Trets Específics del Teatre: Realitat i Ficció

El Teatre

Trets Específics (1)

La manera en què el teatre uneix realitat i ficció és el tret distintiu del fet teatral. El teatre és una activitat en què la ficció es fa realitat i la realitat es transforma en ficció.

• Realitat: una acció concreta en un espai tridimensional.
• Ficció: una acció possible en un espai imaginari.
• Teatre / Espectacle i Literatura: El teatre conté un component de ficció que hi és essencial i que no trobam en l’espectacle. Literatura = només ficció imaginària. Teatre = ficció real. El teatre construeix mons físicament possibles, versemblants i significatius.

Trets Específics (2)

La informació sobre el món possible de ficció que l’obra crea no pot donar-se amb anterioritat. El món de ficció teatral no existeix abans que s’aixequi el teló, abans que se separin el temps i l’espai reals del temps i l’espai ficcionals.

El caràcter radical de la realitat teatral és que només existeix en la mateixa realització: producció, producte i recepció són simultanis.

Característiques Generals

1. Immediatesa Espaciotemporal

L’espai teatral no és solament imaginari, sinó real i tridimensional. El temps teatral és un temps real mesurable de manera objectiva. Aquest espai-temps real determina la immediatesa perceptiva del fet teatral. No hi ha possibilitat de mediació espaciotemporal: l’acció transcorre davant l’espectador en l’espai que aquest té davant o que l’envolta i durant el temps real en què els fets se representen.

2. Espai Representació / Espai Recepció

No hi ha teatre sense un espai en què es representa la ficció, diferenciat de la resta de l’espai social o natural. L’espai de la representació només pot existir en oposició a l’espai de la recepció: tots dos són imprescindibles i un existeix en funció de l’altre. No cal que hi hagi una marca o una frontera física entre els dos espais, n’hi ha prou que actors i espectadors els acceptin: la separació és sobretot “mental”. El teatre, com a espai construït, és un lloc socialment definit per fer-hi possible la representació teatral.

3. Representació: Lineal, Fugaç i Irrepetible

La representació transcorre en un eix temporal que segueix la linealitat del temps “físic”, amb un abans i un després irreversibles. El temps de la representació no es pot aturar, ni tornar enrere, ni repetir-se, ni sostreure’s a la pròpia linealitat. El caràcter irrepetible i efímer es refereix a la realitat espacial i temporal de la ficció, no al contingut o a la forma temporal que adopti aquesta ficció.

4. Comunicació Directa Escenari / Sala

El teatre estableix una comunicació directa entre l’escenari i la sala, entre els actors i el públic. No hi ha cap mediació física ni de cap altra mena tant entre aquests dos àmbits com entre aquestes dues instàncies. Els actors i els espectadors hi són reals i l’experiència que hi viuen és real, no virtual, ni diferida, ni tan sols imaginària. La presència física, corporal, estableix llaços perceptius, emotius i estimulants directes.