Tríptic del Jardí de les Delícies

Documentació

• Títol: Tríptic del jardí de les delícies

• Autor: El Bosch

• Cronologia: 1500-1505

• Tècnica: oli sobre taula

• Mides: 220 x 195 cm (taula central); 96 cm (taules laterals)

• Estil: Gòtic flamenc

• Tema: Religiós

• Localització: Museu del Prado (Madrid)

Context Històric

Flandes territori de la Corona Espanyola. Regnat d’Isabel de Castella i Ferran I d’Aragó. A la mort de Isabel [1504] hi ha la regència del cardenal Cisneros. Roma centre del poder religiós i cultural. A la mort del Papa Alexandre VI es nomenat Papa Juli II. Paper repressor de la Inquisició. Conquesta de territoris d’ultramar per Espanya i Portugal. Tractat de Tordesillas. Es funden les universitats de Valencia [1500] i Alcalà d’Henares [1508]

Gòtic flamenc. Característiques: Exuberància ornamental. A Itàlia Renaixement i a la resta d’Europa Gòtic. Noves tipologies arquitectòniques: palaus, drassanes, llotges, Escultura detallista. Auge dels púlpits esculpits i dels sepulcres orants o sedents. A la pintura detallisme i cripticisme.

Descripció/ Anàlisi Formal

Característiques formals: Predomini del dibuix i gran minuciositat de pinzellada.

Llum i color: Estan al servei del missatge: així els tons blanc, verds i grocs dominen la taula de la dreta i la central. En canvi a l’Ínfer utilitza el vermell i tonalitats més opaques i fosques, sobretot en la segona i tercera franja, per expressar la por i el terror.

Característiques compositives: Conjunt format per tres taules [tríptic]. La de l’esquerra [El Paradís] al igual que la central [pròpiament el Jardí de les delícies] s’articulen al voltant d’un eix central: composició simètrica, fet menys evident a la taula de la dreta [l’Infern]. Composició en grups individualitzats. Composició, tant a la taula central com a les taules laterals, en franges paral·leles que permet una gran profunditat visual. Línia de l’horitzó alta per facilitar la correcta visió de tots els elements. Tècnica i suport: oli sobre taula.

Temàtica i Iconografia

A la taula central el pintor escenifica un dels set pecats capitals: la luxúria. Apareixen un gran nombre de dones i homes despullats amb actituds lascives i sexuals evidents, que s’acompanyen de fruites silvestres com les cireres, els gerds, les maduixes o el raïm, símbols de la luxúria; les pomes que simbolitzen els pits de la dona, i els peixos, que són una al·legoria fàl·lica. En un segon pla, al voltant del llac de la Joventut, giren els vicis i al fons es representa l’estany de l’adulteri. A la taula de l’esquerra s’hi representa la creació d’Eva - origen del pecat - amb Adan. A la taula de la dreta s’hi presenten els càstigs de l’Infern, habitat per criatures grotesques i ple de màquines de tortura. Quan el tríptic es tanca, les dues taules laterals, pintades en grisalla, formen la imatge del tercer dia de la creació del món, representat dins una esfera de vidre com a símbol de la fragilitat. A dalt a l’esquerra Déu Pare sosté un llibre amb la inscripció: “Ell ho va dir i tot es va fer. Ell ho va manar i tot va ser creat”.

Significació

El tríptic mostra de manera al·legòrica que els plaers de la vida són efímers i que les consequències de deixar-s’hi portar són el sofriment, la desgràcia i la impossibilitat de ser feliç. Funció: Didàctica i moralitzant.