La Transició Espanyola: Del Franquisme a la Democràcia (1959-1982)

1. El Franquisme Tardà i la Crisi del Règim (1959-1975)

1.1. Evolució Política i Grups Franquistes

1.1.1. Evolució política (1959-1969)

• 1962: Manuel Fraga, ministre d'Informació, impulsa el turisme i certa llibertat de premsa.
• 1966: La Llei de Premsa elimina la censura prèvia, però el règim continua sent restrictiu.
• 1966: La Llei Orgànica de l'Estat separa el cap d'Estat i el cap de Govern, i permet associacions no opositores.

1.1.2. Grups franquistes

• Falangistes: Perden força i passen a ser el "Movimiento Nacional".
• Tecnòcrates (Opus Dei): Controlen l'economia i volen una monarquia sense democràcia.
  • Laureà López Rodó: figura clau del grup.

1.1.3. El Cas Matesa (1969)

• Escàndol econòmic: una empresa rep diners públics de forma fraudulenta.
• Lluita interna: Fraga filtra el cas per atacar els tecnòcrates.
• Franco expulsa Fraga, i els tecnòcrates guanyen influència.
• Carrero Blanco esdevé l'home fort del règim.

1.2. Nova Oposició al Franquisme

1.2.1. Mobilitzacions socials

• 1962: moltes vagues (miners, transport, ensenyament).
• Neixen les CCOO, un sindicat clandestí.
• Universitats: protestes que porten al tancament de facultats.
• Finals dels anys 60: moviments veïnals per millores urbanes.

1.2.2. Forces polítiques d'oposició

• PSUC i PSOE: els principals partits.
• PCE (Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo): el partit millor organitzat.
• El Tribunal d'Ordre Públic (TOP) reprimeix els opositors.
• 1962: Contuberni de Múnic, on opositors demanen democràcia i molts són desterrats.
• 1974: Es crea la Junta Democràtica, una plataforma de partits opositors.
• 1974: Felipe González esdevé líder del PSOE.

1.3. Desenvolupament Econòmic i Canvis Socials

1.3.1. Pla d'Estabilització (1959) i Plans de Desenvolupament

• Objectiu: obrir l'economia.
• Mesures: reduir la despesa pública, moderar salaris i afavorir l'exportació.
• Resultat: creixement econòmic entre 1960 i 1973 (segon país amb més creixement després del Japó).
• Objectiu dels Plans de Desenvolupament (1964-1975): controlar el creixement industrial.
• Es creen plans quadriennals.
• Èxits: creixement d'empreses com SEAT, Renault, Ford, etc.
• Problemes: no s'aconsegueixen tots els objectius i hi ha un dèficit comercial alt.
• Fonts d'ingressos: turisme, inversions estrangeres i remeses d'emigrants.
• 1973: crisi del petroli, que atura el creixement econòmic.

1.3.2. Canvis demogràfics i urbanització

• 1960-1975: augment de la població per l'alta natalitat i el creixement econòmic.
• Molta emigració cap a França, Alemanya, Suïssa i Holanda.
• 1973: molts emigrants tornen a causa de la crisi.
• Espanya passa de ser un país rural a un d'industrial.
• Èxode rural cap a zones industrials (Catalunya, Madrid, etc.).
• Creixement de barris perifèrics amb serveis deficients.

1.3.3. Creixement de la classe mitjana

• Més accés a electrodomèstics i cotxes.
• Molta pluriocupació.
• 1970: nova llei educativa que estableix l'escolarització obligatòria fins als 14 anys.

1.4. Els Últims Anys del Franquisme

1.4.1. La successió de Franco

• 1947: Espanya es declara regne un cop mori Franco.
• 1969: Joan Carles I és designat successor.
• Alguns preferien Alfons de Borbó.

1.4.2. Nacionalisme basc i ETA

• ETA (1959) comença amb actes simbòlics.
• 1968: primer assassinat.

