Treball amb Suport: Agents, Dimensions i Metodologia

El tècnic en integració ha de conèixer el treball amb suport, com a metodologia que respecta les necessitats individuals de la persona amb discapacitat i es basa en els seus desitjos i aspiracions per aconseguir i mantenir “llocs de treball reals” en el mercat laboral ordinari.

D’aquesta manera, el treball amb suport permet garantir una integració sostenible, que dona una seguretat salarial a la persona i li permet reduir la seva dependència de les prestacions socials.

Alhora, serveix per contrarestar determinades barreres i actituds socials que exclouen les persones amb discapacitat del mercat de treball normalitzat i del treball remunerat. Per fer-ho, cal parlar de les dimensions transversals que té la metodologia.

Dimensions Transversals

• Entenem per dimensions transversals tots els aspectes estructurals comuns a tot el procés que intervenen de manera directa o indirecta en l’aplicació del treball amb suport i que afecten el seu acompliment en tot el conjunt.
• Les principals dimensions transversals a les quals fem referència són el conjunt d’agents que participen en l’aplicació de la metodologia de treball amb suport i la qualitat en la prestació dels serveis de treball amb suport per part de les organitzacions.

Agents Protagonistes del Treball amb Suport

Que la persona disposi d’un context organitzat i amb voluntat de col·laborar li permet disposar d’un entorn que li proporciona seguretat, estabilitat i control sobre ella mateixa. Donar suport perquè aquest context existeixi és part de la feina que l’organització que aplicarà la metodologia de treball amb suport ha d’oferir. Hi ha una pluralitat d’agents que, des de diferents perspectives i responsabilitats, estan implicats en la metodologia. Cadascú aporta unes característiques pròpies en les diferents fases del procés de treball amb suport. Els agents implicats que afavoriran l’entorn de la persona són:

• Les persones amb discapacitat
• El context familiar i l’entorn relacional de la persona
• Les empreses i els suports naturals en el lloc de treball
• L’equip de professionals de l’organització i els diferents perfils que poden intervenir
• Altres entitats i serveis: el treball en xarxa

La Persona com a Principal Protagonista

En la metodologia de treball amb suport, la persona amb discapacitat se situa al centre de tot el procés d’inserció. L’equip de professionals vetlla per conèixer quines són les seves aspiracions dins el món laboral, i fer el possible per materialitzar-les, minimitzant les limitacions que pugui tenir la persona i potenciant-ne les capacitats.

Es posarà especial èmfasi en acompanyar en la presa de decisions de la persona. Per tant, se li consultaran tots els passos que s’acordi fer. El professional adquireix un rol de facilitador del procés de canvi: guiarà i acompanyarà tots els agents implicats, en especial la persona amb discapacitat.

El Context Familiar i l’Entorn Relacional

Sempre que la persona doni el seu consentiment, i es consideri oportú, s’ha d’establir col·laboració entre totes les parts implicades en el procés. Una d’aquestes parts és la família i l’entorn proper de la persona amb discapacitat.

-Informar-les sobre la nostra organització i la metodologia de treball amb suport.

-Orientar-les i assessorar-les per garantir unes pautes de col·laboració facilitadora del procés d’inserció al món laboral.

D’entrada, el que es demana a la família és que tingui predisposició per col·laborar en el procés de recerca de feina del seu familiar. En moltes situacions, la persona amb discapacitat en tindrà prou amb aquesta disposició a col·laborar.

Si es necessita una intervenció més específica, el preparador laboral farà les propostes de col·laboració concretes en cada moment de l’itinerari, establint:

- Reunions familiars: normalment a aquestes reunions hi assistirà la persona amb discapacitat, però si es creu convenient es poden fer només amb la família, sempre que la persona doni el seu consentiment. Serviran per donar informació sobre el procés, per orientar en l’establiment de noves pautes de relació, per assessorar per ser eficients en el seu rol de suport natural.

