Transmissió de la Cultura Clàssica: Vies, Llibres i Expressions

Transmissió de la Cultura Clàssica

2.1 Vies de Transmissió

• Testimonis arqueològics: Les troballes urbanístiques, d'objectes de la vida quotidiana i d'elements artístics.
• Testimonis epigràfics: Les inscripcions trobades en tota mena de suports.
• Testimonis literaris: És la principal via, ja que així coneixem la filosofia, la història, la geografia, les llegendes, les ciències de la natura, matemàtiques i art.

2.2 Llibres Antics

Els textos literaris s'escrivien sobre papir, un material molt fràgil provinent d'una planta aquàtica. S'escrivia amb tinta negra i s'anava enrotllant fins aconseguir un volum, que es guardava dins de caixes cilíndriques.

També s'utilitzaven els pergamins, fets amb pell de xai, vedell, etc. Com que era més costós, no es va deixar d'usar el papir. Les tires de pell s'igualaven, es cosien i formaven els còdexs. Degut al seu alt cost, només s'utilitzaven per a obres importants, i es podien reaprofitar rascant-los, resultant els palimpsests.

Existien llibreries, anomenades "tabernas librarias", on es feien còpies per a la venda. Això va propiciar la creació de biblioteques privades i públiques. Les més importants van ser la d'Alexandria, les de Pèrgam, Cels (Turquia) i la de Constantinoble.

2.3 La Biblioteca d'Alexandria

Ptolemeu va ser l'encarregat de construir-la, arribant a tenir més de 700.000 volums. Hi arribaven llibres de tot arreu. Tots els llibres es traduïen al grec i es copiaven a mà, fet que va atraure molts intel·lectuals i estudiosos a la ciutat.

Va patir molts incendis fins ser destruïda al segle VII d.C. A finals del segle XX es va voler construir una altra biblioteca al mateix emplaçament. Es va inaugurar al 2002. L'edifici té una forma cilíndrica de 160 metres de diàmetre, en homenatge al déu Ra. A les parets s'imiten les antigues prestatgeries i el mur exterior està gravat amb els diversos signes d'escriptura actuals.

Abreviatures i Expressions Catalanes amb Contingut Clàssic

3.1 Abreviatures Provenints del Llatí

• A.d: (Anno Domini, en l'any del senyor). S'usa en la datació de documents amb el naixement de Jesús com a referència.
• C: (circa, al voltant de). Per datar de forma aproximada.
• Etc: (etcetera, i la resta de coses). Quan volem escurçar una llista deduïble.
• Id: (idem, la mateixa cosa). Per evitar la repetició innecessària en el mateix context.
• INRI: (Iesus Nazarenus Rex Iudeorum, Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus). Inscripció a la creu de Jesús.
• Op cit: (opere citato, en l'obra citada). Per evitar repetir una referència bibliogràfica.
• P.D: (Post Data, després de la data i signatura) i P.S (post scriptum, després del que s'ha escrit). Per afegir quelcom en una carta.
• RIP: (Requiescat In Pace, descansi en pau). Fórmula per a les làpides.
• SPQR: (Senatus Populusque Romanus, Senat i Poble romà). Representació de l'estat romà.

3.2 Expressions Catalanes amb Contingut Clàssic

• Al Cèsar el que és del Cèsar: (cadascú el que li correspon). Jesús respongué així als fariseus quan li preguntaven pels impostos.
• Arrencar-se els cabells: (desesperar-se). Símbol de dol per la mort d'un ésser estimat.
• Amor platònic: (amor ideal). Plató ja parlava d'aquests amors impossibles.
• Estar en braços de Morfeu: (dormir plàcidament). Morfeu repartia el son als immortals.
• Estar fet una fúria: (molt enfadat). Les Fúries eren les tres deesses de la venjança, repulsives i amb serps al cap.
• Tenir ínfules: (tenir pretensions). Les ínfules eren una banda de llana blanca al cap com a distintiu de consagració.
• Explicar una cosa amb tots els ets i uts: (detalladament). Prové del llatí "et" (i) i "Ut" (a fi que).
• Perdre el fil: (deixar de seguir el fil). Al·lusió al fil d'Ariadna i Teseu al laberint de Creta.
• Perdre l'oremus: (desconcertar-se). En la pregària, el sacerdot convidava dient "oremus", però sempre hi havia algú que es perdia.
• Tots els camins porten a Roma: (moltes solucions per a un problema). Al·lusió a la gran xarxa viària que acabava sempre a Roma.
• Ser un tros de quòniam: (molt ignorant). "Quòniam" és "perquè" en llatí. N'hi havia que feien una afirmació i llavors deien això sense saber argumentar-ho.