La Transició Espanyola: Lleis Clau, Esdeveniments i Eleccions de 1977

Llei d'Amnistia Parcial (30 de juliol de 1976)

Reunió a la Corunya.

Alliberament de presos polítics que no havien posat en perill la vida d'altres persones (associació de presos).

Objectiu de l'Amnistia

• Reconciliació social.
• Avançar en la transició democràtica.

Amnistia Total (Octubre de 1977)

Previsió d'una llei d'amnistia total per a l'octubre de 1977.

La Llei per a la Reforma Política

Instrument clau per a la transició del franquisme a la democràcia.

Principis i Reformes

• Defensava la democràcia i la sobirania popular.
• Transformació de les Corts franquistes en Congrés i Senat.
• Eleccions: sufragi universal.
• Legalització de partits polítics (excepte el PCE inicialment).

Procés d'Implementació

1. Aprovació per les Corts franquistes (autoacceptació de la fi del règim, per evitar un cop d'estat).
2. Referèndum al poble espanyol.
3. Convocatòria d'eleccions generals per a constituir Corts constituents.
4. Elaboració de la Constitució per les Corts.

1. Aprovació de la Llei per a la Reforma Política per les Corts

L'aprovació va ser un èxit després d'un intens debat:

• A favor: 425 procuradors.
• En contra: 59 procuradors.
• Abstencions: 13 procuradors.

2. Referèndum al Poble Espanyol (15 de desembre de 1976)

• Participació: 76%.
• Vots a favor de la reforma: 94%.

La Setmana Negra (Gener de 1977)

Una sèrie de problemes i incidents violents van marcar els primers mesos de 1977, culminant en la Setmana Negra, un període de provocació i desordre.

Incidents Clau de la Setmana Negra

• 24 de gener: Assassinat d'un estudiant en una manifestació pro-amnistia, perpetrat per un membre de l'extrema dreta.
• 25 de gener: Segrest del president del Consell Suprem de Justícia, el general Villaescusa, per part del GRAPO.
• 25 de gener: Assassinat d'un altre estudiant en una manifestació de protesta per l'incident anterior, també per l'extrema dreta.
• 25 de gener: Fets d'Atocha: Assassinat de cinc advocats laboralistes vinculats al PCE.
• 26 de gener: Demostració de comportament cívic i moderació solemne per part del PCE durant l'enterrament dels cinc membres assassinats, en la recerca de la seva legalització.
• Assassinat de dos policies i un guàrdia civil pel GRAPO: L'enterrament, l'endemà, va estar ple de crits i insults de l'extrema dreta cap al govern de Suárez (amb la presència de Gutiérrez Mellado).

Normalització i Legalització de Partits

A partir de febrer, el país va recobrar la tranquil·litat. Van desaparèixer les principals restriccions per a la legalització de partits, i tots, excepte el PCE, van passar a la legalitat.

Legalització del PCE i Sindicats

• Reunió secreta: Suárez i Carrillo es van reunir en secret per a la legalització del PCE, coincidint amb l'amnistia total de presos.
• Legalització del PCE (9 d'abril de 1977): Coneguda com el Pacte de Divendres Sant. Suárez va aprofitar les vacances militars per evitar un escàndol. El PCE va acceptar la bandera, la monarquia i va renunciar a la revolució.
• Legalització del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) (3M).
• 28 d'abril: Legalització dels sindicats i retorn de Dolores Ibárruri.

Renúncia de Joan de Borbó (Maig de 1977)

Joan de Borbó va renunciar als seus drets dinàstics en favor del seu fill, el rei Joan Carles I, el maig de 1977, legitimant així la seva posició.

Les Primeres Eleccions Generals (15 de juny de 1977)

Després de 41 anys, Espanya va celebrar les seves primeres eleccions generals, votant per la moderació.

Resultats Electorals

• Participació: 78%.
• Resultats principals:
  1. UCD (Unió de Centre Democràtic).
  2. PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol).
  3. PCE (Partit Comunista d'Espanya) – a molta distància, poc votat, menys del que s'esperava.
  4. AP (Aliança Popular) de Fraga.
• El socialisme va tenir una presència destacada a regions com Barcelona, Andalusia, Astúries i València.

El Segon Govern de Suárez (Juny de 1977 - Gener de 1981)

Format com a resultat de les eleccions generals.

Context Socioeconòmic

• Inflació: 29%.
• Augment del dèficit públic.
• Ascens de l'atur (5%).
• Molta conflictivitat laboral.
• Escassa inversió.
• Fuga de capitals (els empresaris desconfiaven).
• Les exportacions cobrien només el 45% de les importacions.