-Trobades entre famílies per compartir vivències o donar eines per a la gestió i l’acompanyament dels nous esdeveniments que estan succeint en el si de la família.

-Contactes telefònics per informar del procés i resoldre petites incidències.

Caldrà tenir en compte un gran nombre de variables per valorar el grau d’implicació necessària de cada família; com ara l’estructura familiar, la relació entre els diferents membres del nucli familiar i el vincle emocional que hi ha entre ells, el grau de dependència mútua, com és la interacció entre ells, la situació socioeconòmica, les característiques culturals de l’entorn... Hem de saber que no sempre serà evident identificar quines persones conformen la família o l’entorn relacional més proper a la persona en cada cas.

Valorar el Grau d’Implicació de l’Entorn Familiar

Fer una entrevista de valoració inicial als membres de l’entorn familiar ens pot ajudar a:

-Identificar el nivell de suport natural que té la persona en el seu entorn més proper.

-Detectar possibles barreres i factors facilitadors que es desprenen d’aquest entorn familiar.

Si ho considerem necessari, també podem aprofitar per constatar alguna informació que ens hagi donat la persona, o completar informació rellevant per a l’elaboració del seu perfil professional.

Per altra banda, hem de vetllar perquè la família ens mantingui informats de qualsevol esdeveniment en l’entorn familiar que pugui afectar, directament o indirectament, el procés d’inserció: alguna situació de crisi familiar o canvis en l’estat psicològic o físic de la persona.

Quan atenem persones amb discapacitat intel·lectual, normalment acudeixen a les primeres entrevistes amb algun familiar. En aquest moment, el professional pot decidir fer primer una entrevista individual amb la persona i després, si cal, convidar la família a una entrevista conjunta, o bé fer directament una entrevista conjunta amb la família present.

Mantenir la família informada: Entrar en el món laboral és un moment de canvi important per a qualsevol persona i, de retruc, per als seus familiars. Com qualsevol inici d’una nova etapa, pot venir acompanyada d’inquietuds, preocupacions i pors ben diverses.

Mantenir la família informada i establir una relació propera facilita que exerceixin de suport positiu durant aquest procés de canvi, mantenint una actitud positiva i de respecte vers les decisions que prengui la persona amb discapacitat. Ens podem trobar que la família no sàpiga com acompanyar la persona, o que tinguin una excessiva preocupació perquè trobi una feina adequada a les seves necessitats i capacitats; per això caldrà donar-los eines perquè puguin anar acompanyant-la en totes les fases del procés.

Factors Influents

La concepció que la família té de la persona amb discapacitat influirà, sobretot, en l’autonomia que li donarà per decidir el seu futur laboral. La situació ideal és que en el context familiar hi hagi una relació equilibrada de suport i autonomia.

Quan no es produeix aquest equilibri, ens podem trobar amb casos de:

• Sobreprotecció familiar. Un dels factors que més hi influeix és la protecció que té la família cap a la persona amb discapacitat. Ho farà de manera negativa quan és excessiva i es converteix en sobreprotecció. Sovint les podem trobar en el moment que la persona amb discapacitat passa d’estar en un entorn laboral protegit (un centre especial de treball) a voler fer el salt i començar un procés de recerca per trobar una feina al mercat laboral obert (a una empresa ordinària).
• Manca de suport. En l’altre extrem, ens trobem aquelles situacions en què la persona no compta amb el suport de la família, situació que sovint és deguda a la manca d’expectatives que aquesta té sobre la persona amb discapacitat. Sovint, la persona amb discapacitat assumeix un rol familiar d’ajudar en les tasques domèstiques, i els familiars no creuen que aquesta persona pugui dur a terme un altre tipus de feina més gratificant per a ella, i menys encara, en un entorn laboral obert. Aquesta percepció té una relació directa amb l’autopercepció que la persona té d’ella mateixa, i fa que se senti molt poc capaç de dur a terme qualsevol altra feina.
• Manca d’acceptació de la discapacitat de la persona. Si això passa, ens podem trobar en situacions on les expectatives que té l’entorn familiar són massa altes amb relació a les capacitats de la persona. Aquest fet pot provocar situacions de frustració.

L’Empresa i els Suports Naturals

Quan parlem de les empreses com un dels aspectes més rellevants com a agents implicats en el procés, ens referim, principalment, a la relació que s’estableix amb les empreses que ja col·laboren amb el programa, i no pas a les accions adreçades al teixit empresarial en global per aconseguir la seva col·laboració en un programa de treball amb suport.

L’empresa col·laboradora ha d’assumir un seguit de compromisos, que es consideren factors claus i necessaris per garantir una relació de qualitat amb l’entitat de treball amb suport:

• Col·laborar en la recerca d’un treball real i adequat a les possibilitats de la persona.
• Facilitar la presència del preparador laboral durant la fase d’entrenament del nou treballador.
• Informar la resta de companys de la incorporació d’un company amb discapacitat, sempre que la persona així ho desitgi.
• Definir les tasques assignades a la persona treballadora amb la col·laboració del preparador laboral.
• Participar en les valoracions periòdiques del lloc de feina de la nova persona treballadora amb la col·laboració del preparador laboral.
• Mantenir contacte periòdic amb el preparador laboral i recórrer a ell quan sigui necessari el seu suport.

Importància dels Suports Naturals

Els suports naturals són referents significatius dins l’empresa i faciliten el manteniment del lloc de treball. Un suport natural eficaç és aquell que manté una relació de confiança amb la nova persona treballadora.

Com a integradors laborals, en el moment que entra un nou treballador a una empresa ens hem de preguntar “qui pot exercir de suport natural dins l’entorn laboral?” La resposta serà qualsevol persona que ho faci de manera voluntària i que tingui relació amb la persona amb discapacitat que comença a treballar (companys de feina o responsables directes). També es valorarà la seva idoneïtat en el moment de dissenyar el pla d’acció dels suports entre totes les parts implicades, i sempre amb el consentiment de la persona amb discapacitat.

L’Equip Professional

El preparador laboral ha de creure que la persona en recerca de feina aconseguirà una feina; perquè moltes vegades arriba a l’entitat amb unes expectatives de trobar una feina realment baixes i ningú no ha encoratjat mai les seves aspiracions laborals. El preparador laboral farà el possible per apoderar a la persona en recerca de feina; la tractarà amb respecte i demostrarà dignitat animant-la a involucrar-se al màxim en els seus plans individuals.

-Han de saber exercir de mediadors entre la persona treballadora, els companys de feina i l’empresa. Han de saber reaccionar ràpidament quan sorgeixen dificultats i donar suport a totes les parts implicades, perquè els problemes es resolguin al més aviat possible.

-Les claus d’un suport d’èxit seran mantenir contacte regular i personal amb la persona, els companys i l’empresa. S’haurà de guanyar la confiança de tots ells establint una relació de qualitat.

Característiques de l’Equip Professional

L’atribut més important d’un preparador laboral és tenir una bona actitud, ja que haurà d’assumir un gran nombre de funcions ben diverses entre elles. Haurà d’actuar com a assessor, intermediari, instructor, coordinador, orientador, mentor i negociador. A banda, han de ser persones sociables, amb molt de tacte per tractar temes sensibles i tenir una gran credibilitat.

-Han de tenir la capacitat laboral de fer la valoració dels candidats, proporcionar informació i orientació professional, elaborar plans d’acció personalitzats, comprometre’s amb els empresaris i fer campanya en diferents nivells directius, saber realitzar la valoració del risc i de les condicions de salut i seguretat en el lloc de feina, proporcionar una formació inicial i continuada en desenvolupament personal i professional, tenir bons coneixements de l’ampli ventall de serveis de suport que hi ha i saber accedir-hi quan la situació ho requereixi.

