Trastorns de la micció i de l'orina: causes, signes i tractament

Alteracions de la micció

• Pol·laciúria

  Pol·laciúria. Consisteix a orinar molt sovint, però en petites quantitats. Causes: beure massa líquids, entre d'altres.

• Retenció urinària

  Retenció urinària. És la impossibilitat d'orinar, sovint com a conseqüència d'una inflamació uretral.

• Incontinència urinària

  Incontinència urinària. És la incapacitat que tenen algunes persones per retenir la micció.

• Disúria

  Disúria. És una micció dolorosa o difícil. La causa sol ser una infecció urinària.

• Tenesme vesical

  Tenesme vesical. Succeeix quan la necessitat d'orinar no desapareix amb la micció. Sol indicar una infecció de les vies urinàries.

• Nictúria

  Nictúria. És la necessitat d'aixecar-se tres o quatre vegades cada nit per orinar. Les causes poden anar des de beure massa líquids fins a prendre diürètics, o bé patir una insuficiència cardíaca, una insuficiència renal, una hipertrofia prostàtica, etc.

Alteracions de l'orina

• Orina molt concentrada

  Orina molt concentrada. Indicativa de dèficit de líquids. És de color ambre fosc i fa una olor intensa; el volum és menor del normal. Causes: beure pocs líquids, suar molt, patir febre, vòmits, diarrea, etc.

• Orina molt diluïda

  Orina molt diluïda. És de color groc pàl·lid i amb olor feble; el volum és més elevat del normal. Causes: excés de líquids o diabetis mellitus.

• Orina tèrbola

  Orina tèrbola. Conté molta matèria orgànica. Motors: infecció urinària i l'eliminació de sorra d'un càlcul.

• Orina de color vermell viu

  Orina de color vermell viu. La causa és la pèrdua de sang amb l'orina (hematúria).

• Orina fosca

  Orina fosca. Té un color semblant al conyac o a les begudes de cola (colúria).

• Orina rosada, vermellosa o ataronjada

  Orina rosada, vermellosa o ataronjada. Es deu en ocasions al tractament amb alguns medicaments.

• Orina amb olor dolça

  Orina amb olor dolça. L'orina té una olor com de poma. Es deu a un excés d'acetona a l'orina.

• Orina amb olor de putrefacció

  Orina amb olor de putrefacció. Sol estar causada per una infecció urinària greu.

La diüresi

La diüresi és el paràmetre que mesura la quantitat d'orina que s'elimina en un temps determinat (normalment un dia) i en valora els aspectes qualitatius. El volum d'orina que una persona elimina al llarg d'un dia es troba al voltant dels 1.500 ml.

• Poliúria

  Poliúria. Volums superiors als 2.500 ml/dia. Les causes més comunes són l'excés de líquids, la diabetis mellitus, la diabetis insípida i diverses malalties renals.

• Oligúria

  Oligúria. Quan s'evacuen volums inferiors als 500 ml/dia. Si l'orina està molt concentrada, reflecteix un dèficit de líquids. Les causes poden ser tant una insuficiència cardíaca com una insuficiència renal.

• Anúria

  Anúria. S'eliminen menys de 100 ml d'orina al dia.

Infeccions de les vies urinàries

Infeccions de les vies urinàries: Uretritis: infecció de la uretra. Cistitis o infecció vesical: infecció de la bufeta. Pielonefritis o infecció renal: infecció d'un ronyó o de tots dos.

Litiasi renal

Litiasi renal consisteix en la formació de càlculs (pedres o sorra) a les vies urinàries. Es poden formar càlculs perquè l'orina està saturada de sals i aquestes precipiten; entre el 75% i el 85% dels càlculs estan formats per sals de calci. Els càlculs provoquen còlics nefrítics i, si la via urinària arriba a obstruir-se, el flux d'orina s'atura, amb un gran risc d'infecció del ronyó. Les persones que pateixen la litiasi renal més sovint són homes d'entre 20 i 55 anys.

Insuficiència renal

Insuficiència renal. La insuficiència renal és la incapacitat dels ronyons per complir les seves funcions. Com a conseqüència es produeix una acumulació d'aigua, d'ions i de productes de rebuig a l'organisme, així com una acidificació del pH sanguini. La insuficiència pot ser aguda o crònica.

Insuficiència renal aguda

Insuficiència renal aguda. Les seves causes més comunes poden ser un traumatisme greu, unes cremades extenses, una intervenció quirúrgica complicada, una infecció bacteriana greu o fins i tot un infart agut de miocardi. També en poden causar alguns antibiòtics o la intoxicació amb certs hidrocarburs o alguns metalls. El primer signe de la malaltia és l'oligúria sobtada; a més, l'orina sol ser poc concentrada, en la qual es troben proteïnes i eritòcits, i això pot causar edema pulmonar i alteracions cardiàques.

Insuficiència renal crònica

Insuficiència renal crònica. És una complicació greu de diverses malalties, entre les quals les més comunes són la diabetis i la hipertensió arterial. La insuficiència renal crònica no dona signes ni símptomes fins que no està lesionada la major part del ronyó. Les primeres manifestacions són la poliúria i la nictúria, juntament amb altres signes menys específics com polidípsia, astènia, anorèxia, nàusees i vòmits. També són habituals la hipertensió arterial i l'anèmia. Quan la malaltia està ja establerta provoca manifestacions a tots els aparells de l'organisme. El tractament bàsic de manteniment per a la insuficiència renal crònica terminal és l'hemodiàlisi.

Incontinència urinària: tipus i causes

Incontinència urinària és la incapacitat per frenar l'inici de la micció. Tipus principals:

• Incontinència d'urgència: buidatge involuntari de la bufeta.
• Incontinència d'esforç: fuita d'orina amb el riure, la tos o l'esforç.
• Incontinència per lesió neurològica: per afectació de la via nerviosa.