Transformacions Urbanes del Segle XIX: París, Viena i l'Eixample de Barcelona

Les Actuacions del Baró Haussmann a París

El Baró Haussmann va ser l'encarregat de transformar París durant el Segon Imperi. Les seves principals actuacions van incloure:

• Ordenació dels ferrocarrils: Va reorganitzar les línies i direccions ferroviàries.
• Creació de grans eixos viaris: Va dissenyar una via per a vianants que creuava la ciutat de punta a punta, passant pel centre.
• Obertura de bulevards: Va obrir nous carrers, creant amplis bulevards que passaven per llocs importants i d'interès.
• Creació d'espais verds: Va destinar nombrosos espais a parcs i zones obertes.
• Desplaçament de la població: La població desallotjada per la remodelació es va veure obligada a traslladar-se a la perifèria de la ciutat.

El Projecte de la Ringstraße de Viena

A Viena es va aplicar l'estratègia de la ronda per a la seva transformació urbana. Històricament, Viena era una ciutat amb un nucli emmurallat, envoltat per una zona de terra sense construir que servia de protecció, i més enllà, hi havia de nou edificacions. Aquesta configuració es devia als freqüents atacs que patia la ciutat.

El projecte va consistir a enderrocar la muralla i aprofitar els 500 metres d'espai de protecció per construir una gran avinguda circular, la Ringstraße. En aquest espai es van edificar:

• Amplis bulevards amb habitatges.
• Avingudes per a la circulació.
• Obres arquitectòniques emblemàtiques com palaus, bancs, museus i teatres.

Conseqüències Urbanes de la Derrota de 1714 a Barcelona (fins 1850)

A causa de la derrota de 1714, es va establir el Decret de Nova Planta, que va tenir un impacte significatiu en el desenvolupament urbà de Barcelona. Aquest decret establia la prohibició de construir fora de les muralles i l'obligació de reformar la muralla i el castell de Montjuïc.

L'emmurallament de la ciutat va provocar una massificació immensa, fet que va portar a demanar l'enderrocament de la muralla per poder construir als voltants. La tècnica utilitzada per al creixement urbà va ser l'Eixample, projectat per Ildefons Cerdà. D'aquesta manera, la ciutat va quedar més ordenada, àmplia i quadriculada.

Evolució de la Illa de Cases de l'Eixample Barceloní

La tipologia de la illa de cases de l'Eixample de Barcelona va evolucionar considerablement des de la proposta original de Cerdà:

1. Proposta inicial de Cerdà: Va planificar una gran avinguda central amb dos edificis allargats als costats, deixant un gran espai interior obert.
2. Primera modificació (forma de H): Els edificis van anar guanyant terreny a l'avinguda a causa dels comerços de les plantes baixes. L'avinguda i l'espai central entre els dos edificis es van reduir considerablement, fins al punt que les parts inferiors dels edificis es van unir, formant una mena de H. La part central que unia els edificis s'utilitzava com a taller o magatzem pels comerciants.
3. Segona modificació (forma d'O quadrada): Amb el temps, aquesta part central es va recuperar, però els extrems de la forma de H van desaparèixer, donant lloc a una O quadrada, amb un pati interior més reduït.
4. Estat actual (cobertes construïbles): Finalment, les cobertes d'aquests edificis, que inicialment eren llises, van passar a ser construïbles, aprofitant aquest espai per crear més habitatges, mantenint la forma d'O quadrada.

Canvis en el Tipus Edilici amb el Pla d'Eixample de Barcelona

El Pla d'Eixample de Barcelona va comportar canvis significatius en el tipus edilici:

• Materials de construcció: Es va passar d'utilitzar els materials tradicionals a emprar materials més moderns com el ferro, el formigó i l'acer.
• Tècniques constructives: Això va permetre construir de manera més ràpida, amb edificis més esvelts i de menor pes.
• Mà d'obra i professionals: Per dur a terme aquestes construccions, es va requerir mà d'obra especialitzada i arquitectes capaços de planificar, quadrar i estratificar tot el projecte.

Canvis en la Propietat del Sòl i el Model Immobiliari a l'Eixample

El Pla d'Eixample de Barcelona va transformar profundament la propietat del sòl i el model immobiliari:

• Finançament privat: Tots els canvis urbans es van produir gràcies al desemborsament d'entitats privades.
• Especulació i informació: També van ser impulsats per persones ben informades que van aprofitar la situació per obtenir beneficis.
• Mercat immobiliari: Els terrenys ja eren propietat de particulars o entitats, i va ser aleshores quan la gent va començar a pagar per viure i construir en terrenys aliens, donant lloc a l'aparició d'un mercat immobiliari.

Jerarquització Social de l'Edifici Tipus de l'Eixample de Barcelona

La jerarquia social dins dels edificis de l'Eixample de Barcelona va ser un fenomen notable que va evolucionar amb el temps:

• Abans de l'ascensor:
  • Planta baixa: Comerços.
  • Primera planta (pis principal): Residència de les persones més poderoses i adinerades, ja que gaudien de sostres més alts i no havien de pujar moltes escales.
  • Pisos intermedis: Cada pis superior es considerava d'un nivell econòmic més baix.
  • Àtics i golfes: Destinats a les persones més pobres o al servei domèstic.
• Després de l'ascensor:

  Aquesta jerarquia es va invertir amb la invenció de l'ascensor:

  • Àtics: Les persones amb més recursos van ocupar els àtics per gaudir de les vistes i la llum.
  • Plantes inferiors: Les persones amb menys recursos es van situar a les plantes inferiors.