Trastorns Alimentaris i Estil de Vida: Anorèxia, Obesitat i Esport

Anorèxia: Causes, Factors de Risc i Prevalença

En l’aparició de l’anorèxia hi intervenen alguns factors genètics encara poc coneguts i una disfunció bioquímica (disminució de la secreció de serotonina) que fa disminuir la ingesta d’aliments i la sensació de gana. Però sobretot hi incideixen factors psicològics, de personalitat: ambició excessiva, autoexigència i exigència d’excel·lència en els estudis. És freqüent en persones que donen molta importància a l’èxit. També hi ha casos d’anorèxia en nois, però la prevalença hi és inferior. Últimament hi ha nenes afectades i, també, dones adultes. Hi ha algunes professions que es consideren «de risc»: ballarines, gimnastes, models. De fet, la imatge ideal que es transmet des dels mitjans de comunicació sovint respon a cànons propers a l’anorèxia.

L'Obesitat: Un Problema de Salut Pública Creixent

Al mateix temps que l’anorèxia i la bulímia fan estralls, l’obesitat és cada cop més un greu problema de salut. El fet que gairebé una quarta part de la població infantil tingui problemes de sobrepès fa que s’estigui prenent consciència pública del problema que suposa.

• Obesitat mòrbida: quan una persona té un IMC superior a 40 kg ·m^-2.
• Cirurgia bariàtrica: consisteix a modificar quirúrgicament el trajecte gastrointestinal de l’aliment, sigui reduint la mida de l’estómac o bé fent un bypass a zones intermèdies de l’intestí, amb la disminució en l’absorció de nutrients que això comporta.
• Laparoscòpia: (practicar petites incisions i crear una càmera d’aire a l’abdomen), tècnica que permet una recuperació postoperatòria molt més bona.

L'Esport i la Salut: Beneficis i Impacte Social

Fer esport de forma saludable repercuteix indubtablement en la qualitat de vida, pot millorar l’estat de salut, i contribuir a l’equilibri psicològic i emocional.

L’esport espectacle no és tant una qüestió de salut pública com un fenomen de cultura de masses que d’alguna manera tothom practica, encara que sigui cridant en un estadi o assegut al sofà de casa.

L’esport és la sensació de benestar, d’equilibri personal…, allò tan conegut de «mens sana in corpore sano». A més, és sabut que la vida sedentària és un factor de risc per a les malalties cardiovasculars, respiratòries i musculosquelètiques, la hipertensió. Moltes malalties comunes als països desenvolupats són conseqüència d'un estil de vida sedentari. Per tant, la pràctica regular d’esports disminueix el risc futur de contreure aquestes malalties i augmenta l’esperança de vida.

La Cara Fosca de l'Esport: Dopatge i Vigorèxia

Hi ha una cara fosca de l’esport, tant a escala professional (dopatge) com a escala personal.

Les persones vigorèxiques se senten escanyolides i volen guanyar massa muscular per tots els mitjans possibles. Segueixen un règim molt ric en proteïnes i pobre en glúcids i greixos. Utilitzen esteroides anabolitzants que fan augmentar la massa muscular i faciliten la recuperació després d’un esforç intensos, però que alhora tenen uns efectes secundaris que poden ser molt greus: tumors hepàtics, càncer, hipertensió arterial, increment del colesterol «dolent» i disminució del colesterol «bo».