Trastorns del neurodesenvolupament i de la conducta

TDAH

Inatenció: no presta atenció a detalls, es cometran errors per distracció, no manté l’atenció, sembla no escoltar, no segueixen les instruccions i no acaba les tasques, té dificultat d’organitzar, no vol fer tasques que requereixen un esforç mental, per coses aposta, es distrau amb coses externes, oblida les activitats quotidianes.

Hiperactivitat: joguineja amb peus o mans, s’aixeca en situacions que hauria d’estar assegut, correteja o tremola, no pot jugar tranquil·lament, està ocupat com si fos un motor, parla excessivament.

Impulsivitat: respon abans de acabar la pregunta, no espera el torn, interromp. Símptomes abans dels 12 anys, presents en 2 o més contextos, símptomes interfereixen amb el funcionament social, acadèmic, laboral. No només durant l’esquizofrènia. Subtipus: inatent/hiperactiu-impulsiu/combinat.

Estratègies cognitiu-conductuals

Economia de fitxes: fomentar, entrenar i instaurar determinades conductes i la motivació cap a certes assignatures no atractives. Corregir lliurar un estímul que actua de reforçador, després de la conducta desitjada. L'estímul es canvia per un reforç. Fases: identificar les conductes-objectiu del subjecte o del grup, que van a ser reforçades. Seleccionar i pactar els reforçadors. Triar el tipus de fitxes. Especificar les condicions de canvi. Elaborar un registre per a les fitxes on consti el nombre de fitxes. Fase d'esvaïment. Retirada gradual del sistema de fitxes. + temps, + difícil de conseguir + fitxes.

Autoinstruccions: ensenyar al nen una sèrie de passos que li serveixin de guia de pensament per resoldre, de forma reflexiva, diferents tasques cognitives, acadèmiques o de solució de problemes socials. Fomenta el pensament reflexiu. Ajuda al nen a analitzar el tipus d'errors que cometeix. Li permet preveure la seva execució futura. Permet analitzar de forma correcta la causa dels seus errors.

Definicions

Espasticitat: trastorn motor del sistema nerviós en el qual alguns músculs es mantenen permanentment contraits. Aquesta contracció provoca la rigidesa i escurçament dels músculs i interfereix en els seus diferents moviments i funcions: deambulació, manipulació, equilibri, parla, deglució, etc.

Atetosi: lesions en el sistema extrapiramidal que es manifesten en moviments lents, involuntaris, incontrolats i sense objecte. En tenir els músculs de la boca afectats, els atetòsics presenten trastorns del llenguatge, però són bons formadors de conceptes i la seva intel·ligència no es veu tan afectada.

Atàxia: descoordinació en el moviment de les parts del cos de qualsevol animal, inclòs el cos humà. Aquesta descoordinació pot afectar als dits i mans, als braços i cames, al cos, a la parla, als moviments oculars, al mecanisme de deglució, etc.

Anòmia: trastorn caracteritzat per la dificultat per recuperar les paraules en parlar.

Disàrtria: trastorn de la parla l'etiologia del qual s'atribueix a una lesió del sistema nerviós central i perifèric. Es distingeix d'una afàsia motora en què no és un trastorn del llenguatge, sinó de la parla; la dificultat està en l'articulació de fonemes.

Apràxia: trastorn neurològic caracteritzat per la pèrdua de la capacitat de dur a terme moviments de propòsit, apresos i familiars, malgrat tenir la capacitat física (tonus muscular i coordinació) i el desig de realitzar-los. És a dir, existeix una dissociació entre la idea (el pacient sap el que vol fer) i l'execució motora (manca de control de l'acció).

Trastorns de la conducta

Trastorn negativista desafiant: enfado/irritabilitat (perd la calma, susceptible, es molesta amb facilitat, enfadat. Discussions, discuteix amb l’autoritat, desafia l’autoritat, molesta als altres, culpa als altres per errors. Venjatius. Aquest trastorn del comportament va associat a un malestar en l'individu o en altres persones del seu entorn social immediat. Els comportaments no apareixen exclusivament en el transcurs d'un trastorn psicòtic. Lleu: 1 entorn, moderat: 2, greu 3 o més.

Trastorn explosiu intermitent: falta de control dels impulsos d'agressivitat. Agressió verbal, física 2 per setmana no provoca danys o sí que provoca. L’agressivitat és desproporcionada. Els arravataments agressius recurrents no són premeditats ni persegueixen cap objectiu. Els arravataments agressius recurrents provoquen un marcat malestar en l'individu, alteren el seu rendiment. L'individu té una edat cronològica de sis anys almenys. No s'expliquen millor per un altre trastorn mental.

Trastorn de conducta: no es respecten els drets bàsics d'uns altres, les normes o regles. Amenaça, inicia baralles, usa armes, crueltat física a persones/animals, roba, viola, cala foc, destrueix la propietat, envaeix la casa, enganya, roba objectes, surt de nit, passa la nit fora, no va a l’escola. 18 anys o més, no es compleixen els criteris de trastorn de la personalitat antisocial. Tècniques per reforçar la conducta: lloança, atenció, recompenses. Reduir: extinció (no fer cas), cost de resposta (suprimir privilegis), cadira de pensar.

Trastorns del neurodesenvolupament

Trastorn d’ansietat per separació: por o ansietat excessiva per la separació d'aquelles persones per les quals sent inclinació. Malestar quan es preveu una separació, preocupació excessiva per la pèrdua de figures de major inclinació que puguin tenir malalties o morir. Que un esdeveniment advers que cause separació, rebuig a sortir de casa, por a estar sol, no dormir fora, malsons repetits, queixes repetides. L'alteració causa malestar clínicament significatiu. Intervenció des de l’escola: programa de contingències, aniran a classe i podran anar els pares. Des de casa, relaxació, modelatge d'un exemple d'un xiquet, moldejament per anar a l’escola descomposat en fases que es van premiant.

Trastorn d’inclinació reactiva: comportament inhibitiu, emocionalment retraït cap als cuidadors adults. El nen no busca consol ni es deixa consolar. Alteració social i emocional: reacció social i emocional mínima, afecte positiu limitat, irritabilitat i tristesa amb els cuidadors. El nen ha experimentat un patró extrem de cura insuficient: falta de necessitats emocionals, canvis de cuidadors, educació en contextos no habituals. Abans dels 5 anys.

Trastorn de relació social desinhibida: un nen s'apropa i interacciona activament amb adults estranys i a més patró de cura insuficient com el de dalt.

Trastorn de desregulació destructiva de l’estat d’ànim: accessos de còlera greus i recurrents que es manifesten verbalment i amb comportament. La còlera no concorda amb el grau de desenvolupament. 3 vegades per setmana. L'estat d'ànim entre els accessos de còlera és persistentment irritable o irascible. Símptomes abans dels 10 anys. No fer diagnòstic abans dels 6 o després dels 18.

Depressió infantil: abans dels 7 anys: ansietat, manifestada per irritabilitat, rabietes, plors, cansament excessiu o augment de l'activitat motora. No aconsegueixen el pes per a la seva edat cronològica, retard psicomotor o dificultat en el desenvolupament emocional. Pot associar-se a fòbies escolars i trastorns d'eliminació. Més de 7 anys: afectació: irritabilitat, agressivitat, apatia, tristesa. Cognitiva: baixa autoestima, falta de concentració, fòbies, trastorn de conducta. Símptomes somàtics: cefalees, dolor abdominal.