La Transició a l'Ordre Constitucional i el Dret Romà

La transició a l'ordre constitucional

Què és el dret?

El dret és una realitat històrica que varia segons les circumstàncies econòmiques, polítiques i socials de cada època. Hi ha una connexió molt important entre la història del dret i la història de l'ordenament jurídic.

En un principi, el dret era vist com un art, però al segle XI va passar a ser vist com una doctrina gràcies a una ebullició jurista. El dret el crea la classe dominant i no ho fa ex nihilo (del no-res); sempre té una base jurídica anterior i la seva modernització es dona quan augmenta el poder polític. Si aquest no s'enforteix, es manté la forma tradicional del dret. El dret actual té dues bases: el dret romà i el germànic.

Dret Romà

Era l'ordenament jurídic que regia els ciutadans de Roma i, després, els habitants de tot el seu imperi. Va durar uns 1.500 anys (des del 750 aC fins a finals del s. VI dC).

Monarquia Romana (mitjans s. VIII aC – s. IV aC)

És l'època primitiva on es considera Roma com a ciutat estat i quan el dret es basava en el Mores Maiorum. Les interpretacions dels costums havien d'estar autoritzades pel Pontífex, el qual era el religiós que feia de pont entre les persones i la divinitat.

Existien dos tipus de dret en aquest moment:

• Ius Civile: regula el comportament i la vida jurídica dels romans.
• Ius Gentium: completa el Ius Civile en parlar de les relacions entre els romans i els pelegrins, i entre pelegrins i altres pelegrins en els territoris conquerits.

República Romana (s. IV aC – 27 aC)

En aquesta època, els pretors, que són magistrats jurisdiccionals, s'encarreguen d'actualitzar el ius civile i crear el ius honorarium o el ius praetorium; és a dir, fan una correcció del ius civile anterior.

Durant la República hi ha una laïcització; no hi ha control religiós del pontífex perquè els magistrats s'encarreguen de crear el dret.

Imperi Romà (27 aC – s. VI dC)

Gran època. La construcció del dret es concentra cada vegada més en la figura de l'Emperador i es subdivideix en:

1. Alt Imperi o Principat: August fou el primer emperador de Roma, i ell, juntament amb els seus successors, varen crear les Constitucions o lleis imperials, que s'aplicaven al llarg de tot l'imperi. Aquestes lleis es concentraven en la figura del "príncep", a qui es considerava el primer ciutadà, el més important; per aquest motiu el dret es va tornar rígid.
2. Baix Imperi o Dominat: hi ha un caos jurídic degut a l'existència simultània i separada de diversos drets perquè no se sabia amb claredat quin i quan aplicar. Per una banda, estan els drets utilitzats normalment a la pràctica, que eren els de la monarquia i de la república; i per l'altra, està el dret oficial, que només l'emperador estava legitimat a crear. Per aquest fet, Teodosi II va demanar als juristes que recopilessin tot el dret escrit en les Compilacions per facilitar el seu enteniment i ús.