Trastorns mentals: personalitat, ansietat, depressió i demències

Trastorns de la personalitat

La nostra capacitat de relacionar-nos amb els altres depèn de la nostra personalitat i de la nostra capacitat d’adaptació als canvis.

Criteris des d'un punt de vista psicològic

Criteris biològics: la causa biològica és la que determina la malaltia si es detecta una alteració del sistema nerviós.

Criteris estadístics: sortir de la norma. Allò que és més freqüent determina la normalitat; al contrari, els comportaments poc freqüents són considerats anormals.

Criteris socials: marcats per les normes socials; determinen allò que és inadequat en una conducta.

Criteris subjectius: els proposa el mateix individu; se sustenten en la consciència que la persona té de la seva situació.

Tipus de trastorns de personalitat

Paranoide

Trastorn de la personalitat paranoide: són persones suspicaces i receloses. Això els fa ser distants i desconfiats en les seves relacions personals. Pensen que la gent està contra ells i veuen conspiracions i actes que els perjudiquen darrere de fets trivials i sense importància.

Esquizoide

Trastorn de la personalitat esquizoide: acostumen a ser individus introvertits, solitaris i distants. No s’adapten bé socialment i no toleren la invasió de la seva privacitat.

Histriònic

Trastorn de la personalitat histriònica: són persones que necessiten cridar l’atenció de manera desmesurada; en moltes situacions sobreactuen. Necessiten crear simpaties més enllà del que es podria considerar normal. Són molt influïbles i susceptibles a les crítiques.

Narcisista

Trastorn de la personalitat narcisista: persones amb un sentit de superioritat respecte a la resta i una creença exagerada en el seu valor i en les seves capacitats.

Antisocial

Trastorn de la personalitat antisocial: mostren un comportament crònic de menyspreu, explotació i violació dels drets dels altres. No senten remordiments ni empatia quan perjudiquen els altres.

Límit (borderline)

Trastorn de la personalitat límit: típic de persones inestables, tant en el comportament com en l’estat d’ànim. No solen relacionar-se correctament, són irritables i tenen reaccions desproporcionades. En casos greus poden presentar conductes autodestructives i episodis depressius.

Trastorns neuròtics

Definició: processos o estats d’origen psíquic caracteritzats per un nivell d’ansietat alt, però sense perdre el contacte amb la realitat.

Quan l’ansietat condiciona la vida, hi ha un patiment desproporcionat d’angoixa o tristesa en circumstàncies en les quals no hauríem de tenir aquests sentiments. Aquests patiments poden anar acompanyats de trastorns del son, de l’alimentació, etc.

Trastorns psicòtics

Definició: trastorns mentals caracteritzats per una pèrdua de contacte amb la realitat.

Les persones amb trastorns psicòtics acostumen a tenir un comportament social inadequat perquè la seva malaltia no els permet percebre la realitat correctament. No solen ser conscients de la seva malaltia i no reconeixen la seva condició de malalts. Exemple: esquizofrènia.

La depressió

Definició: la depressió és un sentiment de tristesa intens i desproporcionat en relació amb la magnitud del fet que ho provoca i que persisteix més enllà d’un període de temps justificat.

Característiques

• És el segon trastorn més freqüent després de l’ansietat.
• Afecta més dones que homes.
• Acostuma a presentar-se de manera gradual i poden aparèixer diversos episodis al llarg de la vida.

Factors i causes

La depressió no té una única causa, però hi ha factors associats que poden incrementar el risc:

• Successos emocionalment desagradables.
• Factors hereditaris.
• Efectes secundaris d’alguns medicaments (per exemple, alguns antihipertensius).
• Consum d’alcohol o drogues.

Tipus de depressió

• Exògena: desencadenada per una causa o esdeveniment identificable.
• Endògena: apareix sense un esdeveniment vital estressant aparent.

Símptomes i manifestacions

Les persones depressives perceben el món descolorit i trist, no troben sentit a la vida i perden la il·lusió. Altres manifestacions:

• Falta de motivació.
• Dificultats de concentració i atenció; pensament i moviments lents.
• Evitar la comunicació amb persones properes.
• Sentiment de culpa.
• Dificultat per dormir.
• Pèrdua del desig sexual.

Estrès

L’estrès és la reacció natural de l’organisme davant d’un desafiament físic i/o emocional. Hi ha dues formes:

• Eustrès: forma benigna, ajuda a enfrontar noves demandes.
• Distrès: forma negativa, perjudicial i prolongada que desgasta l’organisme; en aquest estat l’individu es pot sentir ansiós, deprimit o agressiu.

