Trastorns Depressius: Símptomes, Causes i Tractaments

Trastorn depressiu major

Afecta de manera global l'estat afectiu-emocional de la persona que el pateix i afecta la seva activitat diària o quotidiana. Els dos eixos principals de l'episodi depressiu són ESTAT D'ÀNIM DEPRESSIU i PÈRDUA D'INTERÈS O DE LA CAPACITAT DE EXPERIMENTAR PLAER per les coses, fins i tot les tasques més senzilles i quotidianes, durant un període superior a dues setmanes. Generant un malestar significatiu en la major part d'àrees importants de la vida de la persona: familiar, laboral, social, ..

(La persona se sent trist o buida, disminució acusada de l'interès o de la capacitat per al plaer en gairebé totes les activitats, pèrdua important de pes sense fer règim o augment de pes o pèrdua o augment de la gana, insomni o hipersòmnia, agitació o alentiment psicomotors, fatiga o pèrdua d'energia, sentiments d'inutilitat o de culpa excessius o inapropiats, disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se, o indecisió, pensaments recurrents de mort (no només por a la mort), ideació suïcida recurrent sense un pla específic o una temptativa de suïcidi o un pla específic per suïcidar-se)

Trastorn distímic

La persona distímica presenta un estat d'ànim crònicament depressiu la major part del dia, la major part del temps. Pot ser manifestat per la pròpia persona o bé ser observat pels altres, per les persones pròximes, durant almenys 2 anys, de manera ininterrompuda. Sense episodis de depressió major. Podria entendre com a estats duradors de tristesa patològica.

(Estan presents alguns dels següents símptomes: pèrdua o augment de gana, insomini o hipersòmnia, falta d’energia o fatiga, baixa autoestima, dificultats per concentrar-se o per pendre decisions, sentiments de desperança, conductes d’aïllament i baixa activat social i llenguatge escàs o excesivament negatiu.)

El trastorn depressiu no especificat

s’inclueix per codificar els trastorns amb característiques depressives que no compleixen els criteris d’un trastorn depressiu major, trastorn distímic, trastorn adaptatiu amb estat d'ànim depressiu o trastorn adaptatiu amb estat d'ànim mixte anissos i depressiu

Introducció

Hola bon dia som la Sheila Caceres i la Judit Fresquet de 2n de batxillerat del humanístic i avui us presentarem el nostre treball de recerca que com bé diu el titol tracta sobre la depressió.

El nostre treball de recerca conté una part teòrica de l’àmbit de la psicología en una malaltia anomenada depressió i els canvis cerebrals que es produeixen tant interiorment al cervell com de personalitat, tenint en compte com reacciona el nostre mecanisme físic a medicaments químics, i si realment hi son necessaris en aquest procés de superar aquesta malaltia.

Hipòtesis

Les hipòtesis que plantegem són les següents:

1.1. La primera hipòtesi és: ‘’ els episodis depressius es poden tractar sense cap necessitat de prendre químics ‘’

1.2. Hi ha alternatives als tractaments químics per tractar la malaltia de la depressió

1.3. Durant una depressió hi ha diferents organismes dins el cervell que s'hi troben afectats

1.4. Tots els tipus de depressió és possible tractar-los sense medicaments químics.

Causes

No hi ha una única causa per a la depressió. Diversos factors poden actuar conjuntament, tant biològics o genètics com d’aprenentatge o ambientals. Per exemple, les persones que tenen dificultats al llarg de la seva infantesa o estan aïllats i no tenen suport dels altres, incrementen el risc de patir depressió en comparació amb aquells que tenen bon suport social. La vulnerabilitat a la depressió també està influïda per haver patit o no experiències traumàtiques durant la infància, com abusos, “bulling” o pèrdues significatives.

Hi ha moltes causes i cada persona és un món, però les causes més comuns solen ser:

• Haver patit algun episodi depressiu anteriorment.
• Tenir antecedents de persones deprimides a la família.
• Haver tingut experiències de pèrdua o estrès, com la mort d'éssers estimats, la pèrdua del lloc de treball, solitud, canvis en l'estil de vida o problemes en les relacions interpersonals.
• Viure situacions conflictives en l'entorn (per exemple a la feina, a casa o en altres contextos).
• Haver patit traumes físics o psicològics.
• Tenir una malaltia física greu o problemes crònics de salut.
• Prendre determinats medicaments (es pot consultar amb el metge o la metgessa).
• Abusar de alcohol o d'altres drogues (poden empitjorar la depressió).
• Algunes dones poden ser més vulnerables a la depressió després del part, especialment si tenen algun factor de risc dels que s'han anomenat anteriorment.

Tipus de depressió principal

Depressió major: Succeeix quan els sentiments de tristesa, pèrdua, ira o frustració interfereixen amb la vida quotidiana por setmanes, o períodes més llargs de temps.

Trastorn depressiu persistent: El trastorn depressiu persistent, també conegut com distímia, és una forma de depressió contínua i de llarg termini o crònica. Pot tenir moments de major depressió juntament amb èpoques en les que els símptomes son menys greus. Els trets més característics són la tristesa i sensació de "buit" persistent, pèrdua d'interès en activitats que abans interessen, disminució de l'energia, alteracions del pes, alteracions en el son i irritabilitat. També s'inclouen pensaments suïcides i aïllament social, entre d'altres.

