Trastorns i Alteracions del Desenvolupament Motriu: Guia Completa

Trastorns i Alteracions del Desenvolupament Motriu

Tota alteració motriu pot anar acompanyada de trastorns sensorials, cognitius, comunicatius, del llenguatge o del comportament.

Classificació de les Deficiències Motrius

• Congènites o adquirides
• Temporals o permanents
• Degeneratives o no degeneratives

Paràlisi Cerebral Infantil (PCI)

Disfunció motriu generalitzada per lesió a l'encèfal durant l'embaràs, malalties derivades d'infeccions, manca d'oxigen en el període perinatal, en néixer o durant els primers dies de vida.

Tipus de Paràlisi Cerebral

• Monoplegia: afectació d’una extremitat (braç o cama).
• Hemiplegia: afectació de l'extremitat superior o inferior d'un costat.
• Paraplegia: afectació de les dues extremitats inferiors.
• Diplegia: afectació de tots els membres (els inferiors són més greus que els superiors).
• Quadriplegia: afectació dels dos membres superiors i inferiors (diferents graus de gravetat segons el nivell d'afectació i el to muscular).

Espina Bífida

Defecte del canal neural per malformació congènita del SNC. El tipus més comú és el mielomeningocele: protrusió de la medul·la i les meninges a través del conducte raquidi.

La causa és desconeguda, tot i que es pensa que és per via hereditària o factors exògens. Provoca degeneració progressiva neurològica, pèrdua de sensibilitat de la pell per sota de la lesió, debilitat que pot arribar a produir paràlisi i incontinència.

Distròfia Muscular

Trastorn hereditari que degenera i debilita progressivament els músculs.

Al principi, els infants semblen normals i actius, però els pares comencen a notar debilitat i caigudes freqüents, i el nen/a pot notar rampes. Progressivament, la marxa es fa més difícil.

Apràxies Motrius i Trastorns Psicomotors

Dificultat per coordinar moviments i activitats motores. Exemple: una persona no és capaç de vestir-se correctament, amb dificultat per seleccionar l'ordre de les peces de roba o per orientar-les cap al propi cos. Es tracta de l'apràxia del vestir.

Trastorns Psicomotors Específics

• Trastorn de l'esquema corporal: Afecta la representació que la persona té del seu propi cos, les possibilitats de moviment i les limitacions.
• Trastorn de la lateralitat: Lateralitat encreuada, el canvi del costat predominant segons la part del cos utilitzada per fer una activitat. Es pot ser esquerrà a l'hora d'escriure i xutar amb la cama dreta.
• Trastorn de l'orientació espacial i temporal
• Dispràxies: Alteracions en l'estructuració de l'espai, el temps i la integració de l'esquema corporal, amb pèrdua parcial de la capacitat de coordinar actes.
• Tics: Moviments involuntaris, ràpids, sobtats, no rítmics, repetitius i sense propòsit que afecten un grup de músculs o diversos. Són deguts a un conflicte emocional, un trastorn neurològic o l'efecte d'alguna substància. L'aparició dels tics es pot accentuar quan es realitzen activitats que exigeixen un nivell elevat de concentració (dibuixar, llegir).