La Transició Demogràfica i l'Economia Preindustrial a Europa

1.1. La Transició Demogràfica a Europa

L’Europa de l’antic règim demogràfic es caracteritzava per una natalitat i una mortalitat molt elevades; per això, la població creixia poc. Durant l’edat moderna, la població europea va travessar tres fases:

• Segle XVI: La població va experimentar un creixement moderat.
• Segle XVII: Va ser un segle de crisi, a causa de les guerres, les epidèmies i la fam, que va produir un estancament a quasi tot el continent.

1.2. Una Economia Preindustrial de Base Agrària

Durant l’edat moderna, Europa va mantenir una economia preindustrial; el sector més important era el primari. L’agricultura era molt poc productiva, i la gran majoria dels camperols vivia en condicions d’escassesa, fins i tot de misèria. La baixa productivitat de l’agricultura era deguda a l’endarreriment tecnològic, a l’estreta dependència dels fenòmens naturals i al predomini de la propietat senyorial de la terra.

Aquesta pobresa generalitzada contrastava, des del segle XVII, amb àrees d’Europa que van experimentar alguna modernització. Hi havia dos sistemes principals d’explotació agrícola:

• Els Camps Oberts: Eren grans extensions de terreny sense tanques, que podien ser de propietat individual o col·lectiva. Es dedicaven al conreu de cereals. Va ser el sistema predominant a quasi tot Europa, sobretot al sud i a l’est.
• Els Camps Closos: Eren parcel·les menudes delimitades per tanques o bardisses, amb conreus diversificats. Era el paisatge agrari típic de l’Europa atlàntica.

El Règim Senyorial

Bona part de la terra era propietat dels senyors feudals, que podien ser laics o eclesiàstics, i les possessions dels quals rebien el nom de senyorius. Els senyorius podien ser de dos tipus:

• Senyoriu Territorial: El senyor posseïa la propietat de la terra. Els camperols havien de pagar al senyor unes rendes per l’explotació de les seues parcel·les.
• Senyoriu Jurisdiccional: El senyor exercia la justícia, nomenava càrrecs o percebia impostos per l’ús dels monopolis senyorials d’un territori. Això permetia al senyor tenir immunitat respecte al poder del rei.

Segle XVIII

La població europea va experimentar un notable creixement, sobretot en la segona meitat. Aquest augment va ser conseqüència del fet que les taxes de natalitat van continuar sent molt altes, però la mortalitat va disminuir. La mortalitat va baixar per quatre motius:

• Les guerres del segle XVIII van ser menys mortíferes.
• Es van produir menys epidèmies.
• Es van reduir les males collites.
• Va millorar la dieta alimentària.

Les Càrregues Impositives sobre els Camperols en el Règim Senyorial

Els camperols europeus pagaven molts impostos:

• Abonaven al rei impostos directes sobre les rendes.
• Pagaven als senyors pel dret d’explotació de la terra i per altres drets senyorials.
• Entregaven al clero el delme eclesiàstic.

2. La Societat dels Privilegis

La societat europea de l’Antic Règim ha estat definida com aristocratitzant, perquè els valors de l’estament noble eren els dominants i perquè la divisió social es basava en el privilegi jurídic. La societat es dividia en tres estaments: la noblesa, el clero i el poble pla. Els dos primers estaments, que constituïen una minoria de la població, gaudien de grans privilegis, mentre que el poble s’ocupava de les activitats productives i només disposava de la força de treball per sobreviure. Era una societat basada en la desigualtat d’origen, ja que es naixia en un estament i era molt difícil canviar de posició social. Aquesta divisió social, rígida i desigual, va generar l’oposició de certs grups, entre els quals van arrelar les idees reformistes i revolucionàries.

2.3. El Poble Pla o Tercer Estat

El poble pla comprenia la majoria de la població i estava format per grups de condició molt diferent; només compartien una característica: no tenien privilegis jurídics ni econòmics. Per tant, havien de pagar impostos i el seu treball sustentava el conjunt de la societat.

La Burgesia

La millor posició dins del tercer estat corresponia a la burgesia, un grup molt ampli que incloïa comerciants, propietaris d'obrador, i altres negocis, rendistes, funcionaris, professionals, metges, artistes, homes de lletres i científics. Era un sector social bàsic per al desenvolupament econòmic, però tenien un paper social reduït a causa del monopoli del poder que exercien l’aristocràcia i la jerarquia eclesiàstica. Excepte a Anglaterra, Suïssa i les Províncies Unides, on la burgesia va exercir un paper predominant, a la resta d’Europa la seva influència política es reduïa a ocupar alguns càrrecs municipals.

En el segle XVIII, la burgesia va començar a mostrar-se descontenta amb la seva situació, ja que pensava que la seva posició econòmica s’havia de traduir en una influència política i social més gran. Per això, va començar a exigir la participació en els llocs més influents de la política, l’exèrcit, l’administració i l’Església. Molts burgesos enriquits van intentar ascendir socialment a través del matrimoni amb persones de la noblesa.