Neurotransmissors

Serotonina: La serotonina és un neurotransmissor molt relacionat amb el control de les emocions i l'estat d'ànim, tot i que compleix també un altre tipus de funcions. Si hi ha molt poca serotonina en el cervell, l'equilibri s'altera. Un nivell de serotonina desequilibrat pot tenir un efecte negatiu en l’estat d'ànim i afectar al rendiment general. Al influir o participar en la regulació de l’estat d’ànim, s’ha relacionat la serotonina amb el trastorn depressiu, per lo tant quan una persona està deprimida manté baixos nivells de serotonina en el cervell.

Dopamina: La dopamina es un missatger químic (neurotransmisor) del sistema nerviós central (el nostre cervell). Activa 5 tipus de receptors cel·lulars de dopamina, del D1 al D5. Quan la dopamina disminueix també ho fan les endorfines. Activa el plaer i els circuits de recompensa del cervell, a més de la sensació de calma i relaxació entre d'altres processos.

Parts del cervell afectades per aquesta malaltia

Hipocamp: L’hipocamp es troba a la zona central del cervell, es l’encarregat d’emmagatzemar la memòria i regular la producció de cortisol*, coneguda com a l’hormona de l’estrès i la felicitat. Quan patim estrès físic o mental, influït l’estrès per depressió, el cos allibera cortisol per intentar tapar els efectes de l’estrès. Encara i això, quan els nivells de cortisol són molt alts es produeix un des balanç químic, de manera que la producció de neurones disminueix i l’hipocamp s’encongeix

Tall prefrontal: Aquesta es troba localitzada a la part anterior al cervell, el tall prefrontal s’encarrega de regular les emocions i crear les memòries. El tall prefrontal també pot encongir-se per l’excés de *cortisol.

*memòria espacial i la memòria a curt plaç (la transmissió d'informació entre neurones es veu dificultat per la presencia de cortisol), es la part de la memòria responsable de registrar informació sobre el teu entorn i la teva orientació espacial.

Canvis interns de la depressió

El sistema immunològic és la defensa natural del cos contra les infeccions. Per mitjà d’una sèrie de passos , els seu cos lluita i destrueix organismes infecciosos invasors abans de que facin mal. Quan el seu sistema immunològic està funcionant adequadament, el protegeix de infeccions que causen malalties

Sinapsis: Les neurones compleixen la important funció de transmetre senyals a cada cèl·lula, i la sinapsis es precisament la via utilitzada per això. En aquest procés sinàptic existeixen dos elements: la neurona presinàptica, encarregada de passar la senyal i la postsinàptica, encarregada de rebre-la.

Conclusions

A l'acabar el nostre treball de recerca vam arribar a la conclusió que el fet d'estar deprimit és alguna cosa més que estar trist, plorar o tenir cansament.

Reforcem la nostra hipòtesi mitjançant el treball de camp i la teoria que hem tret mitjançant la informació que hem recolectat.

Com a resultat de la investigació estadística presentada, és possible que les persones de 15-20 anys coincideixin en haver patit algun tipus de símptoma depressiu.

D'altra banda en comparar les entrevistes realitzades a dues psicòlogues veiem que reforcen la nostra hipòtesi "curar la depressió sense medicaments". A l'obtenir diferents pensaments de persones especialitzades en el mateix camp d'estudi, se'ns facilita la feina a l'hora d'obtenir conclusions. A més hem après conceptes que ens poden servir per al nostre dia a dia en moltes situacions, mostrar empatia a les persones més necessitades.

La depressió és una malaltia comuna a la majoria dels éssers humans. L'experiència d'estar deprimit, s'observa almenys una vegada a la vida. Però els malalts amb depressió tenen l'aparició de quadres clínics freqüents al llarg de les seves vides.

Tractaments

4.1 Presa de fàrmacs

L’objectiu dels fàrmacs en aquest cas, tracta de regular el nivell de neurotransmissors, busquen restablir els nivells normals de neurotransmissors al sistema nerviós central. Actualment el principal medicament més utilitzat per aquesta malaltia sol ser la serotonina, dins d’aquest destaquen els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS). Quan les neurones alliberen serotonina, existeix un mecanisme destinat a ‘captar’ part del neurotransmissor alliberat, un procés destinat a controlar les concentracions neuronals de serotonina. La majoria dels tractaments per a la depressió inclouen parlar amb un terapeuta (els tractaments psicològics) o prendre medicació antidepressiva. La combinació basada en la presa de fàrmacs i la realització de teràpia psicològica és la que dona millors resultats en els casos de depressió: Els antidepressius són medicaments que actuen canviant les substàncies químiques del cervell anomenades neurotransmissors- principalment serotonina, norepinefrina i dopamina- ja que estan involucrades en la regulació de l’estat d’ànim.

● Antidepressius tricíclics (ATC); exemples: Pamelor (nortriptilina)

● Inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO); exemples: Nardil (fenelzina)

Alternatives a les medicines psiquiàtriques

Una de les alternatives a tractar la depressió amb medicaments químics, tracta de crear endorfines, fent una serie d’accions i rutines que facilitin la segregació d’endorfines, ja que aquestes combateixen aquests excessos de neurotransmissors que afecten al cervell, per lo tant que et poden portar a diferents trastorns com la depressió.