Transformacions Socioeconòmiques a Espanya durant el S.XIX

TEMA 5: LES TRANSFORMACIONS SOCIOECONÒMIQUES DEL S.XIX

Espanya era un país endarrerit respecte a Europa, però al llarg del segle experimenta canvis en estructures demogràfiques, socials i econòmiques. La població augmenta, la mortalitat infantil es manté. Es creen els principals nuclis urbans, l'agricultura es converteix en la principal activitat econòmica, hi ha una modernització del sector industrial, creixement i consolidació de la burgesia, i apareix un nombrós proletariat industrial.

1. LA DEMOGRAFIA ESPANYOLA EN EL SEGLE XIX

A partir de la segona meitat del S.XVIII, el conjunt de la població europea experimenta un creixement molt important. Passen de 162 milions a 265 en 100 anys (transició demogràfica).

1.1. L’augment de la població espanyola.

Espanya va seguir aquest procés; l'augment de la població es deu a les elevades taxes de natalitat i a la disminució de la mortalitat, com a conseqüència de les millores en alimentació, medicina i higiene. Entre el 1717 i 1787, la població augmenta un 40%. Hi va haver despoblament de l’interior i creixement de les zones litorals. L’emigració exterior prové d’Algèria i Amèrica.

Les malalties epidèmiques: pesta negra, verola, febre groga o còlera. Ciutats com Barcelona van ser molt afectades.

1.2. El món rural i les crisis de subsistència

L’augment de la superfície de terra dedicada a l’agricultura i la substitució progressiva del guaret per la rotació de conreus contribueixen a fer disminuir l’impacte de les crisis de subsistència provocades per les pèrdues de collites i els preus elevats del blat. No obstant això, la carestia va continuar afectant les poblacions de l’interior de la Península. Durant aquest segle, hi va haver moltes crisis en el món rural.

1.3. El creixement urbà i les malalties socials.

El creixement de les ciutats que va tenir lloc durant el S.XIX va generar problemes mèdics i sanitaris nous. L’increment de població i la falta d’aigua potable generen problemes greus per a les autoritats municipals, que eren incapaces de donar una solució adequada als reptes de salubritat pública.

La falta de condicions (alimentació, higiene, medicaments…) provoca malalties com la tuberculosi. S’aproven plans d’eixample (Barcelona, Madrid) per millorar la salubritat pública.

2. L’AGRICULTURA I EL MÓN RURAL

Des de les Corts de Cadis, els liberals espanyols van impulsar l’eliminació de tots els obstacles que impedien la lliure compravenda de la terra i la modernització de les explotacions.

2.1. Els canvis en el règim de propietat de la terra.

Les Corts de Cadis van desvincular les terres de la noblesa, però la manera com es va fer va permetre a la noblesa quedar-se les terres. Els grans perjudicats d’aquest procés desvinculador van ser els pagesos que no van poder demostrar amb títols de propietat que les terres eren seves, i d’aquesta manera van passar a mans de la noblesa.

D’altra banda, les lleis desamortitzadores de Mendizábal i de Madoz van permetre a l’estat expropiar i subhastar les propietats amortitzades o de mà morta que tenien l’Església catòlica i els municipis. Els grans beneficiats de tot això van ser la burgesia urbana i els grans propietaris.

A Catalunya, es va produir una concentració de la propietat i una penetració de capitals urbans en el medi rural.

2.2. L’especialització regional dels conreus.

Al llarg del S.XIX, es produeix una especialització regional de la producció agrària a Espanya. A la zona nord (blat, blat de moro i patata), zones de l’interior (cereals), i àrea mediterrània (vinya i horta).