Trastorn de l'Espectre Autista (TEA): Criteris, Nivells i Intervenció

Criteri A: Deficiències en la Comunicació i Interacció Social

Deficiències persistents en la comunicació social i en la interacció social en diversos contextos, manifestat per:

1. Dificultats en la reciprocitat socioemocional: acostament social anormal i fracàs de la conversa normal en tots dos sentits; per la disminució en interessos, emocions o afectes compartits; fracàs a iniciar o respondre a interaccions socials.
2. Dificultats en les conductes comunicatives no verbals utilitzades en la interacció social: comunicació verbal i no verbal poc integrada; anomalies del contacte visual i del llenguatge corporal; deficiències de la comprensió i l'ús de gestos; falta total d'expressió facial i de comunicació no verbal.
3. Dificultats en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions: dificultats per ajustar el comportament en diversos contextos socials; dificultats per compartir jocs imaginatius; l'absència d'interès per altres persones.

Criteri B: Patrons Restrictius i Repetitius de Comportament

Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats, que es manifesten en dues o més dels següents símptomes:

1. Moviments, utilització d'objectes o parla estereotipats o repetitius. Ex: estereotípies motrius simples, alineació dels joguets o canvi de lloc dels objectes, ecolàlia, frases idiosincràtiques.
2. Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat de rutines o patrons ritualitzats de comportament verbal o no verbal. Ex: gran angoixa enfront de canvis petits, dificultats amb les transicions, patrons de pensament rígids, rituals de salutació, necessitat de prendre el mateix camí o de menjar els mateixos aliments cada dia.
3. Interessos molt restringits i fixos que són anormals quant a la seva intensitat o focus d'interès. Ex.: fort inclinació o preocupació per objectes inusuals, interessos excessivament circumscrits o perseverants.
4. Hiper- o hiporeactivitat als estímuls sensorials o interès inhabitual per aspectes sensorials de l'entorn. Ex: indiferència aparent al dolor/temperatura, resposta adversa a sons o textures específics, olfacteig o palpació excessiva d'objectes, fascinació visual per les llums o el moviment.

Nivells de TEA

Nivell 1

Dèficits de comunicació social notables. Dificultats per iniciar interaccions i respostes atípiques. Ex. Persona que parla però no és capaç de mantenir una conversa i li costa fer amistats. Inflexibilitat conductual que interfereix significativament en un o més contextos. Els problemes d'organització i planificació impedeixen ser independents.

Nivell 2

Importants dificultats en la comunicació verbal i no verbal encara amb ajuda; limitada capacitat per iniciar interaccions i respostes reduïdes. Ex. Persona que parla amb oracions senzilles, interacció limitada a interessos restringits i amb pobra comunicació no verbal. Inflexibilitat conductual, dificultat per fer front als canvis, comportaments repetitius i restringits que interfereixen en el funcionament en una varietat de contextos. Angoixa davant canvis.

Nivell 3

Severes deficiències en la comunicació verbal i no verbal, interaccions socials molt limitades i respostes mínimes. Ex. Persona qui posseeix poques paraules i intel·ligibles, rarament inicia les interaccions i quan ho fa és per satisfer les seves necessitats. Inflexibilitat conductual, extrema dificultat per fer front als canvis, comportaments repetitius i restringits que interfereixen en tots els contextos. Angoixa elevada davant qualsevol canvi.

Teories sobre el TEA

• Dèficit en teoria de la ment: explicaria les dificultats en la interacció social.
• Dèficit en les funcions executives: explicaria les dificultats al llenguatge i la rigidesa i aferrament a rutines.
• Febla coherència central: explicaria les dificultats de comprendre entorns complexos.

Símptomes en Educació Infantil

Screening MCHAT: 2 errades de 6

Intervenció

Mètode TEACCH

Mètode educatiu orientat a alumnes amb TEA que tracta d'aprofitar les característiques cognitives i estil d'aprenentatge d'aquests nens: bona capacitat visoespacial i tendència a mantenir espais i rutines invariables. Ajudar als nens a entendre les situacions diàries que es plantegen a l'aula. Reduir la confusió que produeixen a aquests nens les situacions poc estructurades o impredictibles. Aprofitar el canal visual com a via fonamental d'aprenentatge en aquests nens. Fomentar la independència dels nens. Dissenyar una estructura física de l'aula estable, invariable, organitzada per racons (en cada racó es desenvolupa una activitat concreta), amb claus visuals clares (diferents colors per a cada racó), amb límits clars entre un racó i un altre.

Habitualment els racons solen ser: joc, treball amb mestre/a, treball independent, activitats en grup, menjar i asseig. Dissenyar una estructura horària predictible, estable i amb límits clarament establerts.

El nen/a deu tenir clar: on va a estar, per a què i amb quin professional. S'evita la incertesa (que pot derivar en ansietat, rabietes, problemes de conducta,...). S'afavoreix l'autonomia i independència del nen/a.

Històries Socials

Conte curt, generalment gràfic, que el seu objectiu és el de transmetre informació social rellevant. descriuen situacions, mostrant el comportament més apropiat a desenvolupar, exemplifiquen habilitats, o tracten de transmetre conceptes abstractes, creences, sentiments. Inclouen informació sobre on i quan ocorre una situació, qui està involucrat habitualment, què està ocorrent i per què.