Trastorns del son en infants: Dissòmnies i parasòmnies

Trastorns del son en infants

Dissòmnies

Les dissòmnies són alteracions que afecten la quantitat, la qualitat i l'horari del son. Un exemple comú és l'insomni: dificultats per anar-se'n a dormir o la tendència a desvetllar-se durant la nit. Es detecta amb freqüència i pot afectar des de lactants de 6 mesos fins a nens de 5 anys.

Hàbits incorrectes

• L'alimentació: no seguir un horari regular dels àpats o errors dietètics.
• Situacions de canvi: canvis en les persones que atenen l'infant, en l'ambient o en les activitats que es fan abans d'anar a dormir.

Pertorbacions orgàniques

Qualsevol afecció orgànica, aguda o crònica, que pateixi un infant pot provocar-li insomni, ja que pot causar dolor o malestar.

Conflictes emocionals

L'infant pot sentir-se poc protegit i això dificultarà que pugui dormir normalment.

Parasòmnies

Les parasòmnies són trastorns del son caracteritzats per conductes anormals associades al son.

Malsons

• Entre 8 i 12 anys.
• Es desperta ansiós, cridant i assegurant que té por, durant la fase REM.
• Pot explicar el somni.
• Pot tenir dificultats per adormir-se un altre cop.
• Relacionat amb cansament i estrès.
• Intervenció: tranquil·litzar-lo i estar a prop seu.

Somnilòquia

• Parlar, cridar o plorar en somni, durant la fase 3 i 4 del son.
• L'infant no recorda res.

Somnambulisme

• S'aixeca del llit, camina i realitza activitats sense coneixement, durant la fase 3 i 4 del son lent (profundament adormit).
• Episodi des d'uns segons fins a 20 minuts.
• Intervenció: reconduir la persona al llit, no despertar-lo.

Terrors nocturns

• Entre 3 i 12 anys.
• Durant la primera part de la nit.
• Despertar-se bruscament amb crits de pànic.
• L'infant no respon als intents tranquil·litzadors dels pares, no els reconeix.
• Costa molt contactar amb la realitat.
• Entre 2 i 10 minuts.
• No sol recordar-ho.

Bruxisme

• Carrisquejar les dents durant el son, a causa d'una acumulació de tensió a la zona de la mandíbula.
• Molest per a les persones que dormen a prop.
• Perjudicial per a la salut dental de l'infant.
• Desapareix amb els anys.
• Intervenció: posar unes fèrules.

Jactatio capitis

• Moviment rítmic del cap sobre el coixí.
• Es produeix a l'inici del son, cap als 6 mesos i solen deixar de fer-ho entre els 2 i 4 anys.
• Si persisteixen més dels 4 anys, cal consultar-ho amb el pediatra.
• Intervenció: evitar lesions, procurar que no hi hagi res dur a prop seu per evitar que s'hi colpegin.

Els roncs

Si són forts i persistents i observem que l'infant manté la boca oberta per dormir i té dificultats per respirar, és millor consultar-ho amb el pediatra. Cal vigilar si es produeixen apnees del son (la respiració no és regular).