Trastorns de l'Aprenentatge i la Comunicació: Guia Essencial

Trastorns Específics de l'Aprenentatge i la Parla

La disortografia és un problema de l'escriptura que afecta la composició gramatical i/o la grafia de les paraules. La disgrafia afecta l'execució física de l'escriptura.

En un nivell més específic, i centrant l'èmfasi en el grafisme, l'alumne amb disgrafia pot presentar errors primaris en:

• Mida de les lletres excessivament gran o petita.
• Forma de les lletres, distorsionades o simplificades de manera que resulten irreconeixibles.
• Inclinació.
• Les lletres o les paraules poden aparèixer deslligades o, al contrari, apinyades i il·legibles.
• Traçat i unió de les lletres.

Avaluació de la Disgrafia

Avaluació Formal del Grafisme

• Subtest d'escriptura del TALE (primers cursos de primària).
• El test grafomotor d'Ajuriaguerra (a partir dels 7 anys).

Avaluació Informal del Grafisme

Es realitza a través de proves elaborades pel propi avaluador o professor. Resulta més apropiat valorar l'escriptura mitjançant mostres d'escriptura espontània o de dictats.

En relació als tipus d'errors, cal determinar les principals categories d'errors disgràfics que es pretenen valorar: forma, mida, inclinació del traç i enllaços, classificant-los després.

Discalcúlia: Dificultats Matemàtiques

La discalcúlia és una incapacitat d'utilitzar i comprendre processos matemàtics simples.

Dislèxia: Trastorn de Lectura i Escriptura

La dislèxia sempre implica errors en els àmbits de la lectura i de l'escriptura. Per contra, la disortografia, com a trastorn específic, només inclou errors en l'escriptura, sense necessitat que els errors es donin també en la lectura.

Dislàlia: Alteracions en la Producció de Sons

La dislàlia es refereix a alteracions en la producció d'un o diversos sons (p. ex., r, s). La dificultat està centrada en l'aspecte motriu i articulatori. Són nens amb errors estables, que cometen sempre el mateix error quan emeten el so o sons problemàtics. S'anomenen dislàlies del desenvolupament i poden ser omissions, substitucions i/o distorsions.

Disfèmia i Taquifèmia: Parla Precipitada

La disfèmia o taquifèmia és una forma confusa, desordenada, precipitada i ràpida de parlar.

Característiques de la Disfèmia/Taquifèmia

• Tendència de parla ràpida.
• Omissions de sons i síl·labes completes.
• Omissions ocasionals de paraules dins una frase.
• Repetició de paraules i síl·labes de forma inconscient.
• Falta de coordinació respiratòria que provoca un bloqueig en l'emissió.

Quequeig (Tartamudesa): Alteració de la Fluïdesa

El quequeig és una alteració en el ritme de la parla que es manifesta amb interrupcions en la fluïdesa de la paraula. Consisteix en la repetició o allargament involuntaris de sons, síl·labes o paraules. Aquestes manifestacions solen acompanyar-se de moviments bruscos en tot el cos. Apareix amb freqüència entre els tres o quatre anys i sol anar augmentant amb l'edat.

Rol del Professor: Suport a l'Alumnat

• Animar l'alumne a parlar.
• Lloar qualsevol petit avanç.
• No donar al trastorn massa importància.
• No obligar-los mai a parlar públicament, però si ho fan amb espontaneïtat, recompensar-los.
• Impedir que els altres nens es riguin d'ells.
• Tenir paciència per escoltar-los, sense interrompre.