Les Principals Característiques Personals Necessàries

-Persona amb principis i valors: alt nivell d’ètica personal i de principis.

-Saber-se posar al lloc de l’altre (ser empàtic): ser conscient i considerat amb els sentiments dels altres, prestar-los atenció, escoltar-los i prendre’ls seriosament.

-Optimista, positiu i imaginatiu per a solucionar problemes: mostrar entusiasme per la seva feina i ser una persona creativa, ja que ha de treballar en equip amb altres persones per superar barreres.

-Saber-se cuidar com a persona: atendre les pròpies necessitats físiques, socials i, sobretot, emocionals. Saber gestionar-les de manera saludable i tenir cura del seu benestar global, ja que aquest influir

à en la qualitat de l’atenció que doni a les persones amb discapacitat.

Les principals competències professionals necessàries que ha de tenir un preparador laboral són: 

-Capacitat d’observar i analitzar situacions. 

-Capacitat de detectar suports naturals. 

-Capacitat de dissenyar programes d’aprenentatge. 

-Capacitat d’avaluació i planificació: d’avaluar processos, fer informes... 

-Capacitat d’orientar i assessorar les empreses i les persones treballadores. 

-Capacitat de detectar problemes i actuar preventivament. 

-Capacitat de treballar en equip. 

-Capacitat de prendre decisions.

-Conèixer la normativa i legislació social i laboral, així com de protecció de dades. 

-Saber facilitar suport i establir criteris per retirar-se. 

-Competència relacional de comunicació. 

-Capacitat de negociar i mediar. 

-Habilitat en vendes i màrqueting. 

-Coneixements en informació, assessorament i orientació sobre productes de suport i adaptacions. 

-Habilitat per recopilar i enregistrar dades. 

-Capacitat per relacionar-se i crear xarxes. 

-Habilitat per la formació i el desenvolupament.

Les diferents figures professionals: preparadors, prospectors laborals i altres: preparador laboral per parlar de la funció del professional que dona suport a la persona en recerca de feina, des del principi fins que treballa de manera independent en el mercat de treball obert. Algunes entitats de treball amb suport divideixen les tasques en funcions especialitzades que duen a terme persones diferents, i cada una té la seva pròpia descripció del lloc de feina.  El terme preparadors laborals incloem tots els professionals d’una organització o servei d’inserció laboral que utilitzen la metodologia de treball amb suport. Altres noms que pot rebre aquesta figura són els d’orientadors, tècnics d’inserció, prospectors d’empreses, mediadors laborals, entre d’altres.

Altres entitats i serveis: el treball en xarxa: El treball en xarxa és un factor clau per a l’èxit dels itineraris de treball amb suport. Dimensions que cal tenir en compte en el treball amb suport: 

-Intervenció psicosocial. Quan una persona assisteix a diferents serveis de manera simultània (xarxa de serveis socials, sistema educatiu, serveis de salut mental, i altres entitats i serveis vinculats a la integració sociolaboral de persones amb discapacitat). L’objectiu és millorar el coneixement que tenim d’aquesta persona, pactar les millors estratègies per a cada actuació que es planifiqui i garantir la coherència en el posicionament davant la persona perquè tots els professionals implicats s’orientin a assolir uns objectius comuns.

-La cooperació d’agents de l’àmbit laboral en un mateix territori. L’entitat que fa treball amb suport no sempre pot oferir tots els recursos laborals que la persona necessita, per tant, ha de mantenir contacte i coordinació amb altres entitats i serveis vinculats a la integració sociolaboral, com és el cas de centres de formació. És possible que es plantegin accions conjuntes a l’hora de fer l’apropament a les empreses per fer difusió dels programes de treball amb suport. Finalment, és molt aconsellable establir una col·laboració amb les oficines de referència en cada cas, del Servei d’Ocupació de Catalunya, perquè les persones que atenem també hi estaran vinculades en més o menys mesura. L’objectiu és optimitzar els recursos i també aprofitar els àmbits d’especialització i l’experiència de cadascun dels agents. 