1.4.3. L'Església es distancia del règim

• El Concili Vaticà II promou la renovació i el distanciament del franquisme.
• Alguns bisbes denuncien la repressió i la falta de llibertats.
• 1971: L'Assemblea de bisbes demana perdó i critica el règim.
• 1974: conflicte amb el bisbe de Bilbao.

1.5. El Final de la Dictadura

1.5.1. Mort de Carrero Blanco (1973)

• ETA l'assassina.
• Arias Navarro: nou president, fidel a Franco.

1.5.2. Govern d'Arias Navarro

• Inicia reformes tímides.
• Després de l'execució de Salvador Puig Antich, el règim es torna més dur.
• 1974: Cop d'Estat a Portugal, que genera esperança de canvi a Espanya.

1.5.3. Retorn a la repressió

• Es frenen les reformes i s'intenta legalitzar partits no catalanistes ni basquistes, però la mesura no té èxit.
• Joan Carles I assumeix funcions per la malaltia de Franco.
• Augment de problemes:
  • Més vagues i protestes.
  • Crisi econòmica.
  • Terrorisme.
  • La Unión Militar Democrática (UMD) vol una Espanya democràtica.

1.5.4. Mort de Franco (1975)

• La Marxa Verda (1975): el Marroc pressiona pel Sàhara Occidental, i Espanya el cedeix.
• 20 de novembre de 1975: mor Franco.

1.6. Catalunya: Immigració i Lluita Antifranquista

1.6.1. Immigració

Entre 1960 i 1975, un milió de persones d'altres zones d'Espanya arriben a Catalunya. Això provoca l'expansió de barris obrers amb habitatges precaris, sovint afectats per riuades i amb serveis deficients.

1.6.2. Lluita antifranquista

Als anys 70, augmenten les vagues obreres (com les de SEAT o al Baix Llobregat). El 1966, la Caputxinada dona lloc al Sindicat Democràtic d'Estudiants. L'Església catalana es va distanciant del règim, com mostra la crítica pública de l'abat Aureli Maria Escarré (1963). El cas dels Fets del Palau (1960) acaba amb Jordi Pujol condemnat. El 1974 es funda CDC. També actuen grups com el PSUC (actiu en el món obrer i estudiantil), el Moviment Socialista de Catalunya, el PSAN (independentista) i l'Assemblea de Catalunya (1971), que demana amnistia, llibertats democràtiques i la recuperació de l'Estatut.

1.6.3. Resistència cultural

Als anys 60, la censura es relaxa i hi ha un renaixement cultural. Es crea Òmnium Cultural (1961), que defensa la cultura catalana, i l'Església permet el català a les misses. També sorgeixen revistes, editorials i el moviment de la Nova Cançó.

2. La Transició Democràtica Espanyola (1975-1982)

2.1. La Reforma Política: Desmantellament del Franquisme

2.1.1. El primer govern de la monarquia

El 22 de novembre de 1975, Joan Carles I és proclamat rei i confirma Carlos Arias Navarro com a president del govern. Tot i aprovar algunes lleis (reunió, manifestació, associació), les reformes es consideren insuficients i hi ha tensió social. El 1976 es forma la Platajunta, una unió de forces opositores. Com que Arias volia mantenir el franquisme, el rei el destitueix i nomena Adolfo Suárez president.

2.1.2. La Llei per a la Reforma Política (1976)

El nou govern de Suárez vol democratitzar Espanya respectant la legalitat franquista. Fa amnistia, permet sindicats i partits, i promet eleccions. La Llei per a la Reforma Política (1976) acaba amb les institucions franquistes i es fa un referèndum que aprova la llei. Es legalitza el PCE (en plena Setmana Santa) i, a canvi, el partit accepta la monarquia.

