El treball i el marc normatiu laboral

Que és el treball?

El treball és el conjunt de tasques i d’activitats que les persones desenvolupen dins de l’empresa. És l'aportació de l’element humà a l’empresa; un factor productiu necessari i fonamental.

Característiques per considerar treball:

• Voluntariat: La persona és plenament lliure de decidir si treballa o no.
• Per compte d’altri: Treballar per una altra persona la qual es beneficia del fruit del seu treball i per això, la compensa pagant-li un sou.
• Remuneració: El treballador ha de ser retribuït, dur a terme una activitat a canvi de salari.
• Subordinació: En la relació laboral, una persona està subjecte a les decisions de l’empresa, qui dirigeix l’activitat laboral.

Marc normatiu laboral

Legislació laboral, conjunt de lleis i normes legals que determinen l’entorn de treball. Cada àmbit de l’empresa té un marc normatiu, hi ha normes més importants que altres (jerarquia normativa laboral):

• Una norma de rang inferior no pot contradir-ne una de rang superior.
• Una norma de rang inferior ha de respectar els mínims consignats a la norma superior, però la pot millorar.

Normes que formen part del marc normatiu

1. Constitució espanyola
2. Normes laborals Unió Europea
3. Convenis de l'OIT
4. Estatut de treballadors
5. Llei de llibertat sindical
6. Convenis col·lectius
7. Contracte de treball

Drets i deures laborals

Els dos agents (treballador i empresari), tenen un conjunt de drets i deures que fonamenten les seves accions i que totes les persones han de complir.

Facultats de l'empresari

L’empresari ha d’observar la normativa laboral i reconèixer els drets dels treballadors però també té els següents poders:

• Poder de direcció: Organitza la producció pren les decisions que consideri necessàries per al bon desenvolupament de l’activitat de l’empresa.
• Poder disciplinari: Té la potestat de sancionar als treballadors per les faltes comeses dins l’àmbit laboral, d’acord amb el règim disciplinari legalment determinat a la normativa laboral.

La representació dels treballadors

Els treballadors han de ser representats, tenir òrgans de representació, per defensar els seus drets i acordar les característiques de la relació laboral.

Els sindicats són organitzacions on les persones treballadores s’associen lliurement per defensar els seus drets laborals i són els seus interlocutors en els processos de negació col·lectiva.

Organitzacions empresarials

Patronals, organitzacions empresarials per defensar els interessos i participar en la negociació col·lectiva i en la resolució de conflictes.

Negociació col·lectiva

Negociació col·lectiva, procés que té com a finalitat assolir un acord entre treballadors i empreses sobre les condicions en què es desenvoluparà l’activitat laboral. El més important d’aquest procés és el conveni col·lectiu.

Conveni col·lectiu, és un acord negociat celebrat entre els representants dels treballadors i de l’empresa, en què es regulen les condicions de treball i les normes de convivencia laboral que se aplicaran en una empresa o un sector d’empreses durant un determinat període de temps.

Contingut mínim d'un conveni col·lectiu

El contingut dels acords, dels convenis, es la regulació d’una sèrie de matèries, salaris i altres remuneracions, jornada laboral, descansos i vacances.

Contracte de treball

El contracte de treball es un accord on es reflecteixen les les voluntats d'una empresa i un treballador. Es important:

• Els subjectes del contracte de treball són la persona treballadora i l'empresa, i amb la signatura del contracte ambdós assumeixen un conjunt de drets i d'obligacions que han de seguir els dos.
• Treballador: l'edat mínima per treballar és setze anys.
• Empresa: pot ser persona física o jurídica.
• La persona treballadora presta de manera personal els seus serveis a l'empresa, desenvolupa una determinada professió, treball o servei per a l'empresa.
• La direcció i l'organització de l'activitat laboral és competència de l'empresa.
• Els fruits del treball, és a dir, el valor de la prestació del treballador, pertanyen a l'empresa.
• La persona treballa a canvi d'una remuneració, d'un salari.

El temps laboral

En el contracte s’han de tenir en compte els diferents aspectes que formen la jornada laboral.

• Jornada laboral: Setmanal: 40 hores setmanals com a mitjana anual, pot ser irregular tenir setmanes amb mes o menys de 40 hores. Diària: màxim 9 hores al dia, encara que es pot ampliar depenent del conveni i respectant els descansos. Els menors no poden fer més de 8.
• Descansos: Dins de la jornada: 15min si es continuada i supera les sis hores. Els menors tenen 30 min si la jornada continuada supera les 4,5 hores. Entre jornades: entre el final y el principi d’una jornada ha d’haver 12hores min. Setmanal: un mínim d’un dia i mig interromput, els menors dos dies.
• Vacances: 30 dies naturals per any treballat i retribuïdes.
• Jornada nocturna: tres hores min de la jornada nocturna (22:00 a 6:00), els menors no poden.
• Treball a torns: Quan l’empresa te un procés productiu continu i organitza en torns rotatius: no es pot obligar a estar mes de dues setmanes seguides en torn de nit.
• Hores extraordinàries: hores que es fan superant la jornada màxima. Max 80 hores a l’any (sense comptar les de força major i les que es canvien per descans), els menors no les poden fer.

El salari

El salari és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte d’altri, com a compensació a la persona treballadora per la seva contribució a l’empresa.

El salari és la part més important dels ingressos econòmics domèstics, per aquest motiu el govern fixa, el salari mínim interprofessional, la remuneració mínima que pot tenir una persona treballadora que realitzi la jornada completa per a qualsevol tipus de professió o ofici, el govern el revisa cada any i incorpora l’increment del cost de la vida. Existeixen algunes mesures de protecció per garantir els salaris:

• FOGASA (fons de garantia salarial): organisme depenent del ministeri de treball que te funció de que en cas d'insolvència, suspensió de pagaments, fallida… garanteix als treballadors la percepció de salaris. Això és finançat a través de les nostres nòmines cada més, és a dir de les empreses.
• Salaris no pagats: preferència dels salaris no pagats per l’empresa sobre altres deutes de l'empresa en cas que no pugui assolir les seves obligacions econòmiques.
• Inembargabilitat del SMI: en cas que el salari del treballador hagi de ser embargat, només es podra fer en una determinada proporció.

El salari esta format per:

• El salari base: la remuneració principal de la persona treballadora i es fixa en funció de la categoria professional acordada al conveni col·lectiu de l'empresa o del sector.
• Els complements salarials: característiques personals del treballador, de les característiques del lloc de treball, pel rendiment del treballador o per altres conceptes diversos:

Antiguitat, coneixements especials, penositat, toxicitat, perillositat, tornicitat o nocturnitat, incentius, primes de productivitat, assistència o puntualitat, hores extraordinàries, gratificacions extraordinàries. L’empresa ha de pagar al treballador mínim mensualment, encara que es pot fer setmanalment o cada 15 dies i donar-li un rebut o nòmina, que és la justificació del pagament, que ha de ser la oficial del ministeri.