Treball, Tècnica i Societat: Una Anàlisi Filosòfica i Evolutiva

El Treball: Concepte i Característiques

El treball és l'activitat productiva que consisteix en una manipulació i modificació intencionada i conscient de la natura per tal d'obtenir-ne el necessari per a subsistir.

El treball (sentit modern) és tot allò que fem a canvi d'un sou.

Característiques del Treball

• Activitat específica humana: Cap altre ésser viu manipula intencionadament i conscientment l'entorn per tal de procurar-se el que necessita.
• Activitat relacional: La natura l'adaptem a les nostres necessitats. El contacte pot ser directe (col·laborant amb altres) o indirecte (utilitzes coneixements adquirits gràcies a altres).
• Relacionada amb la tècnica: La tècnica és la capacitat d'idear, fabricar i utilitzar instruments.
• Activitat d'apropiació legítima: Locke, filòsof, defensa que totes les persones tenen dret a la propietat privada. Argumenta que, mentre la natura no pertany a ningú perquè no és creació humana, el resultat de les nostres accions pertany a qui les duu a terme.

La Tècnica: Definició i Evolució

La tècnica és la capacitat per modificar l'entorn en benefici propi que es concreta en la possessió de maneres de procedir eficaces i en la possibilitat d'idear, construir i utilitzar instruments que auxiliïn l'acció.

Característiques de la Tècnica

• Una adaptació del subjecte al medi: L'aparició de la capacitat tècnica va suposar un mecanisme adaptatiu molt més eficaç que la pura adaptació biològica. Va permetre a l'ésser humà sobreviure en qualsevol lloc del món sense haver d'esperar mutacions genètiques que el fessin més apte per a la vida. Les primeres eines van ser les mans.
• Una adaptació del medi al subjecte: Ortega y Gasset: L'essencial de la tècnica no és que permeti al subjecte adaptar-se al medi, sinó que li permet modificar l'entorn i fer-se'l més favorable. Allò que explica la possessió d'aquesta capacitat no pot ser tenir necessitats, sinó que ha de ser específic dels humans (fantasia, imaginació).
• Una activitat en continu desenvolupament: La tècnica, la qual ha de progressar per adaptar-se a les circumstàncies i també per fer front a les noves necessitats. Un tret característic és que comporta un continu procés de canvi i transformació.

Definició de Tecnologia

La tecnologia és el conjunt de procediments i recursos de gran complexitat i sofisticació que caracteritzen la tècnica des del segle XVIII. La diferència fonamental respecte de la tècnica anterior és l'aplicació dels avenços i teories científics.

Repercussions de l'Activitat Productiva

Avantatges

• Eficàcia i productivitat: La revolució tecnològica va augmentar l'eficàcia de la productivitat, ja que es va fabricar més, més ràpid i millor.
• Humanització de les condicions laborals: L'ús de maquinària i el perfeccionament dels mètodes de treball permeten descarregar el treballador de les feines més dures i pesades.
• Temps lliure: L'augment de la producció comporta fabricar més en el mateix temps i amb els mateixos recursos; les persones necessiten treballar menys per a produir el mateix.

Inconvenients

• Sobreproducció i consumisme: Produir més i millor. En fabricar més del que la societat necessita en un moment determinat, aleshores es dona una situació de sobreproducció (més oferta d'un producte que persones interessades a adquirir-lo). Un dels mecanismes per a solucionar el problema de la sobreproducció és fomentar el consumisme, és a dir, promoure la compra de determinats productes encara que no hi hagi una necessitat real.
• Deshumanització i alienació: L'ús de màquines provoca que el treball de les persones es converteixi en un auxili de la màquina i es redueixi a prémer un botó. Quan el treball esdevé tan repetitiu i automàtic que es torna similar al funcionament d'una màquina, perd la seva dimensió humana i parlem de mecanització del treball. Marx denuncia aquesta situació: el treball és una activitat essencial per a l'home.
• Frau del temps lliure i desocupació: El temps lliure suposa un frau, ja que, encara que considerem que és un temps lliure de treball, en realitat forma part del cicle productiu: un treballador relaxat i descansat treballa millor. Desocupació: L'augment de la desocupació per substitució de treball humà per mecànic. Fabricar més amb menys persones representa una disminució dels llocs de treball.

Repercussions Socials de la Tècnica

Una societat dominada per una omnipresència total de la tècnica és una era tecnològica. La política, l'economia, l'educació i l'art s'han vist afectades per la revolució tecnològica.

Conseqüències

• El culte a la novetat. Envelliment prematur de gairebé tots els artefactes tècnics que adquirim.
• La indefensió de l'home del carrer. En la majoria dels casos, es desconeix el funcionament dels artefactes tècnics i per aquest motiu depenem de la paraula dels tècnics-experts.
• El benestar com a valor suprem. El benestar material passa a ser un valor suprem i ens trobem davant d'una societat materialista.
• Problemes mediambientals: L'espècie humana ha construït el seu món sobre la destrucció del món natural. En els darrers anys ha nascut l'ecologisme i ha anat creixent.
• Problemes bioètics: Desenvolupament d'una bioètica que sigui seriosa i eficaç.

