Trastorns del llenguatge i de la parla

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,98 KB

  • DEFICIÈNCIA AUDITIVA O HIPOACÚSIA

    Perdua de la capacitat auditiva que fa difícil o impossible sentir-hi amb normalitat.

    • HIPOACUSIA LLEU

      Perdua inferior a 40dB, no comporta alteracions significatives en l'adquisició i desenvolupament del llenguatge.

    • HIPOACUSIA MODERADA

      Perdua entre 40 i 70dB, dificultats en la comprensió i en el desenvolupament del llenguatge, no es percep la paraula afectada.

    • HIPOACUSIA SEVERA

      Perdua entre 70 i 90dB, no pot adquirir el llenguatge espontàniament. Regularment la lectura labial i el suport logopèdic.

    • HIPOACUSIA PROFUNDA

      Perdua superior a 90dB, bilateral i es produeix abans de l'adquisició del llenguatge, accedeixen al llenguatge per via visual, absència total de l'audició.

  • SORDCEGUESA

    Discapacitat que es caracteritza per l'existència simultània d'una deficiència auditiva i una deficiència visual.

Generalment les deficiències de l'audició i de la vista són parcials entre un 5% i 10%.

  • PERSONES SORDCEGUES TOTALS O CONGÈNITES

    La discapacitat és prelocutiva.

  • PERSONES AMB UNA DEFICIÈNCIA CONGÈNITA I UNA ALTRA D'ADQUIRIDA

  • PERSONES AMB SORDCEGUESA POSTLOCUTIVA

    Són persones que han quedat sordcegues després d'haver adquirit el llenguatge.

TRASTORNS EN L'EMISSIÓ, SORTIDA O OUTPUT:

  • TRASTORNS DE LA VEU

    Alteracions que afecten la fonació, concretament les característiques acústiques de l'emissió de paraules.

DIFERENTS TRASTORNS DE LA VEU:

  • DISFONIES

    Perdua parcial de la veu.

    • DISFONIES ORGÀNIQUES

      Lesió anatòmica en els òrgans de la fonació.

    • DISFONIES FUNCIONALS

      Per un mal ús o un abús vocal.

    • DISFONIES PSICOGÈNIQUES

      Trastorn psicològic.

    • DISFONIES AUDIOGÈNIQUES

      Dèficit auditiu.

  • AFONIA

    Perdua total de la veu, lesió a les cordes vocals o en un nervi, origen psicològic, alteració màxima de la disfonia.

  • ALTERACIONS EN LA FLUÏDESA

    Aquelles manifestacions que es donen per un ritme anormal de la parla.

Més habitual és la tartamudesa o disfèmia, manifestada per una interrupció més o menys brusca del ritme de l'expressió verbal.

  • PATOLOGIES EN L'ARTICULACIÓ DE LA PARLA

    Aquelles alteracions que anul·len, dificulten o entorpeixen la correcta articulació del llenguatge.

    • DISLÀLIA

      Defectes a l'hora d'articular un fonema o de combinar fonemes, no aconsegueix moure de forma adequada els òrgans bucofonatoris.

    • DISARTRIA

      L'articulació del control muscular dels mecanismes de la parla, a causa d'una lesió en el sistema nerviós, la classe més accentuada és l'anartria.

    • DISPRÀXIA DE LA PARLA

      Lesió o falta de desenvolupament a la zona motriu del cervell, no pot controlar correctament l'articulació dels sons.

    • RINOLÀLIA

      Trastorn en la pronunciació dels sons verbals, alteració que acompanya el timbre de la veu, la parla és una veu produïda pel nas.

    • DISGLOSSIA

      Dificultat de la producció de la parla deguda a alteracions anatòmiques.

TRASTORNS DE PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE: patologies que afecten la comprensió i elaboració de la resposta.

  • TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

    • RETARD EN LA PARLA

      Alteració que es produeix a nivell perceptiu i organitzatiu, són aïllats en grups de sons, dificultats en el moment d'ordenar-los i diferenciar-los, la comprensió i l'activitat no lingüística són pràcticament normals per a la seva edat.

    • RETARD EN EL LLENGUATGE

      Desenvolupament lent en tots els nivells del llenguatge, afecta tant en l'expressió com en la comprensió, el vocabulari o la morfosintaxi estan afectats.

    • DISFÀSIES

      Trastorn sever de la comprensió com en el processament i ús, probablement de naturalesa congènita. Retard cronològic en el nivell del llenguatge.

  • TRASTORNS ADQUIRITS DEL LLENGUATGE (AFÀSIA)

    Pèrdua de la capacitat de parlar, deguda a una lesió cerebral.

    • PERÍODE AGUT

      Objectius de tipus preventiu.

    • PERÍODE SUBAGUT

      Objectius dirigits a la readaptació.

    • PERÍODE D'ESTAT

      La teràpia per rehabilitar la funció.

    • PERÍODE DE LA SEQÜELA

      L'objectiu és la reinserció social i laboral.

  • TRASTORNS SISTÈMATICS

    Síndromes i malalties degeneratives que afecten el llenguatge (retard mental, paràlisi cerebral, autisme, etc.) relacionades amb trastorns neurològics i que poden afectar tant els processos de comprensió i expressió com, en alguns casos, la parla o la percepció.

Entradas relacionadas: