El Primer i Segon Triumvirat i Òrgans de Govern de la República Romana
El Primer Triumvirat (Cèsar, Pompeu i Cras)
Pompeu va formar un govern tripartit (no oficial) amb Cèsar i Cras.
La finalitat era repartir-se les províncies:
- Cras: Orient.
- Cèsar: la Gàl·lia.
- Pompeu: Itàlia, Hispània i Àfrica.
Cras va morir en combat i Pompeu i Cèsar es van enemistar.
Pompeu, amb el consentiment del Senat, va intentar governar tot sol, però Cèsar, després de conquerir les Gàl·lies, va tornar a Roma.
Desobeint les ordres del Senat, Cèsar va traspassar el Rubicó amb les seves legions i va vèncer Pompeu a Farsàlia (Grècia) i als seus partidaris a Hispània.
La Dictadura de Cèsar
Cèsar va basar el seu èxit en tres pilars sòlids:
- Fidelitat dels soldats veterans (recompensats amb terres).
- Suport de la classe eqüestre (populares).
- Admirat, famós i estimat pel poble.
Va ser nomenat dictador vitalici i va acumular els càrrecs més importants, com imperator (cap dels exèrcits).
Els aristòcrates (optimates) van considerar que atemptava contra les llibertats republicanes.
Cèsar va ser assassinat el dia de les idus de març del 44 a. C. per una conjuració encapçalada per Brutus i Cassi.
El Segon Triumvirat (Octavi, Marc Antoni i Lèpid)
Després de la mort de Juli Cèsar, els cesarians van perseguir els rebels.
Octavi, nebot i fill adoptiu de Cèsar, Marc Antoni, el seu lloctinent, i Lèpid, amic dels dos, van eradicar Brutus i Cassi i els seus partidaris.
Així, van formar el segon triumvirat.
Una de les víctimes fou l’orador Ciceró, que havia fet una propaganda política desfavorable de Marc Antoni (Filípiques).
Lèpid va desaparèixer aviat del panorama polític.
Marc Antoni i Octavi van arribar a un acord per repartir-se el poder i van segellar el pacte amb un casament entre Marc Antoni i la germana d’Octavi, Octàvia.
Marc Antoni aviat va repudiar-la i es va casar amb Cleòpatra.
Octavi va iniciar una guerra de propaganda en contra del seu rival, dient que Marc Antoni volia convertir l’Imperi en una monarquia hel·lenística amb Cleòpatra com a reina i amb la capital a Egipte.
Va esclatar la Guerra Civil, declarada pel Senat, a petició de Gai Juli Cèsar Octavià.
La batalla decisiva va tenir lloc a Àccium (Grècia). Marc Antoni es va suïcidar abans de l’arribada d’Octavi i Cleòpatra, després.
Aquest episodi va marcar el final de la República Romana.
Egipte va passar a ser una província depenent directament del princeps, títol que va ser atorgat pel Senat a Octavi.
Els Òrgans de Govern Republicans
Òrgans executius
- Censors: magistrats més prestigiosos de Roma. Nomenats cada 5 anys. Classificaven els romans en centúries i vetllaven pel bon costum dels senadors.
- Cònsols: eren dos i eren els màxims representants del poder executiu. Tenien 4 funcions principals:
- Convocar i presidir el Senat i les assemblees del poble.
- Proposar l’aprovació de les lleis.
- Comandar l’exèrcit.
- Gestionar les finances.
- Edils: s’ocupaven de qüestions administratives i de gestió diària:
- La supervisió dels mercats.
- El manteniment de les vies públiques.
- La vigilància de la ciutat.
- L’organització dels jocs públics.
N’hi havia dos de patricis (edils curuls) i dos de plebeus.
- Qüestors: gestors de les finances públiques i les de l’exèrcit en campanya.
- Tribuns de la plebs: representants directes del poble d’origen no patrici. Eren protegits per l’exèrcit i tenien dret a veto davant dels magistrats ordinaris. Podien proposar lleis i la seva persona i els seus béns eren inviolables.
- El dictador i el mestre de cavalleria: magistratures excepcionals que implicaven la suspensió de la resta, excepte dels tribuns de la plebs. El dictador era nomenat pels cònsols en casos de perill imminent (mandat 6 mesos) i compartia el poder amb un subordinat, el mestre de cavalleries.
Òrgans judicials
- Els pretors (jutges): 16 homes, distribuïts en dues classes:
- Els administradors de justícia entre ciutadans romans.
- Els administradors de justícia dels estrangers.
Característiques de les Magistratures
- Periodicitat: tots els càrrecs eren anuals, excepte els censors i les magistratures extraordinàries.
- Col·legialitat: les decisions s’havien de prendre amb l’acord de tots els qui exercien una mateixa magistratura.
- Edat: quan un ciutadà arribava a la majoria d’edat adquiria tots els drets polítics. Segons el càrrec hi havia unes limitacions d’edat.
- Reiteració: els romans no podien presentar-se a unes eleccions per ocupar un càrrec que haguessin exercit abans fins al cap de 5 anys.
- Auspicis: tots els magistrats tenien la facultat de consultar els auspicis (voluntat dels déus).
- Auspici menors (només a Roma).
- Auspici majors (a tot arreu).
- Imperium: dret a decidir sobre la vida o la mort dels ciutadans (pretors, cònsols, dictador, mestre de cavalleria).
- Inviolabilitat: qualitat que tenien els censors, els tribuns de la plebs i els edils plebeus.