Trastorns neurològics infantils: paràlisi cerebral, meningitis, tumors i més

PARÀLISI CEREBRAL INFANTIL:

Trastorn produït en la primera infància, abans que l'encèfal completi el seu creixement i desenvolupament (des de l'etapa prenatal als 2 anys). Es caracteritza per una alteració persistent, encara que no invariable, del to muscular, postura/equilibri i coordinació i precisió dels moviments. Pot anar associada (o no), a retard mental, alteracions sensorials, de llenguatge i comunicació, cognitives i comportamentals. També a epilèpsia i convulsions, incontinència urinària, baveig, dificultats per menjar, empassar i beure, desnutrició i problemes de creixement. Grup molt heterogeni: des de retard mental fins a una intel·ligència normal o superior; des d'alteracions motores greus a lleus; i des d'incapacitat per comunicar-se a comunicar-se.

MENINGITIS:

Infecció bacteriana de les membranes que cobreixen el cervell i la medul·la espinal. També pot ocórrer per infecció vírica, menys greus. Si no es detecta a temps pot causar dany cerebral permanent, hipoacúsia o hidrocefàlia. Símptomes de bb: Abultament de les fontaneles, Coll rígid, Nàusees, vòmits i mal de cap, Febre - 36 º. Taques a la pell. Somnolència. Irritabilitat.

TUMORS CEREBRALS:

Grup de malalties caracteritzat per un creixement anormal del teixit situat dins del crani. Seqüeles: De la localització, Naturalesa del tumor, Dels tractaments: cirurgia, radio/quimioterapia. De la pressió cranial. De l'edat. Dels danys focals o difusos.

TRAUMATISMES CRANIOENCEFÀLICS:

Lesió cerebral caracteritzada per la destrucció o disfunció del teixit cerebral, provocades per causes externes o mecàniques. Causes: Accidentis tràfic, caigudes, esport. Conseqüències, Funcionament intel·lectual, percepció, atenció memòria, funcions executives, àrea psicosocial, motores, llenguatge.

HIDROCEFÀLIA

Augment del volum del líquid cerebroespinal i de la grandària dels ventricles, la qual cosa produeix un augment de pressió intracraneal, amb sofriment per al cervell. Símptomes: Somnolència, vòmits, irritabilitat i ulls guerxos... Si ocorren poden ser símptoma de que la vàlvula no funciona correctament o hi ha una infecció.

EPILÈPSIA

Crisis recurrents que produeixen pertorbacions en els moviments, sensacions, conducta i consciència, ocasionades per una activitat elèctrica anormal del cervell. No causes. Els Mestres tenen que controlar la medicació i anotar la durada de les crisis. Que fer: Mantenir la calma, Evitar que el nen es faci mal tombar-lo, apartar objectes. Assegurar-se que no es taponen vies respiratòries. Sol·licitar ajuda mèdica urgent si l'atac té una durada major a 5 minuts.

ESPINA BÍFIDA

Malformació congènita de les vèrtebres que contenen la medul·la espinal, que es manifesta en una falta de tancament o fusió d'un o diversos arcs vertebrals posteriors, i que produeix un desenvolupament anormal d'una porció de la medul·la i dels nervis que controlen els músculs i les sensacions de la part inferior del cos. Causa: Dèficit d'àcid fòlic abans i durant embaràs.

TRAUMATISME DE LA MÈDULA:

Traumatisme greu o secció de la mèdula espinal. Es descriuen per mitjà de lletres i nombres que indiquen la localització de la lesió. Causada d’accident de transit o caigues. Conseqüències: Paràlisis i insensibilitat per sota del nivell en el qual ocorren. Mentre més amunt estigui la vèrtebra o vèrtebres afectades, majors són les seqüeles. Tindre en compte: Prevenció de l'escoliosi. Termorregulació. Ús de la cadira de rodes.

DISTRÒFIES MUSCULARS:

Dany gradual en la musculatura esquelètica que controla el moviment voluntari. Pèrduda de força i de massa muscular que se substitueix per teixit adipós. Els músculs s'acurten i perden elasticitat. Les articulacions es tornen rígides. Cuases: majoria genètiques. Complicacions: problemas cardíacs, respiració, discapacitat intel·lectual.

ADAPTACIONS:

Deambulació (Eliminació de barreres arquitectòniques, Cadira de rodes, caminadors) Control postural (Taules i cadires adaptades, cadires amb recolzacaps, separador de cames, reposapeus, i seients per acoblar al WC.) Prensió (Adaptadors per als llapis i bolígrafs, fèrules posturals a les mans, canelleres llastrades, ordinadors adaptats, tisores adaptades) Recursos personals (Educadors, fisio, AL)

Sistema pictogràfic de comunicació SPC:

Roxana Mayer Johnson 1981. 300-3000 SIMBOLS. PRINCIPIS: Conceptes comuns per a la comunicació quotidiana. Senzillesa en els disseny. Universalitat dels símbols. Discriminació entre símbols. Oferta dels símbols en un suport reproduïble sense dificultat, i a baix cost. L'SP no té una sintaxi pròpia; s'adequa a cada idioma. La construcció de frases sol ser simple, sense nexos, adverbis o partícules. Quan és necessari s'afegeixen icones amb paraules.

DEFINICIONS

Espasticitat: trastorn motor del sistema nerviós en el qual alguns músculs es mantenen permanentment contrets. Aquesta contracció provoca la rigidesa i escurçament dels músculs i interfereix els seus diferents moviments i funcions: deambulació, manipulació, equilibri, parla, deglució, etc.

Atetosi: lesions en el sistema extrapiramidal que es manifesta en moviments lents, involuntaris, incontrolats i sense objecte. En tenir els músculs de la boca afectats, els atetòsics presenten trastorns del llenguatge, però són bons formadors de conceptes i la seva intel·ligència no es veu tan afectada.

Atàxia: descoordinació en el moviment de les parts del cos de qualsevol animal, inclòs el cos humà. Aquesta descoordinació pot afectar als dits i mans, als braços i cames, al cos, al parla, als moviments oculars, al mecanisme de deglució, etc.

Anòmia: trastorn caracteritzat per la dificultat per recuperar les paraules en parlar.

Disàrtria: trastorn de la parla l'etiologia de la qual s'atribueix a una lesió del sistema nerviós central i perifèric. Es distingeix d'una afàsia motora en què no és un trastorn del llenguatge, sinó de la parla; la dificultat està a l'articulació de fonemes.

Apràxia: trastorn neurològic caracteritzat per la pèrduda de la capacitat de dur a terme moviments de propòsit, apresos i familiars, malgrat tenir la capacitat física (to muscular i coordinació) i el desig de realitzar-los. És a dir, existeix una dissociació entre la idea (el pacient sap el que vol fer) i l'execució motora (manca del control d'acció).