2.1.3. Primeres eleccions democràtiques (1977)

El 15 de juny de 1977 se celebren les primeres eleccions. Alguns partits, però, encara no estaven legalitzats. Resultats:

• UCD: 165 diputats
• PSOE: 118
• PCE + PSUC: 20

2.2. La Constitució de 1978 i els Governs de la UCD

2.2.1. La Constitució de 1978

Les noves Corts elegeixen set ponents per redactar un text de consens. El Congrés i el Senat l'aproven el 1978.

Aspectes clau de la Constitució:

• Sobirania popular
• Monarquia parlamentària
• Dret a l'autonomia
• Pluralisme polític
• Drets individuals i col·lectius
• Estat aconfessional
• Protecció social, salut, patrimoni i qualitat de vida

2.2.2. Els governs de la UCD

En plena crisi econòmica, s'aproven els Pactes de la Moncloa (1977). L'any 1979 la UCD torna a guanyar. Tot i això, a les ciutats l'esquerra obté més suport.

2.2.3. El cop d'Estat de 1981 i la fi de la UCD

El 23 de febrer de 1981, Antonio Tejero i 200 guàrdies civils assalten el Congrés durant la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo. El rei frena el cop. La LOAPA reforça les autonomies. Es legalitza el divorci, però les baralles internes de la UCD la fan desaparèixer. El 1982 Suárez funda el CDS i es convoquen noves eleccions.

2.3. Catalunya cap a l'Autonomia

2.3.1. Les forces polítiques a Catalunya

L'Assemblea de Catalunya agrupa partits i entitats contra el franquisme. Es crea també el Consell de Forces Polítiques. Hi ha molts partits, però pocs militants.

2.3.2. Un clam popular: "Volem l'Estatut"

El 1976 hi ha manifestacions sota el lema "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", molt participades i amb repressió policial. Hi ha mobilització catalana i primeres concessions com reconèixer el català en documents oficials. Diades com Sant Jordi i l'Onze de Setembre serveixen per reclamar autonomia.

2.3.3. Les eleccions de 1977 a Catalunya

Hi ha moltes coalicions:

• Esquerra: PSUC, ERC, etc.
• Centre: Pacte Democràtic per Catalunya
• Dreta: Unió del Centre i Democràcia Cristiana

També partits franquistes. Guanya l'esquerra, amb un 75% dels vots a favor de l'Estatut.

2.4. Restabliment de la Generalitat i l'Estatut de 1979

2.4.1. El retorn de Tarradellas i el restabliment de la Generalitat

Josep Tarradellas, president a l'exili des del 1954, torna. L'Assemblea de Parlamentaris demana recuperar la Generalitat. El 29 de setembre de 1977 Suárez restableix provisionalment la institució. El 23 d'octubre torna Tarradellas com a president.

2.4.2. L'Estatut d'Autonomia de 1979

Vint parlamentaris el redacten a Sau. El 25 d'octubre s'aprova per referèndum amb un 88% de vots a favor.

Punts importants:

• Catalunya reconeguda com a nacionalitat
• Català: llengua pròpia i cooficial
• Dret civil català i educació pròpia
• Policia pròpia
• Institucions: Parlament, Presidència, Govern i Sindicatura de Comptes

2.5. L'Espanya Socialista: La Victòria del PSOE (1982)

2.5.1. La victòria del PSOE

A les eleccions de 1982, el PSOE, amb Felipe González, guanya amb 202 diputats. És hereu dels vençuts del 1939. Aliança Popular (AP), liderada per Manuel Fraga, queda segona. També entren CiU (12) i PNB (8).

2.5.2. Una política reformista

El PSOE governa del 1982 al 1996, amb una política moderada i reformista:

• Sanitat pública i Seguretat Social.
• Despenalització de l'avortament.
• Educació: LODE (finançament de l'educació concertada), LOGSE (educació obligatòria fins als 16 anys).
• Reforma de l'exèrcit: reducció de soldats, promoció de valors democràtics.
• Reconeixement dels objectors de consciència.
• Economia: reforma fiscal, lluita contra la inflació, tot i que l'atur creix.
• ETA continua amb atemptats.