Treball Social Comunitari: Tasques i Dimensions

Tasques i Dimensions del Treball Social Comunitari segons Tomàs F. i Carmen A.

Dimensió de conscienciació: Educa a la població que no té capacitats per a interpretar la seva pròpia realitat.

Dimensió d’organització: Recursos per la millora del estat de benestar. Es parteix de la base que ja existeix una xarxa mínima.

Dimensió de mobilització: És l’acció que vindrà després de la conscienciació i l’organització.

Tasques: Construir, Mantenir, Grups, Sobre l’elaboració, Aplicació de projectes, desenvolupament social.

Enumera les dimensions que plantegen Barbero i Cortés en relació al Treball Comunitari i explica els beneficis que es poden assolir en alguna d’aquestes dimensions.

Dimensió Cultural Simbòlica: ajuda a prendre consciencia, grups amb interessos comuns, problemàtiques semblants.

Dimensió Relacional: ajuda a trencar amb l’aïllament social i col·lectiu. Recreació de diàlegs i creació d’un espai de relacions satisfactòries.

Dimensió Educativa: ajuda a adquirir habilitats d’expressió, responsabilitat, intercanvi d’informació, planificació, tractament de problemes.

Dimensió Política: ajuda a relacionar-se entre subjectes, interlocució, negociació, participació en projectes.

Dins de la metodologia d’intervenció enumera quins elements cal tenir en compte durant la FASE PRELIMINAR i explica’n un.

Capacitat de col·laboració en la identificació de problemes i interessos de la comunitat: Participant en l’auto diagnòstic, per prendre consciencia com a subjectes dels seus propis problemes.

Consens de les metes i prioritats en la intervenció.

Col·laboració efectiva en les accions socials que ho requereixen.

Quines són les diferències entre un diagnòstic participatiu i un diagnòstic realitzat per experts.

A diferència del diagnòstic realitzat per experts, el qual inclou a la població com a objecte d’estudi únicament, el diagnòstic participatiu converteix, als usuaris en els veritables protagonistes. Són objectes i subjectes de la investigació al mateix temps. També participen i actuen en el canvi.

Enumera els 12 ítems que ajuden a construir un model en la intervenció comunitària i explica: 1,3,5,9,12

1.Objectiu de la intervenció: Orientats al programa (afavoreixen la intervenció ràpida i eficaç de l’acció social. Orientats al procés (conscienciació individual i col·lectiva. Tracta d’adquirir competències per a que la població pugui participar de la vida social i organitzar-se col·lectivament per a resoldre el problemes.

2.Concepció del concepte de comunitat.

3.Estratègies de canvi: Per Mobilització (davant accions opressives o per aconseguir alguna cosa). Per Organització (Planificar estratègies i anàlisi). Per Participació (Disposició per fer alguna cosa).

4.Tècniques i tàctiques de canvi.

5.Rols i funcions del professional: Agent de mediació de relacions socials i Agent de canvi.

6.Orientació a les estructures de poder.

7.Definició del sistema de beneficiaris.

8.L’entorn de canvi, nucli o punt de partida de la intervenció.

9.Consideració en relació als interessos de la comunitat i subsistemes. Administracions, associacions, organitzacions, grups, particulars i agents socials, tots tenen els seus interessos, es tindran en compte el de tots?

10.Concepció que es té dels beneficiaris.

11.Funcions dels clients i beneficiaris.

12.Habilitació i Empoderament: Cercle virtuós de l’empoderament que requereix de: Informació, Participació, Responsabilitat, Capacitat d’organització.

Explica a través d’un cas inventat els nivells de configuració de l’ambient ecològic segons Silvia Navarro.

Micro-Sistema: Les relacions que deriven a la casa ocupada on viu amb 5 persones més. Les relacions amb persones habituals en els menjadors socials. Relacions amb companys amb els que consumeix substàncies. Les relacions que encara té amb els seus pares quan els va a visitar.

Meso-Sistema: Poca relació amb els pares i demés familiars que estan molt preocupats. Relació tòxica i de dependència amb la seva parella que també consumeix. Relació amb els amics que consumeixen habitualment.

Exo-Sistema: El grup d’amics dels seus companys de la casa ocupada, El grup d’amics dels seus pares que busquen maneres d’ajudar. Els educadors i professionals del menjador social i narco sales.

Macro-Sistema: El mon de la droga, el narcotràfics. Dependències judicials i centres penitenciaris. Barris marginals.

Quines són les característiques d’una investigació participativa segons Barbero, Cortés i Freire.

1.Repte d’articular les successives operacions de la investigació que permetin ser realitzades per a persones no expertes.

2.Pretén convertir la construcció de la investigació en una oportunitat d’acció dels membres i explica la coresponsabilitat d’experts i no experts de l’organització

3.Equip d’investigació mixt, composat per persones expertes i no expertes

4.Membres de la investigació com a objectes i subjectes al mateix temps

5.La investigació requereix flexibilitat i construcció constant durant tot el procés, tenint en compte característiques i el caràcter voluntari.

6.Remarcar tant problemes com potencialitats inherents a la situació per a que el diagnòstic doni pas a l’acció

7.Tenir en compte les dades objectives que es tenen de la realitat

Enumera 5 elements clau per desenvolupar la voluntat d’actuar i construir un grup motor.

1.Treball comunitari no es possible en solitari

2.Esforç per aconseguir millores concretes als problemes

3.Identificar processos que permetin l’inici de la constitució del grup motor d’acció comunitària

4.Procés d’immersió i coneixement de l’espai social

5.Esperar sol·licituds explícites de la població pot ser un error

Dins de la 2ª i 3ª FASE. Enumera els 3 i 5 aspectes de com ha d’ajudar al grup motor, el treballador comunitari en els moments inicials.

2a FASE: Construcció del grup motor (1. Establir acció col·lectiva i organització que la sostingui / 2. Immersió en l’espai social d’intervenció / 3. Contactar amb la gent del carrer)

3a Fase: Funció del TC en el grup motor (1. Assistir a les reunions / 2. Mantenir la claredat en els seus propòsits / 3. Reclutar a membres del grup / 4. Anticipar dificultats / 5. Ajudar al grup a presentar-se al exterior.

Enumera segons Barbero i Cortés el punts que diuen per a què serveix el diagnòstic i explica’n el primer i últim.

1.Descriure situació general i precisar la naturalesa dels problemes

2.Definició, delimitació i mesura dels problemes detectats

3.Intentar una explicació

4.Precisar la possibilitat d’emprendre una acció

5.Fixar objectius i prioritats de la intervenció