Ansietat

L’ansietat és una emoció desagradable consistent en una reacció de tensió, aprensió i preocupació davant d’una situació percebuda com una amenaça potencial per a la integritat física o psíquica, encara que sovint no hi hagi una causa aparent.

Manifestacions de l’estrès i l’ansietat

Les reaccions emocionals davant d’un perill real o imaginari es manifesten en diferents àmbits:

Manifestacions fisiològiques

Responen a l’elevació de cortisol, adrenalina i noradrenalina i depenen del sistema nerviós autònom i del sistema endocrí. Símptomes típics:

• Cardiovasculars: palpitacions, taquicàrdia.
• Gastrointestinals: nàusees, vòmits.
• Genitourinaris: miccions freqüents, impotència.
• Neuromusculars: sanglot, tremolor.
• Neurovegetatius: pupil·les dilatades, mareigs.
• Malalties relacionades amb la fatiga i la disminució de les defenses: reaccions al·lèrgiques, refredats...

Manifestacions cognitives o de pensament

Les persones amb ansietat tenen sovint sentiments d’inferioritat, inutilitat i incapacitat, que redueixen l’autoestima i condueixen a la frustració. Es pot observar irritabilitat, actes violents, abús de drogues o trastorns alimentaris. També mostren dificultats per atendre, concentrar-se i prendre decisions.

Manifestacions conductuals

Podem observar hiperactivitat o paralització motora, moviments desorganitzats, repetitius o feixucs, tics, i conductes d’escapament o evitació (per exemple, canvis de data en una cirurgia per evitar l’exposició).

Causes de l'estrès i de l'ansietat

Factors que afecten l’organisme i generen estrès o ansietat:

• El cos: restriccions d’alimentació, mals hàbits, modificacions del ritme son-vigília.
• L’entorn: horaris rígids, relacions socials no desitjades, ambient sorollós.
• Els pensaments: manca de seguretat, autoconcepte i autoestima baixos.

Factors d’ansietat en l’àmbit sanitari

Estressors físics: dolor, immobilitzacions, característiques de l’hospital, tractament i abstinència de substàncies.

Estressors psicològics: crisis situacionals o de maduració, sentir-se vulnerable o depenent, dols patològics, problemes en les relacions personals.

Estressors socials: com la societat percep la malaltia i l’impacte sobre la feina i les relacions socials.

Altres factors rellevants:

• La magnitud del fet: gravetat de la malaltia i conseqüències del tractament.
• La durada del període preoperatori: un preoperatori breu pot augmentar l’ansietat per manca de temps per preparar-se emocionalment.
• La capacitat del pacient per fer front a l’ansietat: la personalitat i circumstàncies personals influeixen en la tolerància a situacions estressants.

Mesures davant l'estrès i l'ansietat

Intervencions recomanades:

• Psicofàrmacs (quan són necessaris i indicats per professionals).
• Comunicació eficaç entre pacient i professionals.
• Dieta equilibrada i exercici regular.
• Tècniques de relaxació i meditació.
• Reforçar l’autoestima i identificar signes d’ansietat per no «contagiar-se» emocionalment.
• Mantenir activitat i autocontrol.

Angoixa i atac de pànic

Angoixa: predominen les manifestacions somàtiques (corporals) davant de les psíquiques.

Ansietat: predominen els símptomes subjectius i el fenomen es percep amb total nitidesa.

La crisi d’angoixa pot ser:

• Inesperada: sense motiu aparent.
• Situacional: després de l’exposició a un factor precipitador o per anticipació a aquest.

L’atac de pànic és un període intens i breu de por, aprensió o terror, acompanyat de sensació de perill imminent i impuls d’escapar; sovint inclou malestar o dolor al pit, sudoració excessiva, entre altres símptomes.

Por i fòbies

Por: resposta emocional davant d’objectes o situacions concretes que impliquen perill real; és una reacció normal i previsible.

Fòbies: forma especial de por fora del control voluntari; reacció desproporcionada, persistent i irracional davant d’un objecte o situació (exemples: agorafòbia, fòbia social).

Retard mental

Definició: es considera una discapacitat caracteritzada per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa.

Components

Component intel·lectual: un coeficient intel·lectual (CI) inferior a 70. Aquesta frontera inclou el que es denomina «borderline».

