El Transformisme Italià: Crisi Política i Evolució al Segle XIX

El Transformisme Italià i la Crisi Política del Segle XIX

Entre 1882 i 1887 es va viure el que es coneix com a transformisme, un element polític força important. En aquell període, Depretis ocupava el poder amb el suport dels sectors més reformistes de la Dreta Històrica. Aquest govern incloïa membres de l'Esquerra Històrica de Depretis i algunes figures progressistes de la Dreta Històrica.

Les Etapes de Govern de Depretis

El primer període de l'etapa de Depretis va ser de reformes bastant profundes. En la segona etapa, Depretis va governar juntament amb elements de la Dreta Històrica més reformista.

Què és el Transformisme? Definició i Característiques

El transformisme es refereix a la pràctica de formar govern a partir de coalicions entre els grups polítics, tant de la Dreta Històrica com de l'Esquerra Històrica, un cop obtinguts els resultats electorals, independentment de qui hagués guanyat. Depretis sempre ho va fer així; en els seus governs hi havia figures polítiques dels dos bàndols. Als governs de l'Esquerra Històrica hi havia polítics tant de la dreta com de l'esquerra històrica. El liberalisme clàssic no tenia res a veure amb la concepció de partits polítics diferenciats i posicionats a la dreta i esquerra del Congrés dels Diputats. La Dreta Històrica incloïa grans terratinents, generals i alts comandaments de l'exèrcit. El govern constitucional de dret de l'Estat italià es caracteritzava pel rigor econòmic en els governs de la Dreta Històrica, que seguien la línia econòmica del Comte de Cavour.

Impacte i Conseqüències del Transformisme

El discurs del transformisme era l'expressió política per la qual s'havia de transformar el marc polític del sistema italià. Feia al·lusió a l'obertura a sectors més progressistes de la Dreta Històrica. En aquest marc es van realitzar pactes entre la Dreta Històrica i l'Esquerra Històrica en els programes dels respectius governs. Aquesta realitat no era nova, ja que s'havien donat casos similars com en la llei de desamortització de Cavour, o en la derogació de la llei de la mòlta del blat. Si governava la Dreta Històrica, aquesta tenia la iniciativa, però la seva política en realitat era summament propera a la de l'Esquerra Històrica. L'hegemonia cultural provenia de la Dreta Històrica.

Entre els anys 1882 i 1887, hi va haver un trencament força clar i evident a l'Esquerra Històrica per part dels demòcrates que representaven els sectors democràtics del Risorgimento. Depretis va deixar de comptar amb aquells sectors heterogenis de l'Esquerra Històrica per proporcionar carteres ministerials a membres de la Dreta Històrica. El mateix ocorria en aquell context històric a Espanya, on es va realitzar el Pacte del Pardo entre Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta per dur a terme una alternança pactada a partir del sistema caciquista. L'any 1879, Sidney Sonnino ja havia parlat en el mateix sentit quan es va referir a la creació d'un gran partit de centre aglutinador de la majoria. Com podem veure, la concepció liberal del segle XIX restava encara força allunyada del sistema parlamentari constitucional democràtic. A causa d'aquests pactes entre els partits històrics liberals, va aparèixer el descrèdit popular inherent a l'estat-nació, que es va veure accentuat per la corrupció institucional a partir d'aquest període.

El Transformisme: Un Fenomen Polític Italià

El transformisme és el fenomen típic i tòpic polític italià fonamentat en què, quan hi hagi eleccions, després de conèixer-ne els resultats, hi hagi un canvi en la coalició que incorpori en la nova llista de govern polítics del partit que hagi perdut les eleccions, el qual accepta la moderació de les accions.