Treball, Tecnologia i Societat: Conceptes Clau

Treball

Definició

Des d’èpoques molt primitives, el treball és l’activitat productiva que consisteix en una manipulació i modificació intencionada i conscient de la natura, per tal d’obtenir-ne el necessari per a subsistir. Actualment, és tot allò que fem a canvi d’un sou. Encara que no produeix directament un bé de primera necessitat, sí que consisteix en una activitat, ja que el resultat és canviat per diners.

Característiques

• És una activitat exclusiva de l’home; cap altre ésser manipula intencionadament i conscientment l’entorn per tal de procurar-se el que necessita.
• És una activitat relacional, ja que l’home es relaciona amb la natura (procurem adaptar-la a les nostres necessitats) i amb els altres (mitjançant contacte directe, col·laborant conjuntament amb els altres, o bé, per contacte indirecte, utilitzant procediments o coneixements que adquireix dels altres).
• És una activitat relacionada amb la tècnica.
• És una activitat d’apropiació legítima. Locke va dir que totes les persones tenen dret a la propietat privada; els resultats de les accions pertanyen a qui les duen a terme. En canvi, Marx va enunciar que l’important és la col·lectivitat, no la propietat privada. En el treball, tant els mitjans de producció com els objectes resultants haurien de ser de tots els treballadors.

Història

• Antiguitat (s. VI aC - s. IV dC)

  El treball era realitzat pels esclaus (classe social menyspreada). La classe superior estava formada pels homes lliures i es dedicaven a activitats que no es consideraven treball (política, art, guerra, etc.).

• Edat Mitjana (s. V - s. XIV)

  La Bíblia influeix en la concepció del treball. Segons una interpretació literal, es considera el treball com un càstig, una condemna, una obligació que Déu imposa als homes. Hi havia 3 estaments: senyors, cavallers i serfs. Els serfs eren els que tenien pitjor condició de vida, però es comença a insinuar un canvi social que vindrà donat pels comerciants i artesans que es desvinculen dels senyors feudals.

• Edat Moderna (s. XV - s. XIX)

  La burgesia és una nova classe social. La visió del treball es revaloritza. Segons Max Weber, la religió protestant també influirà en la nova concepció de treball, ja que no es veu com a pecat sinó com a salvació espiritual.

• Edat Contemporània (s. XX en endavant)

  El treball es relaciona amb la prosperitat i l’èxit comercial. Està sobrevalorat, ja que es considera que una bona situació professional dóna prestigi. El problema actual és que és un bé escàs i es considera un dret.

Tècnica

Característiques

• Com el subjecte s’adapta al medi. La capacitat tècnica va sortir de l’evolució natural.
• Com el medi s’adapta al subjecte. La tècnica permet al subjecte canviar l’entorn i fer-se’l més favorable.
• És una activitat en continu desenvolupament. Adaptar-se a les circumstàncies i fer front a les necessitats.

Tecnologia

Conjunt de procediments i recursos de gran complexitat i sofisticació que caracteritzen la tècnica des del segle XVIII.

Repercussions de la Tecnologia

Avantatges

• L’eficàcia i la productivitat: va ser possible fabricar més.
• La humanització de les condicions laborals: alliberar l’home de les tasques més esgotadores físicament i reservar-li les feines més gratificants i creatives.
• El temps lliure.

Inconvenients

• La sobreproducció i el consumisme: fabricar més del que la societat necessita en un moment determinat.
• La deshumanització i alienació: la mecanització del treball. L’individu hi participa com una peça anònima més d’una complexa maquinària i perd la consciència de la dignitat i el valor del seu treball.
• El frau del temps lliure i la desocupació: el temps lliure respon als interessos productius i no pas als del treballador. El temps lliure també contribueix a augmentar el creixement econòmic i industrial; quan les persones no treballen, es converteixen en consumidores de la indústria de l’oci.
• La desocupació: la substitució de treball humà pot comportar una disminució dels llocs de treball.

Repercussions Socials de la Tecnologia

Una societat dominada per una omnipresència total de la tècnica és una era tecnològica. La política, l’economia, l’educació i l’art s’han vist afectades per la revolució tecnològica.

Conseqüències

• El culte a la novetat. Envelliment prematur de gairebé tots els artefactes tècnics que adquirim.
• La indefensió de l’home del carrer. En la majoria dels casos, es desconeix el funcionament dels artefactes tècnics i, per aquest motiu, depenem de la paraula dels tècnics-experts.
• El benestar com a valor suprem. El benestar material passa a ser un valor suprem i ens trobem davant d’una societat materialista.
• Problemes mediambientals: L’espècie humana ha construït el seu món sobre la destrucció del món natural. En els darrers anys, ha nascut l’ecologisme i ha anat creixent.
• Problemes bioètics: Desenvolupament d’una bioètica que sigui seriosa i eficaç.

