Tribunal Constitucional i Reforma Constitucional a Espanya

El Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional està format per 12 magistrats, nomenats pel rei: 4 estan designats pel Congrés dels Diputats, 4 pel Senat, 2 pel Govern i 2 més pel Consell General del Poder Judicial (majoria de 3/5 parts, tots menys el Govern). Per a ser magistrat del Tribunal Constitucional s’ha de tenir la nacionalitat espanyola; més de 15 anys d’exercici professional; han de ser juristes de reconeguda experiència; i estaran escollits entre magistrats, fiscals, professors d’universitats, funcionaris públics i advocats. El mandat dura 9 anys. Una mesura per evitar la polarització dels magistrats és la renovació parcial per terços cada 3 anys. Inelegibilitat immediata.

La Constitució espanyola

La Constitució neix en el moment en que aquesta esdevé norma suprema de l’ordenament jurídic; totes les lleis s’han d’adaptar a la Constitució. Hi ha dos sistemes de justícia constitucional:

Sistema difús de justícia constitucional

: la Constitució actua com a norma suprema, cap norma pot contradir-la i si ho fa, aquesta s’aparta.

Sistema concentrat

: el Tribunal de Garanties Constitucionals és l’òrgan encarregat de garantir el compliment i la constitucionalització. Hi ha tres causes que provoquen l’aparició d’aquest tribunal:

• Principis constitucionals diferents dels americans i per tant no es podia aplicar el seu sistema de justícia constitucional.
• Desconfiança del poder judicial, degut a que els jutges estaven arrelats al règim anterior.
• Els jutges no estan acostumats a interpretar la Constitució.

Només trobem un òrgan que té el monopoli total de la constitucionalitat de les lleis. L’òrgan legitimat té la potestat d’eliminar la llei inconstitucional, mentre que als altres sistemes només poden adoptar-les, no eliminar-les completament. La constitució opta pel sistema de jurisdicció concentrada. El Tribunal constitucional com a intèrpret suprem de la Constitució, és independent de la resta d’òrgans constitucionals i està sotmès només a la Constitució i a la seva pròpia llei orgànica (LO 2/1979, de 3 d’octubre). És únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori nacional. Que el Tribunal Constitucional sigui l’intèrpret suprem de la Constitució comporta:

• La interpretació que el Tribunal Constitucional faci dels preceptes constitucionals s’imposa a qualsevol altre interpretació de la resta de poders públics.
• El caràcter vinculant de les seves decisions afecta a tots els òrgans de l’Estat i als ciutadans.

La reforma constitucional

Podem distingir entre constitucions rígides i constitucions flexibles, les rígides tenen diferents mecanismes que s’utilitzen per reformar la legislació ordinària i les flexibles tenen els mateixos mecanismes per a reformar la legislació ordinària; però també hi ha constitucions anomenades retreas, que no es poden modificar. La Constitució espanyola és una constitució rígida, no prohibeix reformar el contingut constitucional, no estableix cap límit de caràcter material, tots els preceptes constitucionals poden modificar-se si se segueixen els procediments de reforma adequats. Es preveuen dos procediments de reforma, depenent del que es vulgui modificar.

El Ministeri Fiscal

El Ministeri Fiscal (art.124 CE). Encara que es troba recollit a la Constitució, dins el Poder Judicial, el Ministeri Fiscal no és Poder Judicial; la seva missió és cooperar amb l’Administració de Justícia. Té per missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la llei. També té la missió de vetllar per la independència dels Tribunals i procurar la satisfacció d’aquests davant l’interès social. Des d'un punt de vista orgànic, els principis estructurals que informen el Ministeri Fiscal són els d'unitat i jerarquia, i des d'un punt de vista funcional, els principis són els de legalitat i imparcialitat.

Les Corts Generals o Parlament

Les Corts Generals o Parlament són un òrgan constitucional de l’Estat espanyol, és el màxim òrgan representatiu, és escollit directament pel poble = DEMOCRÀCIA DIRECTA. Les Corts Generals estan regulades al Títol III de la CE, de l’article 66 al 96. Té una composició bicameral, ja que es composa pel Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts exerceixen els aspectes essencials de la sobirania nacional: tenen potestat legislativa, aproven els Pressupostos Generals de l'Estat, controlen l'acció del Govern i altres funcions que li atribueix la Constitució. Són inviolables, qualsevol atemptat contra aquestes comporta una pena o sanció. Són autònomes, autonomia parlamentària, tenen capacitat per aprovar el seu propi reglament intern, autonomia reglamentària; a més tenen autonomia pressupostària, de govern intern i, el respecte i disciplina parlamentària.