Trets i característiques dels textos jurídics i administratius

Trets bàsics dels textos jurídics i administratius

Trets bàsics dels textos jurídics i administratius: Predomini de la funció conativa (normes, peticions, textos jurídics que es dirigeixen al receptor a fi d'influir en el seu comportament). Diversitat de gèneres en cadascun dels àmbits (gèneres en funció del contingut i de la institució que intervé). Formats estereotips (cada gènere segueix un model preestablert). Registre específic (caracteritzat pel grau de formalitat alt, terminologia específica, fórmules estereotipades, sintaxi llarga i complexa i estil neutre i distant). Caràcter performatiu del missatge (expressar el missatge constitueix un acte polític, judicial o administratiu per part de l'emissor que passa a tenir efectes immediats). Univocitat (textos jurídics i administratius transmeten un missatge clar i precís que permet una sola interpretació).

Textos d'àmbits sociopolítics

Textos d'àmbits sociopolítics:

• Legislatiu (emanen d'institucions públiques que tenen competències per dictar normes de comportament i convivència dels ciutadans; a més regulen el funcionament de la societat i estableixen drets i deures).
• Judicial (objecte: iniciar, seguir i resoldre un procés judicial. Tot i que els ciutadans poden intervenir com a emissors, en general són documents preparats per professionals del dret).
• Administratiu (documents que estableixen la comunicació entre els ciutadans i l'administració; permeten demanar informació, presentar una queixa, sol·licitar una prestació...).

Textos legislatius

Institució

• Llei (norma jurídica de caràcter general i obligatori dictada per òrgans del poder legislatiu).
• Decret (norma jurídica dictada pel govern de l'Estat o de la Generalitat).
• Ordre (norma dictada per un ministeri o conselleria).
• Reglament (regles dictades per organismes amb la finalitat de precisar l'aplicació adequada d'una llei).

Estructura

• Referències i títols (noms de la institució que dicta el codi legal, número de referència, data i títol).
• Justificació (preàmbul on es justifica la necessitat social i política de la normativa i s'indica la base jurídica).
• Cos (desenvolupament del contingut de la normativa, estructurat en títols, capítols i articles).
• Disposicions finals (condicions d'aplicació de la normativa, derogació d'altres normes...).
• Sanció (signatura de l'autoritat que ratifica i fa vàlida la normativa).

Textos judicials

• Demanda (document dirigit a un tribunal o a un jutge amb la finalitat d'exigir un dret o iniciar un procés judicial).
• Querella o denúncia (acusació presentada davant un jutge contra algú a qui s'acusa d'un delicte o d'algun dany físic o moral).
• Requeriment (document amb el qual una autoritat exigeix que la persona requerida executi un acte).
• Diligència (document que recull informacions i actes relacionats amb un procés judicial).
• Sentència (resolució final d'un procés judicial formulada pel jutge o tribunal corresponent).
• Apel·lació o recurs (document dirigit a un jutge o tribunal per demanar la revocació d'una sentència que es considera injusta).

Recursos expressius

• Interrogació retòrica (recurs literari que formula una expressió interrogativa adreçada a un interlocutor del qual no s'espera resposta).
• Comparació (recurs literari que consisteix a posar en relleu semblances entre dos referents de manera que destaquin qualitats no evidents).
• Metàfora i al·legoria (recurs literari que es basa en la identificació d'un concepte o una expressió amb una imatge o idea que no es descriu de manera directa amb la intenció de suggerir una comparació; l'al·legoria és una metàfora continuada).
• Metonímia (recurs literari que consisteix a identificar un terme amb el nom d'un altre per la relació basada en la contigüitat).
• Personificació (figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...).