La Segona Transició Demogràfica: Canvis en Família i Llar a Catalunya

La Segona Transició Demogràfica (STD)

La Segona Transició Demogràfica (STD) es defineix com un conjunt de canvis en el comportament que condueixen a un nou règim demogràfic. Aquests canvis inclouen la disminució de la fecunditat, un calendari reproductiu més tardà, l'augment de la cohabitació i l'increment del divorci.

Principals Canvis que Afecten la Família i la Llar

1. Canvis en la Fecunditat

• Disminució de la fecunditat (menor nombre de fills).
• Retard en l’edat mitjana a la maternitat.
• Augment de la proporció de fills de mare no casada.

2. Canvis en la Nupcialitat i la Convivència

• Pèrdua d'intensitat i retard en l’edat mitjana del matrimoni.
• Ruptura matrimonial (separació i divorci).
• Aparició de formes de convivència diferents al matrimoni (cohabitació, living apart together...).

3. Noves Formes de Formar i Dissoldre les Llars

• Itineraris residencials amb retorn.
• Augment de l’esperança de vida i la longevitat; la gent gran té més independència residencial.
• Mobilitat residencial i immigració estrangera creixents.

Autors Clau i Context Europeu

Els principals autors que van conceptualitzar la STD són Van de Kaa (Universitat d'Amsterdam) i Lesthaeghe (Universitat de Brussel·les).

A l'Europa del Sud, l'evolució ha estat tardana però molt accelerada. Es caracteritza per: baixes taxes de fecunditat de mare no casada i de divorci, i una elevada edat a la maternitat.

El Matrimoni i la Ruptura

Actualment, el matrimoni ha deixat de ser el requisit d’entrada en la formació d’una nova llar. La formació de la parella no passa necessàriament per la institució matrimonial, fet que augmenta la cohabitació. La nupcialitat perd intensitat i es retarda l’edat mitjana de contracció de núpcies.

Un dels canvis més importants és la introducció del divorci, que a l’Estat espanyol és possible a partir de 1981. La ruptura és la clau de volta que permet flexibilitzar i diversificar les llars i les famílies, trencant l'itinerari gairebé únic que s'havia mantingut fins aleshores:

Itinerari tradicional: Formació d’una llar a partir del matrimoni → criança dels fills → emancipació de la descendència → formació d’una llar de niu buit → defunció d’un dels cònjuges.

L'Endarreriment de la Transició a Catalunya i Espanya

A Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, els canvis demogràfics descrits es produeixen en un calendari més tardà que a la resta de l’Europa del Nord o de l’Europa Occidental. Si aquestes transformacions van començar a fer-se paleses a partir de la segona meitat dels anys seixanta en alguns països nòrdics, a Catalunya no és fins ben entrada la dècada dels anys vuitanta.

Raons de l'Endarreriment i Peculiaritats

Aquest endarreriment s'explica per tres aspectes:

1. L'Encotillament Juridicolegal

L'encotillament juridicolegal existent a l’Estat espanyol fins a la promulgació de la Constitució (1978) i la reforma del Codi Civil, que no es produeix fins a l’any 1981. La igualtat entre els homes i les dones, els canvis en matèria de filiació (pàtria potestat compartida, igualtat de drets entre fills de mare casada i de mare no casada) o la introducció del divorci són transformacions que legitimen comportaments que havien estat continguts fins aleshores.

2. El Desenvolupament de l’Estat del Benestar

El desenvolupament de l’Estat del Benestar, que incorpora de manera tardana i fragmentària polítiques de suport a les famílies. El desenvolupament de les polítiques de suport a les famílies a l’Estat espanyol s’ha produït en un context d’Estat del Benestar desenvolupat de manera fragmentària, on, en molts aspectes, els beneficiaris dels ajuts s’inclouen com a treballadors i no com a ciutadans, d’aquesta manera una part de la població en resta exclosa.

3. La Família com a Xarxa de Solidaritat

El paper de les famílies com a xarxes principals de solidaritat, proveïdores de serveis en situacions d’adversitat i en un context de benestar incomplet. En aquest marc, s’explica l’emancipació tardana dels joves, que fa créixer la proporció de llars de parelles amb fills malgrat la baixa fecunditat.