Transició Espanyola: 1975-1978, de Dictadura a Democràcia

La Transició (1975-1978)

El 20 de novembre de 1975 mor el dictador Franco. El rei Joan Carles I, com a cap d'Estat, i Arias Navarro, com a president del govern, han de mantenir el règim autoritari, centralista, conservador i catòlic, institucionalitzat amb les Leyes Fundamentales, reforçat amb el desarrollismo econòmic i amb el suport dels poders fàctics, a més de la indiferència de part de la població. Hi ha una oposició antifranquista molt diversa.

El 1976, Joan Carles I força la dimissió d'Arias. El rei i el nou president, Suárez, inicien un procés de reforma cap a la democràcia. La seva decisió personal s'ha de situar dins dels canvis tant en el context internacional com en el nacional:

• Després de la democratització de Grècia i Portugal, Espanya és l'única dictadura a l'Europa Occidental capitalista.
• Les potències democràtiques rebutgen l'increment de la repressió del darrer franquisme.
• Refusen l'ingrés d'una Espanya no democràtica a la CEE, desitjat per l'empresariat espanyol. Aquestes classes altes són conscients que, amb la creació d'una classe mitjana àmplia des dels anys 60, ja no hi ha perill que la democràcia acabi en revolució o guerra civil.
• La població espanyola s'ha modernitzat ideològicament (pel turisme i el progrés econòmic).
• Els sectors opositors es manifesten al carrer exigint reformes, que s'agreugen des de la crisi de 1973.

Reformes de Suárez

El nou president del govern, Suárez, pren mesures reformistes i aperturistes: decreta una amnistia dels presos polítics, fa aprovar per les Corts franquistes la Ley de Reforma Política i convoca un referèndum perquè el poble l'aprovi. L'oposició demana l'abstenció i l'extrema dreta, el no. Però guanya el sí, patrocinat pel reformista Suárez.

La victòria en el referèndum i l'evidència de la voluntat democratitzadora de Suárez reforcen la seva posició, facilitant un pacte, basat en el consens, entre els franquistes pragmàtics, moderats, reformistes i l'oposició antifranquista. L'oposició renuncia a la ruptura i accepta la monarquia, el capitalisme i la unitat de la pàtria, a canvi de llibertat, amnistia i estatuts d'autonomia. També s'acorda l'oblit del passat. És un pacte amb el suport del rei, les classes altes i els sectors populars.

Eleccions i Constitució

Complint el pacte per a la reforma, Suárez legalitza sindicats i partits i convoca eleccions generals. Accepta la restauració d'una Generalitat provisional (amb Josep Tarradellas, que torna de l'exili, com a president).

Les eleccions de 1977 són guanyades per UCD, el partit centrista creat per Suárez. El govern que convoca les eleccions té molt a favor, molta gent està satisfeta amb el que fa Suárez, i molta gent vota moderadament un partit de centre, considerant extremistes tant la dreta de Fraga com l'esquerra de Felipe González. Aquests motius faran que UCD torni a obtenir la victòria en les eleccions generals de 1979.

Constitució de 1978

El nou parlament creat el 1977 té com a missió elaborar la Constitució, que estableix un règim democràtic, monàrquic, autonòmic i laic, i que serà aprovada en referèndum el 1978. El 1979 s'elaboraran els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i el País Basc.

Canvis Socials i Econòmics

A més de les reformes polítiques, hi ha canvis en la política econòmica (Pactes de la Moncloa per a combatre la crisi, que aconsegueix reduir la inflació, reforma fiscal de l'IRPF per a posar les bases de l'Estat del benestar) i una nova legislació en qüestions civils i morals per a crear un Estat laic i modern (igualtat entre sexes, coeducació, matrimoni civil, despenalització d'anticonceptius, adulteri i amistançament, eliminació de la censura, es discuteix la legalització del divorci...).

Totes les reformes (polítiques, econòmiques, morals) s'elaboren des de l'esperit de consens (buscar els punts en comú, renunciant tots a parts dels principis propis).

Dificultats de la Transició

La transició no serà fàcil ni sense problemes, a causa de la crisi econòmica i la tensió social (atur, tancament d'empreses, inflació). Hi ha continus actes terroristes, tant de l'extrema esquerra com de pistolers d'extrema dreta. En el rerefons, hi ha por d'un possible cop d'Estat militar antidemocràtic dels generals franquistes.

La font durant el període de la Transició a la Democràcia (1975-1986), en concret en les eleccions del 15 de juny de 1977, les primeres democràtiques celebrades després de la fi del règim franquista. Composta per un grup de treballadors en un entorn industrial i a les consignes que hi apareixen igualment, "Trabajador, el Partido Comunista es tu partido" i "Votar comunista es votar democracia", junt amb l'emblema de la falç i el martell.

La font durant la Transició a la democràcia (1975-1986), al principi d'aquesta, el 12 de setembre de 1976, el dia després de la celebració de la Diada de l'Onze de Setembre a Catalunya. Roca: "Catalunya ha estat sempre al costat de la democràcia", en el sentit de reivindicar una actitud democràtica dels catalans; de Saltor: "Avui, ja tothom, ja tot, és només poble", en el sentit de ressaltar la unitat dels catalans a l'entorn de la Diada, i de Carbonell: "Només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939", en el sentit de reivindicar l'autogovern representat per l'Estatut d'autonomia de 1932 suprimit pel Franquisme durant la Guerra Civil.