Transmissió i conservació de la cultura clàssica

1. La cultura clàssica: cultura que hi hagué a Grècia i Roma a l'antiguitat, que ha perviscut fins avui.

2. Vies de transmissió de la cultura clàssica fins als nostres dies

3. L'arqueologia ha recuperat restes antigues que conservem.

4. L'epigrafia ha recuperat inscripcions antigues gravades en materials durs.

5. La literatura clàssica (grega i llatina): les obres dels grans autors del món antic grec i roma.

3. Sobre quin suport escrivien els antics grecs i romans?

1. Papir: material molt fràgil que s'obtenia d'una planta aquàtica molt abundant a Egipte.

2. Volum: rotlle de papir que es guardava en una funda de cuir dins unes caixes cilíndriques. Els antics escrivien sobre una tira de papir amb tinta quan s'acabava la tira l'enrotllaven.

3. Pergamí: pell de xai, de vedell o de cabrit, tractada per poder-hi escriure a sobre. Era més costós d'aconseguir que el papir.

4. Codex: les tires de pergamí, polides, igualades i fines, eren tallades en forma de fulls cosien junts i s'hi afegien unes tapes o cobertes, com els llibres actuals.

5. Palimpsest: pergamí reaprofitat, on s'ha esborrat un escrit i s'hi ha escrit a sobre.

6. 4. La biblioteca d'Alexandria (Egipte)

7. Al segle IV aC, Alexandre Magne havia fundat la ciutat d'Alexandria, a Egipte. Al segle III aC, Ptolomeu hi va fundar una gran biblioteca, que va arribar a contenir 700.000 volums. Allà hi arribaren les obres més importants del món antic, des de tots els territoris coneguts. S'hi va guardar tot el saber del moment i molts intellectuals es van dedicar a fer-ne còpies a ma i també a traduir totes les obres que arribaven a la llengua grega, la llengua de cultura de les terres d'orient. Al segle VII dC, va ser destruïda per un incendi.

5. Com es va conservar la cultura clàssica a l'Edat Mitjana (s. VI dC -s. XV dC)?

Quan va caure l'imperi romà d'occident amb les invasions bàrbares (476 dC), els llibres que contenien la cultura clàssica es van començar a guardar en els monestirs, on alguns monjos en van fer còpies a mà. La sala on es feien còpies i traduccions s'anomenava scriptorium. Les pintures amb què alguns monjos il·lustraven els llibres s'anomenaven miniatures. Les obres es van traduir del grec a l'àrab i de l'àrab al llatí. A partir del segle VIII dC van aparèixer les llengües romàniques, però la llengua de cultura va ser el llatí.

Un dels centres de cultura de l’Edat Mitjana fou l’Escola de Traductors de Toledo (s. XII i XIII dC), on estudiosos cristians, jueus i musulmans van traduir les obres al llatí, van transmetre a Occident la cultura.

Al segle XIII van aparèixer les primeres Universitats (París i Bolonya), on tot s’ensenyava en llatí.

6. Com va valorar el Renaixement (segle XV i XVI) la cultura clàssica?

Al segle XIV va néixer a Itàlia el Renaixement, un moviment cultural que es va estendre per gran part d’Europa durant els segles XV i XVI. Va recuperar les obres dels autors clàssics, grecs i romans, perquè servissin de models culturals per a una nova visió humanista del món.

Al segle XV va aparèixer la impremta, que s’atribueix a Gutenberg. Es van imprimir totes les obres de la literatura llatina. Molta més gent va tenir accés a la cultura.

7. Fins al segle XVIII (Barroc, Il·lustració i Neoclassicisme)

Fins al segle XVIII el llatí va ser la llengua en què els intel·lectuals i els científics escrivien i estudiaven. A partir de les paraules llatines i gregues, és a dir, a partir de les llengües clàssiques, a Europa es va formar un nou vocabulari científic i cultural (neologismes) que ha perdurat fins als nostres dies.

8. Les traduccions dels autors clàssics a les llengües romàniques

A Catalunya tenim excel·lents traduccions en català de les obres clàssiques: la col·lecció de la Fundació Bernat Metge, amb traductors destacats com el poeta Carles Riba, és una de les més prestigioses d’Europa.