Traumatismes: Tipus, Símptomes i Gravetat

Traumatisme

Un traumatisme és tota agressió sobre el cos humà produïda per agents mecànics. Pot afectar:

• La pell (ferida)
• Els teixits subcutanis (contusió)
• La musculatura (esquinç)
• L'articulació (luxació)
• L'os (fractura)

Ferida

Una ferida és la pèrdua de continuïtat de les parts toves del cos com a conseqüència d'un traumatisme (cop, tall).

Classificació de les ferides

Segons l'aparença de la pell

• Ferides obertes: separació dels teixits tous.
• Ferides tancades: són internes.

Segons la complicació de la ferida

• Ferides simples: afecten la part més superficial de la pell, no afecten òrgans importants.
• Ferides complexes: extenses i profundes, amb hemorràgies abundants. Generalment es lesionen músculs, tendons, vasos, i fins i tot vísceres i òrgans interns.

Segons l'instrument que l'ha causat

• Ferida incisiva: es caracteritza per la separació nítida de les vores, amb una entrada neta.
• Ferida contusa: produïda per l'impacte d'un objecte rom, té vores irregulars, trencament de teixit amb pèrdua de substància.
• Ferida abrasiva: dany superficial a la pell, generalment no més profunda que l'epidermis (fricció).
• Contusió: traumatisme d'origen mecànic produït per l'impacte del cos contra un objecte de superfície roma, en el qual no hi ha pèrdua de continuïtat de la pell ni mucoses, però sí afectació dels teixits subcutanis.
• Ferida punxant: aquestes ferides són més profundes que amples.
• Ferida erosiva: afecta teixits més profunds que l'abrasiva, afecta la dermis.
• Ferida especial: entrada neta, cremada al voltant per la pólvora, sortida més bruta perquè ha travessat teixits (ferida de bala).

Factors de gravetat d'una ferida

• Profunditat
• Localització
• Extensió
• Ferides brutes
• Ferides amb hemorràgies
• Ferides no tractades

Grau de gravetat d'una ferida

• Lleus: menys de 6 hores, capa més externa de la pell i no intervé cap factor de gravetat.
• Greus: més de 6 hores, intervé algun dels factors de gravetat.

Ferida infectada

Si una ferida no ha començat a cicatritzar en 48 hores, és probable que estigui infectada.

Identificació d'una ferida infectada

• Inflamació, envermelliment i calor al voltant de la lesió.
• Augment del dolor i ulceració al lloc de la ferida.
• Presència de pus (restes de microorganismes i glòbuls blancs) a l'interior o supuració de la ferida.
• Inflamació i sensibilitat dels ganglis del coll, aixella o engonal.
• En víctimes amb una infecció avançada: febre, sudoració, set, tremolors i somnolència.

Ferida al cap

Qualsevol tall al cuir cabellut (molt irrigat, sagna moltíssim) presenta una gran quantitat de capil·lars superficials. A vegades pot formar part d'una lesió més greu com una fractura de crani.

Ferida a l'ull

Es pot lesionar per cops directes, fragments de cristall, fregament amb fulls de paper... Totes les ferides a l'ull són greus, ja que perilla la visió de la víctima.

Identificació d'una ferida a l'ull

• Ferida visible i/o aparició de sang.
• Pèrdua parcial o total de la visió.
• Dolor intens i espasmes a les parpelles.
• Filtració de sang o fluid procedent d'una ferida.

Contusions

Traumatisme d'origen mecànic produït per l'impacte del cos contra un objecte de superfície roma, en el qual no hi ha pèrdua de continuïtat de la pell ni mucoses, però sí afectació dels teixits subcutanis.

Avaluació de la contusió segons la intensitat del cop

Contusió de primer grau

Afectació de la pell més superficial que cursa amb dolor i equimosi (color blau, trencament de teixit; quan és més profund és un hematoma), degut al trencament de capil·lars sanguinis.

