Tributació Conjunta: Tècniques de Correcció de Rendes

La Tributació Conjunta i el Problema de l'Acumulació de Rendes

La tributació conjunta és l'opció en què la unitat contribuent és la família.

Si acceptem la família com a unitat contribuent, hem de determinar la seva capacitat de pagament relativa. Això comporta esbrinar si la família té capacitat de pagar igual, més o menys impostos que els que pagaria de forma separada el conjunt dels individus que la componen.

Com que l'impost és de caràcter progressiu, en acumular-se les rendes dels membres de la família, la quantitat a pagar serà superior a la que pagarien si tributessin separadament, i es genera un problema d'acumulació de rendes.

Tècniques per Atenuar la Discriminació Fiscal Familiar

Aquest efecte sol ser atenuat per una sèrie de tècniques que corregeixen la presumpta discriminació dels contribuents que integren una família. Entre aquestes tècniques hi ha:

1. Escales de Gravamen Distintes

   S'aplica una escala de gravamen per als solters i unitats familiars amb un sol perceptor de renda, i una altra de més reduïda per a les famílies amb més d'un perceptor.

2. Tècniques de Quocient

   Consisteix a dividir la suma de totes les rendes de la família entre un determinat quocient (Q), calcular la quota íntegra que correspon i, finalment, multiplicar-la pel quocient anterior.

   Fórmula: R1 + R2 + ... + Rn / Q = rc (Renda Corregida). Tipus mitjà: BI x tmi = Quota; Quota x Q = Deute Tributari.

   Objectius del Denominador Q

   El denominador Q pot canviar en funció de l'objectiu que es persegueixi:

   • Corregir la Discriminació

     Si es persegueix corregir la discriminació de la família enfront dels que viuen separats, el denominador serà el nombre de membres de la família que obtenen rendes. Té l'inconvenient que pot fer tributar els solters o separats menys que les famílies, si aquestes tenen un sol perceptor.

   • Reduir la Progressivitat

     Si es persegueix reduir la progressivitat de l'impost, el denominador es calcularà en funció del nombre de membres de la família, independentment del nombre de persones integrants de la família que obtinguin rendes.

   Sistemes de Quocient Més Utilitzats

   • L'Splitting (Alemanya)

     Utilitzat a Alemanya, on Q=2. L'splitting és acusat de:

     1. Discriminar en benefici dels contribuents d'elevats ingressos (té un caràcter regressiu), ja que sol beneficiar més els matrimonis sense fills (especialment quan la dona no treballa) i amb elevats ingressos.
     2. També discrimina la dona treballadora casada, perquè desincentiva que segueixi fent-ho, ja que el tracte fiscal envers la dona que es queda a casa és millor.
     3. Es discriminen els contribuents solters, divorciats, separats i vidus, als quals no s'aplica aquest sistema.
     4. No són tinguts en compte els fills.
     5. Discrimina en contra de les parelles de fet (que normalment no poden aplicar aquest sistema).

   • Quocient Familiar (França)

     Utilitzat a França, on Q ve donat pel nombre de components de la família, però amb diferent ponderació (cònjuge 1 i cada fill 0,5). El Quocient Familiar és també molt regressiu, beneficia els rics i discrimina certs col·lectius. Per exemple, afavoreix els matrimonis sense fills, els divorciats i els vidus amb fills.

3. Tècniques de Congelació de Tipus Marginals

   Consisteix a utilitzar com a tipus impositiu mitjà aplicable sobre les restants rendes familiars el tipus marginal del subjecte de la família que obtingui major renda.