat ens permeten conèixer composicions de vint-i-quatre trobadors catalans, dels quals destaquen Berenguer de Palol i Cerverí de Girona.

Trobadors Catalans Destacats

Berenguer de Palol

Berenguer de Palol és el més antic dels trobadors catalans. Gràcies als cançoners conservats, coneixem composicions que segueixen estrictament el cànon de la cançó de la fin’amors. En la cançó Tant m’abelis joys et amors et chans, Berenguer de Palol canta a la dama fent presència de la joia, l’amor i el cant; anhela la seva conversa, la seva companyia i el seu cos amorós; i també expressa que és ella qui ocupa el seu pensament nit i dia.

Cerverí de Girona

Cerverí de Girona (també anomenat Guillem de Cervera) és el trobador català del qual s’han conservat més composicions. És un exemple de trobador professional vinculat a la casa reial i al vescomtat de Cardona.

Tot i que Cerverí de Girona conrea diversos gèneres i estils, un dels mèrits més grans del trobador consisteix a haver escrit unes quantes cançons imitant l’estil i els temes de la poesia popular. Un exemple ben clar és la cançó Viadeira.

La Viadeira es tracta d’una composició que presenta l’estructura formal de les cançons de camí, que eren cançons populars que la gent cantava fent via per tal d’alleujar les fatigues del viatge. Tanmateix, Cerverí de Girona aplica una temàtica que no correspon a la tradició d’aquest cant: el trobador aconsella una dona que rebutgi el marit que li volen imposar i que resti fidel a l’amic.

La Pervivència de la Poesia Trobadoresca

L’època daurada de la poesia trobadoresca, que comprèn els segles XII i XIII, és d’un profund arrelament feudal.

A partir del segle XIV, la societat europea supera l’estricte sistema feudal i adquireix un dinamisme renovador degut a:

• La creació de les grans ciutats dóna pas a una cultura urbana, caracteritzada per l’aparició de la burgesia.
• Un nou sistema econòmic, basat en el comerç i les finances.
• Una nova visió del fet religiós, molt més escèptica.
• Una nova concepció de l’art i sensibilitat literària.

Tot i que la societat de parla catalana participa d’aquests canvis profunds, el model trobadoresc perdura fins al segle XV.

La Poesia dels Certàmens Poètics

La croada que el 1209 va promulgar el papa Innocenci III contra els càtars va permetre que les tropes del rei de França conquerissin el comtat de Tolosa i desmantellessin la cultura cortesana de les corts occitanes. També va ser perseguit l’art de trobar, amb el pretext que la fin’amors cantava un amor pecaminós. A finals del segle XIII, el conreu de la poesia trobadoresca havia desaparegut arreu, excepte a Catalunya.