Solucions als Reptes de la Tècnica

• El retorn a la natura: L'única solució és que l'ésser humà torni a viure al marge de la tècnica i en contacte íntim amb la natura. Aquest retrocés resulta inviable, ja que comporta renunciar no tan sols als inconvenients de la tècnica, sinó també a tots els avenços que comporta.
• Racionalitat crítica enfront de racionalitat instrumental.
• La tecnoètica: Els tècnics han d'assumir la tecnoètica, han de participar i, per tant, han de sentir-se responsables de les conseqüències del seu treball.

Evolució Històrica dels Sistemes Socials

Les Societats Primitives

Basades en el sistema familiar. Les tribus i els clans constituïen una societat d'individus entre els quals hi havia una relació de parentiu. Es consideraven emparentats i descendents d'un avantpassat comú i això els donava cohesió. Hi havia dos sistemes diferents:

• Societats caçadores i recol·lectores: L'economia era depredadora. Els individus no produeixen ells mateixos tot allò que necessiten per a sobreviure. Eren nòmades, ja que havien de desplaçar-se a la recerca de tot allò que els cal per a sobreviure. Tenien lligams cooperatius. Es dividien el treball: les dones recol·lectaven i tenien cura dels fills, mentre que els homes caçaven.
• Societats agràries: L'economia era productora. Depenien de l'agricultura i la ramaderia. Eren sedentaris, no tenien l'obligació de desplaçar-se, creant així els primers poblats. Les societats eren igualitàries, autosuficients i estables.

Les Societats Antigues

Basades en el sistema urbà. Els membres s'especialitzaren en les tasques i els treballs. Sorgeix l'exèrcit, el qual s'ocupa de fer acatar les normes i també de la defensa davant de possibles enemics.

La Societat Medieval

Basada en el sistema feudal. Retorn a un sistema de vida rural. La fragmentació territorial en els feus. Hi ha una jerarquització i estratificació social.

La Societat Moderna

Basada en el sistema capitalista. Retorn a la vida urbana. Amb les reformes agràries i les tècniques agrícoles es produeixen excedents. Això potencia els mercats, al voltant dels quals es van concentrant els burgs. Culminació amb la Revolució Industrial i, com a conseqüència, esdevindrà el capitalisme.

La Societat Contemporània

Basada en un sistema global. Les principals característiques són la mobilitat social elevada, el model familiar nuclear, l'envelliment de la població, l'estat social del benestar, la industrialització i tecnologització, el desenvolupament i expansió dels grans sistemes de comunicació i la mundialització o existència d'una societat mundial, amb existència d'organismes internacionals com:

• ONU: Promoure la pau internacional, garantir el compliment del dret internacional, promoure el desenvolupament social de tots els països i defensar els drets humans.
• UNESCO: (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura) Fomentar la pau a través del foment de l'educació, la cultura i la comunicació entre els pobles.
• OMS: (Organització Mundial de la Salut) Prevenció, promoció i intervenció en temes de salut a escala mundial.
• ONG: (Organitzacions No Governamentals) Promoure el desenvolupament social i l'atenció sanitària a escala mundial.

L'Ordre Social

Cohesió en un grup a través de les normes i les institucions. Les interrelacions han anat canviant amb els drets i les obligacions.

Grup Social

Conjunt d'individus units per algun tipus de relació de la qual són conscients. Segons el grau d'afectivitat en aquestes relacions es parla de:

• Comunitat o grup primari: Les relacions afectives són fonamentals (família).
• Associació o grup secundari: Les relacions són interessades (partit polític).

Posicions Socials

Situació que manté cada individu dins el conjunt social.

• Rol: Posició que ocupem en la societat i que ens obliga a comportar-nos d'una determinada manera. És dinàmic, va canviant. Per exemple, el pare es veu obligat a cuidar i protegir els seus fills (rol de pare).
• Estatus: Com es comporten els altres amb nosaltres pel fet d'ocupar una determinada classe social. És estàtic.

Institucions

Sistema de normes que reflecteix una necessitat social. És un procés lent. Davant d'una situació problemàtica, les persones s'agrupen per afrontar-la i resoldre així les seves necessitats fins que cristal·litzen en costums regulars i s'objectiven com a normes d'una institució. Algunes institucions han de ser acatades obligatòriament pel simple fet de viure en una determinada societat; d'altres, podem escollir seguir-les o no.

Cohesió Social

Situació d'equilibri entre els membres d'una societat. Les mesures pròpies de les societats democràtiques poden ser de dues maneres:

• Coercitives: Imposició de l'ordre social pel sistema jurídic.
• Consensuades: Els integrants del sistema social acaten les normes.