Trastorns del Llenguatge i la Parla: Guia de Definicions Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,1 KB

1. Diferència entre Regressió i Retard del Llenguatge

  • Regressió: Reaparició de comportaments que pertanyen a estadis anteriors del desenvolupament. Desapareixen conductes de nivell verbal que ja s’havien aconseguit. Poden ser transitòries (gelosia, malaltia, trauma). Cal estar atents.
  • Retard: La no adquisició de determinats aspectes del llenguatge a una edat cronològica donada. Es pot donar des del principi o a partir d'un moment donat.

2. Què és la Disglòsia?

La coexistència desequilibrada de dues llengües perquè una té més prestigi social, econòmic i cultural. (La llengua A que s’imposarà per damunt de la llengua B).

3. Diferències entre Dislàlia, Disfèmia i Disfàsia

Dislàlia

És un trastorn en l’articulació dels fonemes, ja sigui per absència, alteració o substitució del so. A l’inici de la parla són freqüents i normals; solament es consideren patològiques les que duren més enllà dels 4 anys. La dislàlia evoluciona, cal anar controlant-la: parlant clar al nen i pronunciant bé els sons que fan malament.

Disfèmia (Tartamudesa)

És la tartamudesa (trastorn en la fluïdesa de la parla). Es produeix en la primera infància i és difícil de detectar perquè una certa disfluència verbal és normal.

Disfàsia

Adquisició inadequada dels mecanismes del llenguatge (retard en el llenguatge). Es pot recuperar amb reeducació.

4. Què és l'Afàsia Congènita?

Absència total del llenguatge sense que es presentin altres símptomes (cas extrem de la disfàsia).

5. Trastorns de la Disàrtria i Associació

Quins són els principals trastorns que produeix la disàrtria? A quin trastorn va associada?

Principals Trastorns

  • Problemes de veu (respiració i fonació).
  • Trastorns de ritme i accentuació.
  • Alteracions en l’articulació.

La disàrtria sovint va associada a la Paràlisi Cerebral.

6. Alteracions Més Freqüents en la Dislàlia

Les alteracions més freqüents es donen en els sons:

  • /s/, /d/, /g/, /j/, /r/, /rr/, /l/, /ll/, /b/, /z/ i /k/.

7. Característiques del Llenguatge en Infants amb Retard Mental

  • Vocabulari: Reduït.
  • Aparició de la parla: Les primeres paraules apareixen passats els 2 anys.
  • Adquisició Gramatical: Llenguatge molt telegràfic, amb frases que s’allarguen i poc nombre de paraules.
  • Comprensió: Si la frase té melodia l’entenen millor; les ajudes visuals (fotos) són útils.
  • Expressió: Acompanyada de gestos, parla infantil i problemes d’articulació.

8. Sistemes Augmentatius vs. Alternatius de Comunicació (SAAC)

  • Sistemes Augmentatius: Complementen el llenguatge oral quan aquest no és suficient.
  • Sistemes Alternatius: Substitueixen el llenguatge oral quan aquest és absent o incomprensible.

9. Mètode SPC i Braille: Sistemes Alternatius

Tant l'SPC com el Braille pertanyen als plafons de comunicació. Són sistemes alternatius de comunicació per a persones que no poden produir missatges parlats. Són un suport on apareixen representats amb dibuixos o símbols tot el vocabulari de la persona.

Símbols Pictogràfics de la Comunicació (SPC)

Pictogrames molt figuratius que la persona coneixerà.

Braille

Alfabet tàctil amb 63 caràcters. Cada caràcter té una combinació de 6 punts que poden ser lletres, números, signes de puntuació, matemàtics o notes musicals.

10. Llengua de Signes i Lectura Labiofacial

Llengua de Signes

Disposa de gramàtica pròpia i consisteix en signes a l’aire amb les mans i braços, acompanyats d’expressions orofacials.

Lectura Labiofacial

Tècnica de comunicació que implica interpretar moviments dels llavis, expressions facials i altres pistes visuals per entendre el que l’altra persona diu.

Entradas relacionadas: