Trastorns Perceptius, Atenció i Consciència: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,34 KB

Trastorns de la Percepció

Agnòsies

Incapacitat per a identificar un estímul per un sentit concret.

Il·lusions

Deformació de l'objecte percebut, per una percepció falsa o un error en el reconeixement.

Tipus d'il·lusions

  1. Falta d'atenció: Quan no prestem atenció cometem un error de reconeixement.
  2. Pareidòlies: Il·lusions fantàstiques, es dona una estructura normal a una no formal.

Al·lucinacions

Percebem objectes que no hi són, percebem sense estímul i es poden produir amb qualsevol sentit.

Criteris per a considerar un fenomen al·lucinatori

  1. Tenir una experiència subjectiva en absència d'estímul extern.
  2. Té tota la força i l'impacte d'una percepció real.
  3. Apareix de forma inesperada i involuntària.

Al·lucinacions més significatives

  1. Auditives: Consisteix a sentir veus, sorolls i murmuris. En pacients esquizofrènics és molt desagradable.
  2. Visuals: Es presenten en persones amb trastorns cerebrals i intoxicacions greus com drogues o alcohol.
  3. Gustatives/Olfactives: Es presenten en persones deprimides i esquizofrèniques.
  4. Tàctils: Es presenten sensacions de picor, punxades.

Atenció

Procés cognitiu que ens permet orientar i controlar l'activitat conscient. El seu objectiu és l'adaptació al medi, les tasques són el processament automàtic i facilita que puguem fer dues coses alhora.

Elements de l'atenció

  1. Selecció: No podem processar tota la informació.
  2. Vigilància: Capacitat de realitzar tasques monòtones durant molt de temps.
  3. Control: Sovint abandonem una tasca per fer-ne una altra.

Factors que determinen l'atenció

  1. Estat físic: fatiga, son.
  2. Alguns fàrmacs i aliments com el tabac.
  3. Condicions externes: estació de l'any.
  4. Maduresa individual.

Dualisme i Monisme

Dualisme

Ment i cervell són dues entitats diferents.

  • Cervell: Material especial, no té consciència i la percepció és externa.
  • Ment: Immaterial, no ocupa espai, percepció interna (consciència).

Monisme

Rebuig de la visió ment-cervell. La ment i la consciència són el resultat de neurones organitzades. Pensen que l'activitat mental emergeix de processos fisiobiològics, però no es redueix a aquests processos. L'activitat que emergeix pot reactivar sobre el cervell.

Consciència

Experiència subjectiva i està formada per:

  1. Experiències del món exterior (sons, imatges).
  2. Experiències mentals i emotives (sorpresa, por, alegria).
  3. Experiències del món interior (fantasies, records, somnis).

La consciència implica

  1. Memòria a curt termini.
  2. Independència de les entrades sensorials.
  3. Desapareix amb el son profund.
  4. Reapareix quan somiem.

Maneres de processar la informació

  1. Pensament vigilant: Estat lúcid i dirigit a la nostra conducta.
  2. Pensament oníric: S'origina durant el son i pèrdua de la consciència.

Nivells de la consciència

  1. Vigilància excessiva: Es caracteritza per una vigilància exagerada i una concentració extrema. Es produeix una deficient adaptació a la realitat i no hi ha control de la conducta.
  2. Vigilància atenta: Atenció selectiva als estímuls com ara els controladors aeris.
  3. Estat relaxat: La persona manté una atenció flotant i no focalitzada. Disminueix la consciència del món exterior.
  4. Estat de somni: La persona desconnecta del seu entorn i "juga" amb la fantasia.
  5. Son lleuger: Hi ha pèrdua de consciència del món, imaginació visual i auditiva molt intensa, però diferent de la que es dona durant els somnis.
  6. Son profund: Impossibilitat de recordar els continguts de la consciència.
  7. Estat de coma: Incapacitat de reacció als estímuls externs. No hi ha activitat motora ni ús del llenguatge. El poden provocar traumes.

El Son

Estat en què s'adopta una postura determinada amb pocs moviments i sense respostes als estímuls. Té una durada de varies hores.

Fases del son

  1. El pols s'accelera.
  2. Canvis en la pressió sanguínia i ritme cardíac.
  3. Canvis en el to muscular.
  4. Canvis en la respiració.

Funcions del son

  1. Regulació de la temperatura, conservació d'energia.
  2. Regulació de la respiració.
  3. Reparació cel·lular, creixement.

Fase I: Transició de vigília a son

  1. Disminueix el batec cardíac.
  2. Es relaxa la musculatura.
  3. La respiració és irregular.

Fase II: Son lleuger

  1. Més profunda.
  2. Disminueix la temperatura corporal.

Fase III: Son més profund

  1. Costa despertar a la persona.
  2. Dura una hora aproximadament.
  3. Pot aparèixer el somnambulisme i somniloquis.

Entradas relacionadas: