Treball remunerat i no remunerat: una visió crítica

Introducció. Treball remunerat i no remunerat

Treball no remunerat → (tasques domèstiques, rentar el cotxe, voluntari en una ONG,...).

Economia submergida: feina no enregistrada en estadístiques d’ocupació oficials, es paga en metàl·lic a algú que ens arregla electrodomèstic sense fer cap rebut.

El treball domèstic que, en general, han realitzat gairebé sempre les dones, tampoc acostuma a estar remunerat. Tot i així no deixa de ser un treball, sovint molt dur i esgotador.

Treball: remunerat o no, es la realització de tasques que suposen una despesa d’esforç mental i/o físic que té com a objectiu la producció de béns i serveis per atendre les necessitats humanes.

Ocupació o feina

És el treball que es realitza a canvi d’una paga regular o salari. A totes les cultures el treball és la base de l’economia.

Sistema econòmic

Compost per aquelles institucions que s’ocupen de la producció i distribució de béns i serveis.

La divisió del treball

Sistema econòmics societats modernes → divisió de treball complexa.

Organització treball dividit en ocupacions diferents: societats tradicional treball no agrícola són els oficis amb llarg període d'aprenentatge, on realitza totes fases de producció.

Societats tradicionals

Entre 20 i 30 oficis, o especialitats (sacerdot, soldat, mercader) / majoria treballa agricultura i autosuficient, produia propi menjar i roba.

Societats modernes (sistema industrial)

Milers d’ocupacions (20.000) / enorme expansió interdependència econòmica / no produeix propis aliments ni béns.

Karl Marx

Va reflexionar sobre industria moderna. Deia que aquesta reduiria el treball de moltes persones a tasques avorrides (ALINEACIÓ) → sentiments d’indiferencia al treball i a la producció industrial en context capitalista.

Émile Durkheim

Visió més optimista de treball. Deia que l’especialització enfortiria la solidaritat social dins les comunitats.

Taylorisme i fordisme

Adam Smith, fundadors economia, va dir avantatges per incrementar productivitat a partir de la divisió de treball.

Taylorisme

Sistema de producció dissenyat per maximitzar el rendiment industrial.

Fordisme

Nom per designar el sistema de producció en massa lligat al cultiu de mercats massius.

Les limitacions fordisme i taylorisme

Fordisme, va desaparèixer, només s’utilitzava per empreses a grans mercats, com d'automòbils.

Postfordisme

El postfordisme consisteix en una nova era de la producció econòmica capitalista on la flexibilitat i la innovació augmenten amb l’objectiu de respondre a les demandes del mercat: diversificar els productes a la mesura del client.

• La producció en grup: els treballadors competeixen entre ells

Producció en grup s’ha utilitzat per reorganitzar el treball.

• La producció flexible i la customització

Disseny de l’ordinador i tecnologia informàtica ha canviat aquesta situació.

• La producció global

Canvis producció global tb duu a terme per fabricació.

• Tendències actuals en l’ocupació

Inicis s. XX política ocupació estava dominada per feines coll blau (esforç físic), amb els temps a canviat cap a treballadors de coll blanc (treballs en oficines).

• L’economia del coneixement

Nova societat, no es basa només en industria → societat postindustrial, nova economia.

• La “multiqualificació”

Noves formes postfordista augmenten les aptitus del treballador en realitzar tasques en comptes de fer una (fordisme).

• Voluntarietat: ho fas de forma voluntaria
• Per Compte d’altri: treballar x algú altre
• Subordinat: complir ordres d’un altre persona
• Remunerat: t’han de pagar un salari

1. Les dones i el treball

Darrers dècades s.XX, hi han més dones en mercat laboral.

Les dones i les desigualtats laborals

Dones segueixen patint desigualtat laboral, encara que diguin homes i dones són iguals.