La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d'esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana (1861), el reordenament de grans imperis, entre els quals Alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l'adveniment de la Tercera República a França (1870), així com la consolidació dels Estats Units d'Amèrica després de la guerra de Secessió (1861-1865).
A Espanya, el panorama polític es va veure alterat per la Revolució del 1868, per un canvi dinàstic, per la proclamació de la Primera República i per la Restauració monàrquica, a més de les successives pèrdues colonials.
A tot això s'hi afegiren les transformacions socioculturals, com per exemple l'afirmació de la burgesia com a gran consumidora d'activitats culturals, la mercantilització de l'art i una nova forma de relació entre l'artista i el client. El creixement demogràfic, la major concentració urbana, el desenvolupament industrial i els canvis en les comunicacions, especialment el ferrocarril, van dur al replantejament de les necessitats urbanístiques de les grans ciutats i la substitució del treball artesà pel treball mecànic.
L'art va apel·lar al gust de les classes dominants amb la producció d'obres diverses que, malgrat les diferències, s'integren en un tot unitari (eclecticisme). Un altre corrent, minoritari, va aprofitar les fissures del mercat de l'art per cercar noves formes d'expressió, aprofitant la gosadia d'alguns marxants i la constància d'uns artistes atents als progressos i als experiments científics.
La societat, cada vegada més industrialitzada i competent, va contribuir a la inevitable substitució del llenguatge artístic vigent i a la caiguda d'axiomes tan característics com el que proclamava que "l'art és igual a bellesa".
El centre artístic europeu més important de l'art de la segona meitat del segle XIX va ser París. Es va convertir en centre creador i receptor de tendències principals com el realisme, l'impressionisme, el postimpressionisme i el simbolisme. Roma va anar decayent com a focus artístic i també destaquen altres ciutats europees com Berlín, Brussel·les i Barcelona, on varen esdevenir nous centres artístics i arquitectònics.
Urbanisme
Van desaparèixer els carrers estrets del centre de la ciutat que facilitaven la construcció de barricades. També s'hi va fer la instal·lació de diverses infraestructures urbanes i, per tal de poder dur a terme nous plans urbanístics, a moltes ciutats europees s'hi van enderrocar les muralles, com a Barcelona i Madrid.
Juntament amb aquestes realitzacions, van sorgir projectes urbanístics diversos. Són exemples d'aquest tipus de construccions utòpiques el Regne Unit o els Estats Units. El francès Charles Fourier va crear els falansteris, un tipus de colònies que consistia en un tipus de jutjament per a moltes persones, i també es varen crear els familsteris, un conjunt d'edificis situats en un parc amb la finalitat d'harmonitzar la vida rural i la vida urbana.
catalán con un tamaño de 3,31 KB