Les Tribus Ibèriques a les Terres Valencianes

Les tribus ibèriques localitzades en terres valencianes eren tres (quatre si incloem els òlcades a l’àrea de Kelin): ilercavons, edetans i contestans.

Zona E

de l’àrea ibera: influenciada per colonitzacions i cultura dels Camps d’Urnes.

Zona del S

on va intervenir la civilització de Tartessos, grecs, fenicis i púnics.

Segle VI aC: revitalització del SE i Llevant, en la qual exerceix influència la cultura grega.

• Est: procés de consolidació de la cultura ibera caracteritzat per la metal·lúrgia del ferro (armes i ferramentes) i ús de torn de terrisser per a la ceràmica.
• Les transformacions no s’entenen sense contactes amb fenicis, púnics i grecs.

En el s. V aC tenen origen ciutats que superen 10 ha com Edeta (Llíria), Arse (Sagunt), etc.

Hàbitat caracteritzat per petits assentaments dispersos en planúries i en cims de turons, junt a terres per al conreu, on residiria la major part de la població.

El Puig de la Nau (Benicarló), és un assentament important. La institució monàrquica (reialesa) va existir fins a la conquesta romana.

• Els règuls (per ex. Culcas i Luxí) podien regir diversos oppida.
• Altres controlaven només una ciutat (Cerdubeles a Castulo, capital de l’Oretània).

Zona oriental de la Península: hi ha dades de règuls. Per exemple, la monarquia ilerget de la qual coneixem a Indibilis, Belistages, Indebiles i Mandoni. A Edeta ... Edecó.

La reialesa no era la única institució suprema dels ibers.

A regions costaneres (influenciades pels grecs) hi ha exemples de comunitats regides per assemblees, senats i magistrats. Exemple: el govern d’Arse el formaven ciutadans il·lustres. Ells custodiaven el tresor públic, recolzaven l’emissió de moneda, donaven ordres, edictes i proclames.

Ramaderia principal font de riquesa

El cavall: bé de prestigi de noblesa ibera

Comerç de cavalls: utilitzat per aristocràcies d’Ibèria per a establir llaços de clientela. Cavalls s’empraven com tribut/recompensa de guerra. Hanníbal pagà amb cavalls a caps celtíbers i gals que se li havien unit contra Roma. Escipió l’Africà premià així a règuls ibers que havien contribuït a la submissió cartaginesa.

Món comercial iber mediatitzat per grecs, fenicis i, més tard, cartaginesos. Aquesta intermediació connectava amb Orient (Corint, Xipre, Samos, Focea, Tir, ...) a través de la Magna Grècia, Cartago, l’Etrúria i Marsella.

Flux comercial relacionat amb ciutats de la Mediterrània occidental. S. V-III aC.

La moneda fou introduïda en el món iber per grecs i cartaginesos.

Després van ser imitades pels indígenes. Destaquen: monedes d’Arse i Saiti.