-La cooperació i el treball en xarxa amb altres programes i serveis que faciliten suport en àmbits com ara l’habitatge, l’emancipació i el lleure, principalment, contribueixen a la globalitat de l’atenció i a l’atenció a les diferents dimensions de la vida adulta. Tots els aspectes de la persona influiran en el seu desenvolupament professional. Des del treball amb suport es planteja una intervenció holística i global de la persona. Això ens obliga a establir coordinació amb serveis socials, sanitaris, educatius i també de vegades amb serveis que ofereixen suport per a l’emancipació o habitatge. L’objectiu és facilitar la globalitat de l’atenció a les diferents dimensions de la vida.  Les coordinacions fetes amb altres professionals  haurien d’enregistrar-se per poder fer un seguiment dels acords als quals s’hagi arribat.

-La cooperació i el treball en xarxa amb altres programes i serveis que faciliten suport en àmbits com ara l’habitatge, l’emancipació i el lleure, principalment, contribueixen a la globalitat de l’atenció i a l’atenció a les diferents dimensions de la vida adulta. Tots els aspectes de la persona influiran en el seu desenvolupament professional. Des del treball amb suport es planteja una intervenció holística i global de la persona. Això ens obliga a establir coordinació amb serveis socials, sanitaris, educatius i també de vegades amb serveis que ofereixen suport per a l’emancipació o habitatge. L’objectiu és facilitar la globalitat de l’atenció a les diferents dimensions de la vida.  Les coordinacions fetes amb altres professionals haurien d’enregistrar-se per poder fer un seguiment dels acords als quals s’hagi arribat.

L’avaluació del programa de treball amb suport s’ha de fer mentre es desenvolupa, a través de les diferents fases. Hi ha tres dimensions en els programes de treball amb suport susceptibles d’avaluació i de millora: 

-L’avaluació del procés i resultats d’inserció. Avaluarà el grau d’assoliment dels objectius proposats, l’eficàcia i l’eficiència de les accions que s’han dut a terme. 

-L’avaluació de la persona demandant. Es centrarà en el grau de desenvolupament de competències previstes i de la satisfacció obtinguda amb relació a la seva inserció i l’acompanyament ofert pel preparador laboral. 

-L’avaluació de l’empresa contractant. Es centrarà en el paper de l’empresa (nivell d’implicació) i la seva satisfacció amb el programa, el preparador laboral i el treballador. 

Les dades i l’anàlisi de les diferents fases i de les dimensions indicades s’hauran de recollir en una memòria final que permeti identificar quins han estat els punts forts i febles del programa per poder proposar accions de millora de cara a futurs programes i que orientin la presa de decisions.

L’avaluació del programa de treball amb suport s’ha de fer mentre es desenvolupa, a través de les diferents fases. Hi ha tres dimensions en els programes de treball amb suport susceptibles d’avaluació i de millora: 

- L’avaluació del procés i resultats d’inserció. Avaluarà el grau d’assoliment dels objectius proposats, l’eficàcia i l’eficiència de les accions que s’han dut a terme. 

-L’avaluació de la persona demandant. Es centrarà en el grau de desenvolupament de competències previstes i de la satisfacció obtinguda amb relació a la seva inserció i l’acompanyament ofert pel preparador laboral. 

-L’avaluació de l’empresa contractant. Es centrarà en el paper de l’empresa (nivell d’implicació) i la seva satisfacció amb el programa, el preparador laboral i el treballador. 

Les dades i l’anàlisi de les diferents fases i de les dimensions indicades s’hauran de recollir en una memòria final que permeti identificar quins han estat els punts forts i febles del programa per poder proposar accions de millora de cara a futurs programes i que orientin la presa de decisions.