Trastorns del Llenguatge: Causes, Tipus i Conseqüències

Trastorns del Llenguatge: Definició i Classificació

Els trastorns del llenguatge són alteracions que sorgeixen en la comunicació a causa d'una disfunció en algun d'aquests nivells: l'adquisició, la recepció, la comprensió o l'expressió del llenguatge parlat o escrit.

Tipus de Trastorns del Llenguatge

• Trastorns de la recepció, entrada o input.
• Trastorns en l'emissió.
• Trastorns de processament.
• Trastorns sistemàtics.

Caracterització dels Trastorns del Llenguatge

Funcions Afectades

• Recepció: A causa de trastorns sensorials (audició i visió) que impedeixen o dificulten la recepció del missatge.
• Emissió: Són trastorns de la fonació que impedeixen o dificulten l'emissió oral del missatge.
• Processament: Són trastorns neuronals que afecten la funció cerebral (trastorns específics del llenguatge o trastorns sistemàtics).

Quan s'ha Produït el Trastorn

• Trastorns congènits: Estan presents des del naixement. A priori, són més complicats perquè, a més de la funció comunicativa, la persona ha de configurar tot el seu esquema mental.
• Trastorns adquirits: A menys que el trastorn es produeixi en la primera infància (cas en què serà semblant a l'anterior), existeix una experiència i uns coneixements previs (especialment en l'adquisició del llenguatge) que faciliten la intervenció.

Causes dels Trastorns del Llenguatge

• Causes orgàniques: Els causants són malalties, malformacions, traumatismes, etc., que provoquen una alteració anatòmica o fisiològica que ocasiona el trastorn.
• Causes ambientals: Són les que es deriven del context familiar, social i cultural, i la manera en què aquest influeix en el desenvolupament de la persona.
• Causes psicosomàtiques: Els problemes psicoemocionals durant la infància poden afectar tant el comportament com el llenguatge.

Quant Durarà el Trastorn

• Trastorns temporals: S'acostumen a produir per una lesió o malaltia, i el trastorn desapareix quan la causa que el provoca es resol. (Exemple: si s'ha trencat la mandíbula, la persona tindrà dificultats per parlar).
• Trastorns permanents: Són els que es mantindran durant tota la vida de la persona. En aquests casos, és necessari buscar un sistema de comunicació que permeti a la persona aconseguir el grau més alt possible d'autonomia i capacitat de relació amb el seu entorn.

Conseqüències dels Trastorns del Llenguatge

• Dificultat o impossibilitat d'aprenentatges: Tant lingüístics com acadèmics o de socialització. Això implica un problema per rebre estímuls, adquirir coneixements i aconseguir un desenvolupament cognitiu òptim.
• Aïllament social: La persona pot tenir por de la incomprensió o cansar-se per la dificultat que li suposa emetre missatges, i tancar-se en si mateixa.