Identificació

• Dolor
• Equimosi
• Lleugera inflamació

Contusió de segon grau

Afectació de teixits més profunds que l'anterior que cursa amb dolor intens i hematoma, degut al trencament de vasos sanguinis de major diàmetre que els capil·lars.

Identificació

• Dolor
• Hematoma
• Tumefacció dels teixits més evident

Contusió de tercer grau

Afectació extensa de teixits subcutanis que cursa amb dolor molt intens, hematoma i necrosi tissular.

Identificació

• Dolor intens
• Tumefacció i enduriment de la zona afectada
• Impotència funcional
• Aparició tardana (al cap d'unes hores) de la necrosi tissular en forma de teixits negres

Esquinç

Separació momentània de les superfícies articulars produïda per un estirament o distensió excessius dels lligaments, generalment després d'efectuar un moviment forçat de l'articulació, en el que pot haver un trencament parcial o total dels teixits.

Avaluació de l'esquinç

• Primer grau: hi ha una distensió excessiva dels teixits però no hi ha trencament.
• Segon grau: trencament del lligament o del múscul és parcial.
• Tercer grau: trencament del lligament és total.

Identificació de l'esquinç

• Dolor i sensibilitat
• Inflamació de la zona i blau
• Limitació de la mobilitat per dolor intens
• Impotència funcional completa si l'esquinç és de tercer grau

Luxació

Dislocació sobtada, parcial o total, dels extrems articulars. Aquests queden separats de forma mantinguda i abandonen la posició natural dins la cavitat de l'articulació.

Avaluació de la luxació

La separació de les superfícies articulars pot ser parcial o completa.

• Luxació completa: la separació és total i, per tant, la cavitat articular es trobarà buida.
• Subluxació: es produeix un desplaçament però existeix contacte entre les dues superfícies articulars i, per tant, és possible que la deformitat de l'articulació no sigui tant evident.

Identificació de la luxació

• Dolor intens per la distensió mantinguda
• Tumefacció i inflamació de l'articulació
• Canvi de color de la pell provocat per l'hematoma que es forma
• Deformitat de l'articulació
• Impotència funcional completa

Fractures

Pèrdua de continuïtat d'un os.

Pot ser més o menys greu en funció de

• L'os que s'ha trencat.
• Tipus de trencament (complet o incomplet).
• Desplaçament d'aquest os, pot danyar òrgans, vasos i nervis.
• Exteriorització de la fractura (amb risc d'infecció).

Avaluació de les fractures

Segons la direcció de la línia de la fractura

• Transversal: la ruptura de l'os es produeix en línia recta.
• Obliqua: la ruptura de l'os es produeix en diagonal.
• Espiroïdal: la ruptura de l'os es produeix en espiral.
• Comminuta: la ruptura de l'os és en forma de fragments petits.

Segons la localització dins el propi os

• Fractures diafisiàries: trencament de la part llarga de l'os.
• Fractures epifisàries: trencament en els extrems de l'os.
• Fractures articulars: afecten al cartílag articular.

Segons el grau d'intensitat de la fractura

• Completes: la ruptura de l'os afecta a les dues corticals.
• Incompletes: afecta només a una de les corticals de l'os.

Segons el possible grau d'infecció de la fractura

• Tancades: fractures que no presenten ferida, no hi ha contacte entre l'os i l'exterior.
• Obertes: aquelles en què hi ha contacte entre l'os i l'exterior.

Identificació de les fractures

• Dolor intens en el focus de la fractura que augmenta amb la pressió i la mobilització.
• Inflamació local i envermelliment de la zona com a conseqüència de l'hematoma.
• Crepitació (soroll semblant al de trepitjar la neu) o cruixit dels extrems dels ossos.
• Impotència funcional completa.
• Deformitat del membre si hi ha desplaçament dels fragments ossis. En els ossos llargs pot haver escurçament de l'extremitat.
• Ferida, només si la fractura és oberta.
• Símptomes vasculars i nerviosos si la fractura els ha afectat.