Trastorns del llenguatge i de la parla
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,98 KB
DEFICIÈNCIA AUDITIVA O HIPOACÚSIA
Perdua de la capacitat auditiva que fa difícil o impossible sentir-hi amb normalitat.
HIPOACUSIA LLEU
Perdua inferior a 40dB, no comporta alteracions significatives en l'adquisició i desenvolupament del llenguatge.
HIPOACUSIA MODERADA
Perdua entre 40 i 70dB, dificultats en la comprensió i en el desenvolupament del llenguatge, no es percep la paraula afectada.
HIPOACUSIA SEVERA
Perdua entre 70 i 90dB, no pot adquirir el llenguatge espontàniament. Regularment la lectura labial i el suport logopèdic.
HIPOACUSIA PROFUNDA
Perdua superior a 90dB, bilateral i es produeix abans de l'adquisició del llenguatge, accedeixen al llenguatge per via visual, absència total de l'audició.
SORDCEGUESA
Discapacitat que es caracteritza per l'existència simultània d'una deficiència auditiva i una deficiència visual.
Generalment les deficiències de l'audició i de la vista són parcials entre un 5% i 10%.
PERSONES SORDCEGUES TOTALS O CONGÈNITES
La discapacitat és prelocutiva.
PERSONES AMB UNA DEFICIÈNCIA CONGÈNITA I UNA ALTRA D'ADQUIRIDA
PERSONES AMB SORDCEGUESA POSTLOCUTIVA
Són persones que han quedat sordcegues després d'haver adquirit el llenguatge.
TRASTORNS EN L'EMISSIÓ, SORTIDA O OUTPUT:
TRASTORNS DE LA VEU
Alteracions que afecten la fonació, concretament les característiques acústiques de l'emissió de paraules.
DIFERENTS TRASTORNS DE LA VEU:
DISFONIES
Perdua parcial de la veu.
DISFONIES ORGÀNIQUES
Lesió anatòmica en els òrgans de la fonació.
DISFONIES FUNCIONALS
Per un mal ús o un abús vocal.
DISFONIES PSICOGÈNIQUES
Trastorn psicològic.
DISFONIES AUDIOGÈNIQUES
Dèficit auditiu.
AFONIA
Perdua total de la veu, lesió a les cordes vocals o en un nervi, origen psicològic, alteració màxima de la disfonia.
ALTERACIONS EN LA FLUÏDESA
Aquelles manifestacions que es donen per un ritme anormal de la parla.
Més habitual és la tartamudesa o disfèmia, manifestada per una interrupció més o menys brusca del ritme de l'expressió verbal.
PATOLOGIES EN L'ARTICULACIÓ DE LA PARLA
Aquelles alteracions que anul·len, dificulten o entorpeixen la correcta articulació del llenguatge.
DISLÀLIA
Defectes a l'hora d'articular un fonema o de combinar fonemes, no aconsegueix moure de forma adequada els òrgans bucofonatoris.
DISARTRIA
L'articulació del control muscular dels mecanismes de la parla, a causa d'una lesió en el sistema nerviós, la classe més accentuada és l'anartria.
DISPRÀXIA DE LA PARLA
Lesió o falta de desenvolupament a la zona motriu del cervell, no pot controlar correctament l'articulació dels sons.
RINOLÀLIA
Trastorn en la pronunciació dels sons verbals, alteració que acompanya el timbre de la veu, la parla és una veu produïda pel nas.
DISGLOSSIA
Dificultat de la producció de la parla deguda a alteracions anatòmiques.
TRASTORNS DE PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE: patologies que afecten la comprensió i elaboració de la resposta.
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
RETARD EN LA PARLA
Alteració que es produeix a nivell perceptiu i organitzatiu, són aïllats en grups de sons, dificultats en el moment d'ordenar-los i diferenciar-los, la comprensió i l'activitat no lingüística són pràcticament normals per a la seva edat.
RETARD EN EL LLENGUATGE
Desenvolupament lent en tots els nivells del llenguatge, afecta tant en l'expressió com en la comprensió, el vocabulari o la morfosintaxi estan afectats.
DISFÀSIES
Trastorn sever de la comprensió com en el processament i ús, probablement de naturalesa congènita. Retard cronològic en el nivell del llenguatge.
TRASTORNS ADQUIRITS DEL LLENGUATGE (AFÀSIA)
Pèrdua de la capacitat de parlar, deguda a una lesió cerebral.
PERÍODE AGUT
Objectius de tipus preventiu.
PERÍODE SUBAGUT
Objectius dirigits a la readaptació.
PERÍODE D'ESTAT
La teràpia per rehabilitar la funció.
PERÍODE DE LA SEQÜELA
L'objectiu és la reinserció social i laboral.
TRASTORNS SISTÈMATICS
Síndromes i malalties degeneratives que afecten el llenguatge (retard mental, paràlisi cerebral, autisme, etc.) relacionades amb trastorns neurològics i que poden afectar tant els processos de comprensió i expressió com, en alguns casos, la parla o la percepció.