Conducta adaptativa: habilitats per desenvolupar la vida diària. Les persones amb retard mental presenten dificultats en aquestes habilitats.

Habilitats

• Conceptuals: llegir, escriure, operacions matemàtiques.
• Socials: comunicar-se i relacionar-se amb els altres.
• Pràctiques: capacitat de cuidar-se a si mateix, vestir-se i mantenir l’higiene.

Trastorns alimentaris

Anorèxia nerviosa

Definició: malaltia caracteritzada per la renúncia a mantenir un pes corporal per damunt del mínim saludable, por intensa a augmentar de pes i alteració de la percepció de la pròpia imatge.

Conductes de risc habituals:

• Rebuig als aliments: dietes estrictes, càlcul de calories...
• Vòmits induïts: després d’ingestions que consideren excessives, poden provocar vòmits per culpa.
• Exercici excessiu per reduir pes.

Aquesta malnutrició pot provocar greus alteracions metabòliques: anèmia, insuficiència renal, problemes cardíacs i, en casos greus, la mort.

Bulímia nerviosa

La bulímia: trastorn caracteritzat per episodis de consum excessiu d’aliments que després s’intenten compensar amb vòmits, abús de laxants o diürètics, o dietes restrictives intermitents. Sovint apareix juntament amb l’anorèxia.

Intervenció amb persones amb anorèxia i bulímia

Mesures d’abordatge:

• Dietètic i nutricional: la restauració del pes corporal controlada per nutricionistes per recuperar l’estat físic.
• Psicoteràpia: individual i de grup; intervenció familiar i de l’entorn. L’objectiu és reeducar hàbits saludables, canviar l’autopercepció i millorar l’autoestima.
• Farmacològica: en casos associats a depressió o altres trastorns, es poden prescriure fàrmacs.

Cal tractar la persona en el seu conjunt.

Trastorns orgànics i mentals

Són trastorns associats a deterioraments transitoris, persistents o progressius del cervell. A diferència d’altres trastorns, la causa és orgànica: algun funcionament anòmal del nostre organisme es tradueix en un problema psíquic.

Les demències

Són un deteriorament progressiu de la capacitat mental en què la memòria, la capacitat d’aprenentatge, l’atenció i, en general, les funcions cognitives estan disminuïdes. Les demències solen ser incurables i irreversibles.

Símptomes freqüents: agressivitat, incapacitat per relacionar-se, parla confusa i divagacions.

Tipus d’aparició

• Sobtades: per exemple, a causa d’un ictus o un accident.
• Paulatines: per exemple, l’Alzheimer o per l’abús prolongat de drogues i alcohol.

Alzheimer

Malaltia produïda per un deteriorament de les neurones del cervell. La causa encara no es coneix amb certesa, però es sospiten factors genètics i altres. Es descriuen tres etapes: inicial, intermèdia i avançada.

Etapa inicial

• Despreocupació per l’aspecte físic.
• Problemes amb situacions rutinàries (per exemple, manejar diners).
• Oblit de paraules i dificultats d’expressió per manca de vocabulari.
• Aparició d’inquietud i depressió incipient.

Tractament de l’Alzheimer

• Farmacològic: per retardar la progressió, controlar paranoies i al·lucinacions quan s’indica.
• No farmacològic: entrenament d’atenció i memòria, activitats terapèutiques (musicoteràpia, dansateràpia) i estimulació social i física.

Atenció a les persones amb Alzheimer

• Facilitar peces de vestir senzilles i adaptar la roba.
• Programar i simplificar les rutines diàries.
• Utilitzar frases curtes, senzilles i amb un to positiu i amable.
• Ajuda per trobar paraules i fomentar la comunicació no verbal.
• Vigilar escrupolosament la higiene personal i la seguretat.

Com a auxiliars, què podem fer?

Recomanacions pràctiques per a professionals i cuidadors:

• Tenir un coneixement precís de la persona que s’atén.
• Vigilar la continuïtat en el tractament farmacològic.
• Mostrar respecte per les incapacitats i oferir suport emocional sincer, càlid i de qualitat.
• Ser receptiu i atent especialment amb nens o persones vulnerables.
• Evitar prejudicis i reconèixer les pròpies limitacions.

Nota: aquest document ha estat corregit ortogràficament i gramaticalment i s’ha reestructurat per a una millor lectura i optimització SEO mantenint tot el contingut original.