Solucions als Problemes Tecnològics

• El retorn a la natura: L’única solució és que l’ésser humà torni a viure al marge de la tècnica i en contacte íntim amb la natura. Aquest retrocés resulta inviable, ja que comporta renunciar no tan sols als inconvenients de la tècnica, sinó també a tots els avenços que comporta.
• Racionalitat crítica enfront de racionalitat instrumental.
• La tecnoètica: Els tècnics han d’assumir la tecnoètica, han de participar i, per tant, han de sentir-se responsables de les conseqüències del seu treball.

Sistema Social

El terme sistema va sorgir en l’àmbit de les matemàtiques i va ser adoptat ràpidament per la sociologia. Es defineix com un conjunt d’elements que mantenien unes relacions entre si i que formaven, per tant, un tot interconnectat.

El sistema social el conformen un conjunt d’individus que mantenen entre ells relacions socials.

Evolució Històrica del Sistema Social

• Societats Primitives

  Basades en el sistema familiar. Les tribus i els clans constituïen una societat d’individus entre els quals hi havia una relació de parentesc. Es consideraven emparentats i descendents d’un avantpassat comú i això els donava cohesió. Hi havia dos sistemes diferents:

  • Societats Caçadores i Recol·lectores

    L’economia era depredadora. Els individus no produeixen ells mateixos tot allò que necessiten per a sobreviure. Eren nòmades, ja que havien de desplaçar-se a la recerca de tot allò que els cal per a sobreviure. Tenien lligams cooperatius. Es dividien el treball: les dones recol·lectaven i tenien cura dels fills, mentre que els homes caçaven.

  • Societats Agràries

    L’economia era productora. Depenien de l’agricultura i la ramaderia. Eren sedentaris, no tenien l’obligació de desplaçar-se, creant així els primers poblats. Les societats eren igualitàries, autosuficients i estables.

• Societats Antigues

  Basades en el sistema urbà. Els membres s’especialitzaren en les tasques i els treballs. Sorgeix l’exèrcit, el qual s’ocupa de fer acatar les normes i també de la defensa davant possibles enemics.

• Societat Medieval

  Basada en el sistema feudal. Retorn a un sistema de vida rural. La fragmentació territorial en els feus. Hi ha una jerarquització i estratificació social.

• Societat Moderna

  Basada en el sistema capitalista. Retorn a la vida urbana. Amb les reformes agràries i les tècniques agrícoles, es produeixen excedents. Això potencia els mercats, al voltant dels quals es van concentrant els burgs. Culminació amb la Revolució Industrial i, com a conseqüència, esdevindrà el capitalisme.

• Societat Contemporània

  Basada en un sistema global. Les principals característiques són la mobilitat social elevada, el model familiar nuclear, l’envelliment de la població, l’estat social del benestar, la industrialització i tecnologització, el desenvolupament i expansió dels grans sistemes de comunicació i la mundialització o existència d’una societat mundial, amb existència d’organismes internacionals com:

  • ONU: Promoure la pau internacional, garantir el compliment del dret internacional, promoure el desenvolupament social de tots els països i defensar els drets humans.
  • UNESCO: (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) Fomentar la pau a través del foment de l’educació, la cultura i la comunicació entre els pobles.
  • OMS: (Organització Mundial de la Salut) Prevenció, promoció i intervenció en temes de salut a escala mundial.
  • ONG: (Organitzacions No Governamentals) Promoure el desenvolupament social i l’atenció sanitària a escala mundial.

Ordre Social

Cohesió en un grup a través de les normes i les institucions. Les interrelacions han anat canviant amb els drets i les obligacions.

Grup Social

Conjunt d’individus units per algun tipus de relació de la qual són conscients. Segons el grau d’afectivitat en aquestes relacions, es parla de:

• Comunitat o Grup Primari

  Les relacions afectives són fonamentals (família).

• Associació o Grup Secundari

  Les relacions són interessades (partit polític).

Posicions Socials

Situació que manté cada individu dins el conjunt social.

• Rol

  Posició que ocupem en la societat i que ens obliga a comportar-nos d’una determinada manera. És dinàmic, va canviant. Exemple: El pare es veu obligat a cuidar i protegir els seus fills (rol de pare).

• Estatus

  Com es comporten els altres amb nosaltres pel fet d’ocupar una determinada classe social. És estàtic.

Institucions Socials

Sistema de normes que reflecteix una necessitat social. És un procés lent. Davant d’una situació problemàtica, les persones s’agrupen per afrontar-la i resoldre així les seves necessitats fins que cristal·litzen en costums regulars i s’objectiven com a normes d’una institució.

Algunes institucions han de ser acatades obligatòriament pel simple fet de viure en una determinada societat; d’altres podem escollir seguir-les o no.

Cohesió Social

Situació d’equilibri entre els membres d’una societat. Les mesures pròpies de les societats democràtiques poden ser de dues maneres:

• Cohesió Coercitiva

  Imposició de l’ordre social pel sistema jurídic.

• Cohesió Consensuada

  Els integrants del sistema social acaten les normes.