Transició Democràtica, Unió Europea i Dinàmiques del Món Islàmic
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3 KB
La Transició cap a la Democràcia i el Capitalisme
La Transició Postcomunista
La transició no es va fer al mateix ritme en totes les repúbliques de l'antic bloc comunista. Avui tots són països democràtics amb economies de lliure mercat.
La Consolidació de la Unió Europea
De la CEE a la Unió Europea
A començaments dels anys 80 s'havien assolit alguns dels objectius econòmics. El més important va ser l'establiment de la unió duanera, la lliure circulació de capitals i persones i un sistema monetari comú. Es va subscriure el Tractat de la Unió Europea, i la CE es va anomenar UE.
Bases per aconseguir la Unió Política i Econòmica:
- Moneda única.
- Lliure circulació de mercaderies, capitals i persones.
- Cohesió econòmica i social.
- Compatibilitat entre creixement econòmic i respecte mediambiental.
- Política internacional i de defensa comuna.
- Més poder de les institucions europees supranacionals.
La Ciutadania de la Unió Europea
La Unió Europea en l'Actualitat
La Unió Econòmica
Es comparteixen polítiques econòmiques comunes. Les mercaderies, capitals i persones es mouen lliurement per la UE. El 2002 va entrar en circulació l'euro.
La Unió Política
Està més endarrerida: s'ha creat una ciutadania de la UE, s'ha reforçat la cooperació judicial i en matèria de seguretat. Hi va haver el Tractat de Lisboa. A més, arran de la crisi econòmica, Nicolas Sarkozy va plantejar la necessitat de la redefinició d'Europa.
Els Reptes Econòmics i Polítics
El poder econòmic de la UE es basa en un comerç important i una indústria moderna i competitiva. La indústria dels països comunitaris està més endarrerida en sectors capdavanters. La Unió s'enfronta a la competència creixent dels nous països emergents. Els països de l'Est tenen economies poc desenvolupades.
El Món Islàmic
Religió i Divisió
Religió que professen gairebé 1.500 milions de persones. Hi van haver discrepàncies des del principi i els musulmans es van separar en tres branques: sunnites, xiïtes i karigites. Actualment hi ha més de 70 grups islàmics de les 3 branques.
Problemes Comuns
- Tenen diferents sistemes de govern autoritaris; en alguns països són teocràcies.
- Alguns problemes són l'endarreriment de les economies.
- Dependència de la tecnologia exterior.
- Els grans contrastos socials afavoreixen la inestabilitat política i social.
Un Espai en Tensió
La crisi de corrents nacionalistes i oligarquies va provocar l'aparició de corrents extremistes de caràcter religiós, fonamentalistes. Els més extrems defensen la violència i el terrorisme. Hi va haver protestes populars amb el nom de Primavera Àrab.