Transició democràtica a Espanya: reforma política, eleccions de 1977 i Constitució de 1978

Ciencias sociales3,62 KB

La Transició espanyola

El 22 de novembre Joan Carles va ser proclamat rei d'Espanya i Carlos Arias Navarro va seguir governant. El nou gabinet va afrontar la democratització del sistema polític.

L'oposició va prendre la iniciativa i va definir un programa comú després que les dues plataformes de l'oposició, la Junta Democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica, es fusionessin en la Coordinació Democràtica.

Durant alguns anys va haver-hi conflictivitat social en la qual hi havia reivindicacions laborals i salarials i demanda de democràcia i llibertat. Es van fer les mobilitzacions d'hivern de 1975-76, que van adquirir una gran magnitud amb vagues en diversos sectors.

El 30 de juny de 1976 el rei Joan Carles va forçar la dimissió d'Arias Navarro i va imposar Adolfo Suárez com a nou president del govern.

La reforma política d'Adolfo Suárez

El nou govern d'Adolfo Suárez va proposar la Llei de Reforma Política, en la qual es reconeixien drets fonamentals de les persones, es conferia domini legislatiu a la representació popular i s'establia un sistema bicameral.

Problemes: calia neutralitzar la resistència dels immobilistes i assegurar la participació d'una bona part de l'oposició democràtica.

Solució: Suárez la va presentar no com una ruptura, sinó com un canvi polític de la legalitat a una altra, i establia uns garanties clares: no era negociable ni la monarquia ni la sobirania única, i no s'exigirien responsabilitats polítiques (Llei d'amnistia de 1977). Aquesta llei va ser sotmesa a referèndum i va ser aprovada.

El govern de Suárez va fer desaparèixer les institucions del franquisme i va legalitzar el Partit Comunista, cosa que va provocar una crisi de govern.

El procés de transició es va accelerar per la violència d'ETA i GRAPO, la violència de sectors franquistes, la violència dins del carlisme i la crisi econòmica.

Resultat final: pacte entre els sectors reformistes franquistes i l'oposició per a un canvi de model.

Les eleccions democràtiques de 1977

Partits d'esquerra, nova organització de dretes (Alianza Popular) i la Unió de Centre Democràtic, liderada per Adolfo Suárez. Eleccions generals del 15 de juny de 1977: Espanya va resultar en un sistema polític clarament bipartidista. Tot i no tenir la majoria absoluta al Congrés, Adolfo Suárez va formar el primer govern democràtic després de la guerra civil, amb l'objectiu d'elaborar una nova Constitució. S'inicia l'etapa del consens polític.

La Constitució de 1978 i l'Estat de les autonomies

Aspecte progressista, tot i que de manera més aviat poc ambiciosa: va permetre que el posterior desenvolupament legislatiu fos acceptat per l'esquerra i la dreta. La Constitució defineix Espanya com un «Estat social i democràtic de dret», organitzat com a monarquia parlamentària en la qual: la Corona té una funció representativa, les forces armades estan sotmeses al poder civil, es regula la successió dels poders i s'instaura el Tribunal Constitucional com a instància suprema. La Constitució aplegava:

  • Àmplia declaració de drets fonamentals i llibertats civils i polítiques
  • No-discriminació per raons de naixement, sexe, raça i religió
  • Fixació del dret a vot a partir dels 18 anys
  • Reforma del Codi Penal i del Codi de Justícia Militar
  • Desaparició de la legislació franquista

Descargar

PDF Word HTML