Trastorns del Llenguatge Infantil: Teoria Sociocultural

Teoria Sociocultural (Vigotsky)

Adquisició del Llenguatge

L'adquisició del llenguatge es produeix a través de la interacció social, on el llenguatge actua com a eina de comunicació. Aquesta teoria explica el desenvolupament del llenguatge a partir de dues funcions mentals presents al néixer: inferiors i superiors.

Funcions Mentals Inferiors

Són funcions innates i determinades genèticament, com ara les reaccions i respostes a l'entorn. Aquestes funcions impliquen un comportament limitat.

Funcions Mentals Superiors

Aquestes funcions, com el pensament i la memòria, s'adquireixen i es desenvolupen a través de la interacció social. La cultura i la societat on s'integra l'individu tenen un paper fonamental en aquest procés.

Aspectes Destacats

• Procés d'Interiorització: Un exemple d'aquest procés és quan un infant assenyala alguna cosa amb un gest. Inicialment, pot ser un intent fallit, però amb l'ajuda de la mare, l'infant comprèn que el gest té un significat.
• Llei de Doble Formació dels Processos Psicològics: Aquesta llei postula que els processos psicològics superiors, com el pensament i el llenguatge, apareixen en dos moments: primer en l'àmbit interpersonal i després en l'àmbit intern i individual. En el desenvolupament del llenguatge, es poden observar diferents moments:

1. 1-3 anys: Comunicació amb la mare i persones properes.
2. 3-5 anys: L'infant acompanya l'acció amb verbalització. El llenguatge és egocèntric i l'ajuda a pensar i organitzar el que fa.
3. 5-7 anys: El llenguatge deixa de ser egocèntric i ja no acompanya els gestos amb la paraula. Apareix l'autoconversa, primer en murmuri i després com a llenguatge interioritzat, que serveix per organitzar el pensament intrapersonal.

Nivells de Desenvolupament

En el desenvolupament infantil, cal distingir entre:

• NDP (Nivell de Desenvolupament Potencial): Capacitat per resoldre un problema amb ajuda.
• ZDP (Zona de Desenvolupament Proper): Capacitat per resoldre un problema amb ajuda.
• NDR (Nivell de Desenvolupament Real/Efectiu): Capacitat per resoldre un problema de manera autònoma.

Trastorns del Llenguatge

Es poden classificar en regressions, retards i trastorns específics.

A) Trastorns Específics de l'Elaboració del Llenguatge

1. Dislalia

Trastorn en l'articulació dels fonemes, que pot manifestar-se com a absència o alteració. Quan un infant no pot pronunciar una consonant, la substitueix, l'omet, la distorsiona o hi insereix un altre so. Exemples:

• Substitucions:"fuba" per"juga"
• Omissions:"poblem" per"problem"
• Distorsions:"dros" per"ros"
• Insercions:"arratet" per"ratet"

Abans de derivar l'infant a un especialista, el mestre pot fer un diagnòstic. L'edat més favorable per iniciar la recuperació és als 5 anys.

Intervenció del Mestre d'Educació Infantil:

Treballar l'atenció i la discriminació auditiva, la praxis i el buf.

2. Disfemia

Trastorn en la fluïdesa de la parla, que es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el seu ritme de forma més o menys brusca. Pot iniciar-se en la primera infància, però és difícil de diagnosticar entre els 3 i els 5 anys. En casos d'infants amb risc de desenvolupar un trastorn disfèmic (factor genètic) o amb simptomatologia clara, es recomana derivar a teràpia.

Tractament:

Ha de ser constant i ha d'incloure el domini de mecanismes de correcció lingüística i tècniques de relaxació. El tractament és més difícil en infants majors de 8 anys.

Consells:

• Evitar signes d'impaciència o ansietat.
• Evitar situacions de tensió.
• No fer repetir paraules o frases.
• Donar-li conversa i animar-lo a parlar.

Intervenció del Mestre d'Educació Infantil:

Treballar l'actitud en grup, evitar la fugida psicològica, i treballar l'educació respiratòria, la relació corporal i la ritmica.

3. Disfàsia

Trastorn general del llenguatge degut a una adquisició inadequada dels mecanismes. Es tracta d'un retard del llenguatge recuperable amb reeducació, tot i que pot suposar un trastorn profund dels mecanismes d'adquisició. Presenta diverses fases:

Símptomes:

• Aparició de les primeres paraules als 3 anys.
• Primeres combinacions de paraules als 4 anys.
• Compensació del dèficit.
• Disfàsia en expressions als 5 anys.
• Progrés major als 6 anys.

Seqüeles:

Dislèxia i retard escolar.

Intervenció:

• Tenir clars els objectius, materials i mètodes.
• Col·laboració familiar.
• Iniciar el més aviat possible la intervenció en la lectura i escriptura.

Intervenció del Mestre d'Educació Infantil:

Treballar la semàntica, la morfologia i la sintaxi.